El 4 de desembre de 2025 el Parlament de Catalunya va aprovar els primers pressupostos de carboni 2026–2030 i, alhora, va acordar mesures per fer-los efectius. La més important era tramitar durant el primer trimestre de 2026 una modificació de la Llei 16/2017 perquè els pressupostos deixessin de ser orientatius i es convertissin en un límit legal, vinculant i exigible. Però la reforma continua pendent, i això debilita la capacitat real dels pressupostos per ordenar polítiques públiques i grans decisions d’infraestructures.
El 4 de desembre de 2025 el Parlament va aprovar els primers pressupostos de carboni 2026–2030 i, alhora, va aprovar una resolució amb encàrrecs concrets per fer-los efectius. Entre aquests encàrrecs hi havia impulsar, durant el primer trimestre de 2026, una modificació de la Llei 16/2017 perquè els pressupostos de carboni passessin a ser un límit legal, vinculant i exigible.
El missatge polític d’aquell Ple va ser clar: Catalunya necessita pressupostos de carboni, però també necessita que no quedin com un document “orientatiu”. La resolució aprovada fixava un full de ruta per donar-los robustesa jurídica, fer-ne seguiment anual i assegurar que les grans decisions d’infraestructures siguin compatibles amb el sostre d’emissions.
Què es va aprovar exactament
A banda dels pressupostos de carboni per al període 2026–2030, El Parlament va acordar un paquet de mesures per desplegar-los, entre les quals destaquen:
– Presentar cada any (al darrer trimestre) un informe del progrés de les emissions i del grau de compliment del pressupost vigent.
– Impulsar, durant el primer trimestre de 2026, una modificació de la Llei 16/2017 que especifiqui el procediment d’aprovació dels pressupostos i els converteixi en un límit legal, vinculant més enllà dels cicles electorals i exigible per períodes quinquennals, amb recursos suficients perquè el Comitè d’Experts en faci proposta, seguiment i avaluació.
– Acordar un termini per tal que el Govern aprovi el pressupost 2031–2035 (3r trimestre de 2026) i fixi els valors de pressupost per al 2040 i per al 2050 (482 MtCO2-eq), basant-se en la proposta del comitè d’experts.
– Establir l’obligació que tota gran infraestructura de mobilitat, logística o aeroportuària disposi d’un informe preceptiu i vinculant de compatibilitat amb els pressupostos de carboni i els objectius de la Llei, com a condició indispensable per autoritzar-la.
– Actualitzar i adaptar els pressupostos al Reglament d’execució (UE) 2025/2335 i crear una infraestructura catalana de dades per sistematitzar el càlcul dels pressupostos i la petjada de carboni territorial amb dades unificades.
– Assegurar la continuïtat del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic i dotar-lo adequadament.
– Incorporar explícitament el principi de justícia climàtica en la distribució dels esforços, reforçar la transició justa via Fons Climàtic i descarbonitzar la compra pública amb criteris obligatoris.
– Acompanyar les pimes amb finançament, menys traves administratives i suport tècnic per al càlcul de petjada i l’adaptació normativa.
– Modificar la Llei 16/2017 per garantir rang de llei als pressupostos de carboni i que siguin jurídicament vinculants i exigibles en totes les polítiques públiques.
La proposta de Renovem-nos ja és sobre la taula del Govern
Des de Renovem-nos ja hem fet arribar al Govern una proposta concreta de continguts per a aquesta reforma de la Llei 16/2017, pensada per evitar que els pressupostos de carboni tornin a quedar en paper mullat. La nostra proposta planteja:
1) una metodologia de procediment i terminis del cicle d’elaboració i aprovació dels propers pressupostos, amb rols nítids per al comitè d’experts, el Govern i el Parlament, i un mecanisme de salvaguarda si el Govern no presenta el projecte en termini.
2) reforçar-ne la força jurídica perquè s’aprovin per llei i s’incorporin com a annex vinculant, obligant totes les administracions a ajustar-hi plans i actuacions, amb informe anual i plans de correcció si hi ha desviacions.
3) fixar un pressupost total fins al 2050 com a sostre acumulat que no es pugui superar
4) incorporar també l’escala local, amb l’obligació que municipis grans aprovin pressupostos propis alineats amb el de Catalunya, amb suport tècnic de la Generalitat.
Per què la reforma legal és el punt crític
Sense aquesta modificació, el risc és que els pressupostos quedin en una zona grisa: aprovats, sí, però amb capacitat limitada d’“ordenar” la resta de decisions (plans sectorials, inversions, grans infraestructures, pressupostos públics). La resolució del Parlament apuntava justament a l’oposat: convertir-los en un límit legal que travessi legislatures i condicioni l’acció pública de manera verificable.
Què demanem ara
- Que es registri i s’iniciï la tramitació de la reforma de la Llei 16/2017 per incorporar els pressupostos de carboni amb rang i efectes jurídics clars (límit legal, vinculant i exigible).
- Que s’estableixi el mecanisme d’informe anual de compliment amb calendari, contingut mínim i rendició de comptes parlamentària.
- Que s’activi l’exigència d’informes preceptius i vinculants de compatibilitat per a grans infraestructures.
- Que es doti el Comitè d’Experts dels recursos necessaris i s’enforteixi la infraestructura de dades climàtiques per mesurar, comparar i corregir desviacions.
Documents de referència
- Resum dels acords adoptats (Renovem-nos)
- Resolució 481/XV (aprovació dels pressupostos de carboni 2026–2030). (parlament.cat)
- Resolució 482/XV (full de ruta i encàrrecs per fer-los efectius, inclosa la reforma legal del primer trimestre de 2026). (parlament.cat)
- Proposta de modificació de la Llei del Canvi Climàtic (Renovem-nos)
