La tercera modificació puntual del Pla de desenvolupament de la xarxa de transport 2021-2026 pot convertir-se en una peça clau per accelerar la integració renovable a curt termini. La proposta no planteja grans noves línies, sinó equips de control i estabilitat que permetrien aprofitar millor la xarxa existent, reduir l’ús de centrals de gas per restriccions tècniques i donar més seguretat al sistema elèctric.
La transició energètica no depèn només d’instal·lar més plaques solars i aerogeneradors. També depèn que la xarxa elèctrica pugui integrar aquesta energia renovable amb seguretat, estabilitat i el mínim malbaratament possible. Aquest és el punt central de la tercera modificació puntual del Pla de desenvolupament de la xarxa de transport 2021-2026, ara en fase de consulta pública.
La proposta, impulsada a partir de l’anàlisi de Red Eléctrica com a operador del sistema, incorpora 607 milions d’euros d’inversió addicional en equips de control de tensió i estabilitat: quatre nous e-STATCOM (366 M€), vuit reactàncies de nucli controlat magnèticament (143 M€), vint noves reactàncies (75 M€) i altres actuacions que actuen com a “estabilitzadors” de la xarxa elèctrica, regulant la tensió.
La importància d’aquesta mesura se suma al control de tensió que ja poden fer les renovables d’ençà de l’apagada general del 28 d’abril de 2025 per donar estabilitat a la xarxa i que fins llavors no podien. Aquesta situació ha incrementat la necessitat d’acoblar centrals de cicle combinat per restriccions tècniques, és a dir, fer funcionar gas per mantenir la seguretat i l’estabilitat del sistema encara que hi hagi renovable disponible provocant un increment en els preus de l’electricitat, un malbaratament de recursos renovables i un increment de les emeissions del secor elèctric.
Ara, la suma de centenars de centrals renovables ja controlen la tensió i d’aquestes mesures de reforç dinàmic donarà major robustesa a la xarxa i més capacitat real d’integració renovable sense esperar anys a la construcció de nova xarxa. S’estima que la modificació podria desbloquejar fins a 18 GW de projectes renovables abans de l’estiu. Per posar-ho en context: la planificació vigent 2021-2026 ja preveia connectar 37 GW de nova generació renovable. Si aquests 18 GW es materialitzen, equivaldrien a gairebé un 49% addicional respecte del volum de nova renovable que la planificació actual ja havia de facilitar.
La clau tècnica de la proposta és reforçar l’amortiment d’oscil·lacions i el control dinàmic i estàtic de tensió. Els quatre nous e-STATCOM proposats, de 250 MVAr cadascun, permetrien incrementar l’amortiment dels modes d’oscil·lació interàrea, mentre que les vuit reactàncies MCSR —Magnetically Controlled Series Reactors— de 250 MVAr cadascuna, poden aportar control dinàmic de tensió en zones amb alta penetració renovable.
Aquesta millora té una conseqüència directa: menys necessitat de mantenir centrals de gas acoblades només per donar estabilitat al sistema. Red Eléctrica estima que cada reactancia magnètica pot substituir la funció d’una central de cicle combinat, i cada e-STATCOM aportaria un amortiment comparable al d’almenys cinc grups de cicle combinat amb estabilitzadors de potència, però sense cost associat, ni emissions.
Les restriccions tècniques aplicades després de l’apagada del 28 d’abril de 2025 han tingut un cost econòmic rellevant. Red Eléctrica situa el cost de la programació reforçada en uns 711 milions d’euros en el primer any, mentre que estimacions independents l’eleven fins a uns 1.100 milions entre finals d’abril de 2025 i gener de 2026. En conjunt, el cost total de les restriccions tècniques el 2025 hauria arribat a uns 3.300 milions d’euros, un 64% més que l’any anterior. La inversió proposada (607 M€) tindrà doncs una ràpida amortització i un impacte indirecte en el preu de l’electricitat.
L’impacte podria ser encara més gran si la mesura ajuda a revertir les emissions associades que van augmentar en 2,54 milions de tones de CO₂, segons dades de Red Eléctrica. Si el sistema tornés als nivells previs de restriccions i acoblament de gas, la reducció potencial podria situar-se entre 4 i 5 milions de tones anuals en un escenari comparable.
La mesura no substitueix la necessitat de nova xarxa, emmagatzematge, flexibilitat de la demanda i una planificació 2030 ambiciosa, però pot donar aire a curt termini a una transició que no es pot permetre quedar atrapada en colls d’ampolla tècnics.
