Un aspecte mai tractat en els debats i en les converses sobre la tecnologia nuclear per a la generació d’electricitat és la part davantera del cicle del combustible que fan servir els reactors. Anem a veure com es tradueix això en el cas dels 3 reactors nuclears existents a Catalunya, que l’any 2023 varen generar 23.385,9 GWh.
El combustible són barres de diòxid d’Urani (UO2) enriquides en l’isòtop Urani-235. Pel cas de Catalunya, una recàrrega dels 3 reactors existents requereix unes 77 tn de UO2 (67 tn d’Urani enriquit). Però d’on surt aquest material que permet el funcionament dels reactors?
Tot comença en la mineria de l’Urani, on s’extreu de la crosta de la Terra minerals d’Urani amb riqueses d’Urani natural variables. L’Urani natural està format per una barreja de 3 isòtops (U238: 99,284%; U235: 0,711% i U234: 0055%). Per disposar de les 77 tn de recàrrega dels tres reactors que funcionen a Catalunya, caldrà obtenir 288.714 tn de mineral d’Urani, que contindrà 577 tn d’Urani natural. Si la mina és a cel obert s’hauran produït més d’un milió de tn de roca residual.
Tot seguit el mineral passa per una fàbrica de concentrats d’Urani que transformarà el mineral en octòxid de triurani (U3O8), també anomenat ‘pastís groc’. En ella s’obtindran 652 tn de U3O8, que contindrà 553 tn d’Urani natural. En aquestes fàbriques s’hauran generat 288.062 tn de materials estèrils sòlids i 288.062 estèrils líquids, que contenen el 85% de la radioactivitat original del mineral.
A continuació, el ‘pastis groc’ sòlid , va a una planta de conversió on es convertit en exafluorur d’Urani (UF6) gasós, que contindrà 550 tn d’Urani natural. I en el procés es generaran 385 tn de residus sòlids i 3.576 m3 de residus líquids.
Després, els bidons de UF6 gasos, aniran a la planta d’enriquiment, on el UF6 gasos (U natural) s’enriqueix en l’isòtop U235 entre el 3 i el 4%. D’aquí en sortiran bidons amb 101 tn de UF6 amb l’urani (69 tn) enriquit en el seu isòtop U235. En el procés d’enriquiment es generaran 482 tn d’Urani empobrit, un material molt apreciat per la indústria armamentista.
I finalment, els bidons d’UF6 (U enriquit) aniran a la planta de fabricació del combustible, d’on en sortiran les 77 tn d’UO2 (68 tn d’Urani) que serviran per alimentar una recàrrega en cadascun dels tres reactors que generen el 50% de l’electricitat que Catalunya fa servir. En el procés de fabricació de combustible s’hauran generat 34 tn de residus sòlids i 611 m3 de residus líquids.
Les 77 tn d’UO2 que hauran alimentat una recàrrega anual en els 3 reactors que hi ha a Catalunya, i hauran servit per generar els 23.385,9 GWh de l’any 2023, han deixat enrere (des de la mineria i concentració del mineral, passant per la conversió i l’enriquiment, i acabant amb la fabricació del combustible) més d’un milió de tones de residus de major i menor carga contaminant i/o radioactiva. I, una vegada irradiat aquest combustible, es traurà del nucli del reactor i les 77 tn de combustible gastat s’hauran de mantenir aïllades al llarg de molts anys doncs contenen una gran varietat de productes altament radioactius: isòtops d’Urani (238 i 235), de Plutoni (239, 240, 241, 242), de Neptuni, d’Americi, de Curi i productes de fissió.
Mirar l’energia nuclear i solament veure el reactor, és una visió molt miop i, a la vegada, molt interessada, doncs amaga els destarotaments ecològics que s’hauran causat al totes i cadascuna de les etapes de la part davantera del cicle del combustible nuclear.
No cal dir que tot aquest llarg camí haurà necessitat quantitats considerables d’energia (fòssil i elèctrica) amb les conseqüents emissions de gasos d’efecte hivernacle.
I, per acabar, no hem d’oblidar que un reactor en funcionament aboca a l’aire i a l’aigua quantitats gens menyspreables de radioactivitat. En el cas dels tres reactors en funcionament a Catalunya, segons el CSN, l’any 2021, s’abocaren a la biosfera (aire i aigua) productes amb una radioactivitat de 68,5 bilions de Bq (1.852,99 Ci). I això, any rere any, des que varen començar a funcionar.
Podríem dir que aquest és el ‘regal’ més enverinat que ens va deixar la dictadura franquista, per mantenir Catalunya ‘atada y bien atada’ i que, des d’aleshores, gairebé tots els governs autonòmics han estat incapaços de capgirar la situació.
Per tot plegat, continuem dient, ben clar i ben alt, NUCLEAR? NO, GRÀCIES
Josep Puig i Boix, Dr. Eng.Ind.
Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear
