La declaració d’impacte ambiental del PLEMCAT no es limita a autoritzar la plataforma d’assaig d’eòlica marina al golf de Roses. La resolució imposa un ampli paquet de condicions sobre biodiversitat, avifauna, hàbitats marins, pesca, soroll submarí i impactes acumulatius, i obliga a fer un seguiment ambiental durant tota la vida útil del projecte. És una bona notícia que permetrà que la transició energètica al mar avanci amb coneixement científic, transparència i capacitat real de corregir impactes.
La plataforma d’assaig d’eòlica marina al golf de Roses és cada cop més aprop de ser una realitat. El BOE de 8 de juliol de 2026 publica la declaració d’impacte ambiental favorable, però ho fa imposant un paquet extens de condicions, seguiments i garanties que hauran d’acompanyar el projecte durant tota la seva vida útil.
El PLEMCAT, promogut per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, preveu una plataforma d’assaig de fins a 30 MW davant la badia de Roses, amb un màxim de tres prototips d’aerogeneradors flotants. Però la importància de la DIA va més enllà de l’avenç administratiu del projecte: la resolució estableix que aquesta instal·lació haurà de funcionar també com un banc de proves ambiental sobre els impactes reals de l’eòlica marina flotant en un ecosistema mediterrani sensible.
Aquest és justament l’objectiu de la PLEMCAT. La transició energètica al mar no es pot fer a cegues, ni amb declaracions genèriques sobre la necessitat de renovables, ni amb estudis ambientals basats en hipòtesis no confirmades empíricament. Cal coneixement científic, seguiment independent, transparència i capacitat efectiva de corregir impactes si apareixen.
Seguiment ambiental durant tota la vida útil
Un dels aspectes més rellevants és que la DIA amplia el programa de vigilància ambiental a tota la vida útil de la instal·lació. No es tracta, doncs, d’un seguiment limitat a la fase d’obres o als primers anys de funcionament.
La resolució exigeix un informe previ abans de començar les obres, informes mensuals durant la construcció, un informe final d’obra i informes anuals durant la fase d’explotació. A partir del cinquè any, aquests informes podran passar a ser biennals, però el seguiment ambiental continuarà actiu durant tota la vida del projecte.
Aquests informes hauran d’incloure, com a mínim, el seguiment de fauna, vegetació, hàbitats d’interès comunitari, qualitat de les aigües i efectivitat de les mesures preventives, correctores i compensatòries. També hauran d’adaptar-se als resultats que es vagin obtenint.
Aquest enfocament és important perquè assumeix que en una tecnologia emergent com l’eòlica marina flotant hi ha incerteses que només es poden resoldre amb dades reals de funcionament. El PLEMCAT no només haurà de demostrar tecnologia energètica, també haurà de generar coneixement ambiental.
Aus marines: detecció, parades temporals i possible desmantellament
La protecció de l’avifauna és un dels punts centrals de la DIA. La resolució exigeix que qualsevol aerogenerador que s’instal·li a la plataforma incorpori un sistema de seguiment d’aus basat en la millor evidència disponible i en les millors tècniques disponibles en cada moment.
La DIA recomana sistemes combinats de seguiment visual, radar i bioacústica, capaços de detectar amb més precisió la presència d’espècies potencialment afectades. També preveu que aquests sistemes puguin identificar situacions d’alt risc i ordenar de manera dinàmica restriccions de velocitat o parades temporals dels aerogeneradors per evitar col·lisions.
A més, els aerogeneradors hauran d’incorporar sensors acústics o acceleromètrics a l’interior de les pales per detectar possibles impactes amb aus marines.
Aquest és un canvi de fons respecte a una vigilància ambiental passiva. La DIA no es limita a demanar observació: exigeix capacitat d’actuació. Si les dades mostren risc, els aerogeneradors hauran de poder reduir activitat o aturar-se temporalment.
I la resolució va encara més enllà. Si el seguiment detecta impactes negatius significatius sobre aus marines, cetacis o altres espècies protegides, caldrà reforçar les mesures de protecció. Si aquestes mesures no són suficients per evitar impactes repetits, la DIA preveu la parada definitiva de l’aerogenerador afectat i el seu desmantellament per part del promotor.
La baldriga balear, una espècie especialment sensible
La DIA posa una atenció particular en la baldriga balear, una de les aus marines més amenaçades d’Europa i un dels punts més sensibles del debat sobre l’eòlica marina al golf de Roses.
La resolució exigeix que el seguiment ambiental presti una atenció específica a aquesta espècie, tenint en compte la sensibilitat de l’entorn i el seu estat de conservació. També incorpora la necessitat d’utilitzar les dades dels programes de seguiment per programar restriccions o parades temporals en períodes de major sensibilitat per a les espècies objectiu.
Hàbitats marins, praderies i fons bentònics
La DIA també incorpora mesures específiques per protegir els hàbitats marins i el fons bentònic. Un dels punts destacats és la praderia de Cymodocea nodosa afectada pel traçat del cable submarí.
La resolució exigeix que el soterrament del cable, en el tram que afecta aquesta praderia, es faci amb les millors tècniques disponibles per minimitzar l’afecció directa i indirecta, i alhora facilitar una recolonització ràpida de la superfície afectada. També obliga a fer actuacions de restauració i un seguiment específic durant la fase de funcionament per verificar la recuperació de la praderia.
La DIA exigeix igualment campanyes de seguiment dels hàbitats i comunitats marines bentòniques, així com de cetacis i tortugues marines, durant tota la vida útil del projecte.
També hi ha condicions per a l’àmbit terrestre
Tot i que el debat públic sobre el PLEMCAT s’ha centrat sobretot en els aerogeneradors marins, la declaració d’impacte ambiental també avalua i condiciona les infraestructures terrestres necessàries per evacuar l’energia.
El projecte inclou una línia subterrània de 66 kV d’uns 16,29 quilòmetres entre l’arqueta de transició a Sant Pere Pescador i la subestació elevadora, així com una subestació 66/132 kV situada al terme municipal de Vilaür. Aquesta línia discorre pels municipis de Sant Pere Pescador, l’Escala, l’Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür, i comportarà ocupacions temporals d’obra en terrenys agrícoles, a l’entorn de la subestació i al punt d’atac de la perforació horitzontal dirigida.
La DIA incorpora condicions específiques per reduir aquest impacte terrestre. Un dels punts més sensibles és el Riu Vell, identificat com a espai d’interès per a la connectivitat ecològica entre els àmbits terrestres i marins. La resolució exigeix adoptar totes les mesures necessàries per evitar l’afectació d’aquest punt crític de connectivitat, proper a l’arribada de la perforació horitzontal dirigida.
Soroll submarí, pesca i efectes sobre l’activitat marítima
Un altre bloc rellevant és el seguiment del soroll submarí. La DIA estableix que s’haurà de fer un seguiment específic del soroll que pugui generar la boia d’interconnexió i també dels sistemes d’ancoratge de les infraestructures.
Aquest és un dels àmbits on el PLEMCAT pot aportar coneixement útil per al futur desplegament de l’eòlica marina flotant. El Mediterrani és un mar amb una elevada pressió humana, amb biodiversitat sensible i amb usos pesquers, turístics i de navegació que cal compatibilitzar. Mesurar, entendre i corregir els impactes acústics és imprescindible.
La DIA també obliga a dissenyar i implementar controls per vigilar els efectes sobre els recursos aqüícoles, marisquers i pesquers de l’entorn. Aquest seguiment haurà de permetre avaluar no només l’impacte ambiental, sinó també la interacció amb activitats econòmiques existents.
Impactes acumulatius: mirar més enllà del projecte pilot
Un dels requeriments més importants de la DIA és l’obligació d’elaborar un estudi d’impactes acumulatius i sinèrgics associat al desenvolupament de l’eòlica marina a la zona LEBA-1.
Aquesta exigència és clau perquè el PLEMCAT no es pot entendre només com un projecte aïllat de 30 MW. La seva localització coincideix amb una zona d’alt potencial per a l’eòlica marina definida als plans d’ordenació de l’espai marítim. Per tant, el projecte experimental anticipa un debat més ampli: com s’haurien d’avaluar els possibles efectes conjunts de futurs parcs comercials, infraestructures d’evacuació, usos marítims i valors ecològics.
La DIA estableix que aquest estudi haurà de ser elaborat, dirigit i certificat per una entitat científica, institut de recerca o entitat tècnica acreditada amb experiència en ecosistemes marins. Haurà d’analitzar, entre altres qüestions, l’alteració d’hàbitats bentònics i de la columna d’aigua, l’efecte barrera i el risc de col·lisió per a aus i quiròpters, el soroll submarí sobre mamífers marins i fauna ictiològica, i la interacció amb caladors de pesca professional i rutes de navegació.
Una comissió de seguiment ambiental
La DIA també ordena crear una comissió de seguiment ambiental abans de l’autorització del projecte. Aquesta comissió haurà de millorar la informació, coordinació i cooperació entre el promotor, l’òrgan substantiu i les administracions ambientals competents, tant estatals com autonòmiques.
La comissió integrarà representants de l’òrgan ambiental, de l’òrgan substantiu, de la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina del MITECO, de la Subdirecció General de Protecció del Mar del MITECO i de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
Aquest mecanisme és positiu perquè reforça la supervisió institucional del projecte. Ara bé, perquè sigui realment útil, caldrà que el seguiment no quedi tancat en l’àmbit administratiu. Les dades ambientals generades pel PLEMCAT haurien de ser públiques, comprensibles i accessibles, de manera que també puguin ser útils per a la comunitat científica, el sector pesquer, les entitats ambientals i la ciutadania.
