L’aprovació de la Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética 2026-2030 obre una oportunitat per avançar cap a un enfocament més estructural d’aquest problema. Si la pobresa energètica s’aborda només des de l’emergència o des del descompte a la factura, se n’alleugen alguns efectes però no se’n redueixen les causes. Aprofitant els diferents tràmits d’audiència dels instruments que despleguen l’estratègia, des de Renovem-nos hem defensat que una política efectiva en aquesta matèria ha de prioritzar la rehabilitació dels habitatges, l’electrificació eficient, la millora del confort tèrmic i l’accés de les llars vulnerables als beneficis de la transició energètica per tal la protecció sigui duradora i no consolidi noves dependències fòssils.
El Govern ha aprovat una nova estratègia estatal contra la pobresa energètica per al període 2026-2030. El canvi de fons que planteja és interessant: passar d’un enfocament principalment assistencial a un altre que doni més pes a les mesures estructurals, amb accions vinculades a la rehabilitació i a la participació de llars vulnerables en iniciatives com l’autoconsum col·lectiu o les comunitats energètiques.
La música sona bé, però cal afinar en la lletra. La qüestió decisiva no és només què diu l’estratègia, sinó com es desplegarà. En aquesta fase és on es juga de debò si els instruments públics serviran per reduir vulnerabilitat estructural o si acabaran premiant actuacions ràpides però de poc recorregut.
La pobresa energètica acostuma a aparèixer en el debat públic associada al preu de l’energia o a la dificultat de pagar els subministraments. Però reduir-la a això és quedar-se curt. En molts casos, el problema és també la mala qualitat energètica de l’habitatge, la baixa protecció davant el fred o la calor, la dependència d’equips ineficients i l’absència d’alternatives assequibles i netes.
Per això, si volem reduir de manera estable la vulnerabilitat energètica, no n’hi ha prou amb mesures de suport puntual. Cal actuar sobre les condicions materials que fan que una llar necessiti massa energia per mantenir un mínim confort. La pobresa energètica també és una qüestió d’habitatge, de salut, d’adaptació climàtica i de model energètic.
La posició de Renovem-nos
Per això, des de Renovem-nos defensem que la pobresa energètica s’ha d’abordar també com una qüestió de transició energètica justa. No n’hi ha prou amb ajudar puntualment a consumir energia. Cal reduir de manera duradora la vulnerabilitat energètica de les llars. Això vol dir habitatges millor preparats per mantenir el confort, menys dependència de tecnologies fòssils, menys necessitat d’energia per viure dignament i més accés als beneficis materials de la transició.
Aquest és el criteri que hem defensat en diferents processos de consulta pública recents. En les nostres al·legacions sobre el coeficient de correcció del sistema CAE (certificats d’estalvi energètic) per a actuacions de lluita contra la pobresa energètica, vam valorar positivament que s’activi un instrument específic per a llars vulnerables, però vam advertir d’un risc clar: que el sistema acabi incentivant de manera equivalent actuacions molt diferents en qualitat i impacte. Per això hi defensem que el coeficient no s’apliqui de manera plana, sinó que prioritzi explícitament les actuacions que redueixen de manera estable la demanda energètica i milloren permanentment el comportament tèrmic de l’habitatge.
Aquesta priorització és important perquè no totes les actuacions tenen el mateix valor transformador. No és el mateix actuar sobre l’envolvent, renovar finestres amb sentit tèrmic, substituir una caldera fòssil per una bomba de calor o impulsar una rehabilitació profunda, que concentrar els incentius en actuacions menors o d’impacte limitat. En les al·legacions del CAE social hem remarcat que el mecanisme no hauria de premiar igual les actuacions estructurals i els estalvis cosmètics o de baixa ambició. Si ho fa, el resultat probable és desplaçar recursos cap a intervencions més simples de tramitar però menys útils per reduir vulnerabilitat real.
Ajuts a habitatges vulnerables
La mateixa preocupació apareix en les nostres al·legacions sobre la futura ordre d’ajudes a projectes pilot d’intervenció exprés en habitatges vulnerables. La rapidesa d’execució és un criteri útil, però no hauria d’esdevenir el criteri rector del programa. Si el disseny de les ajudes posa massa pes en la simplicitat administrativa, l’escalabilitat o l’absència de permisos, el risc és acabar afavorint microactuacions de baixa ambició, amb un impacte limitat sobre el confort i la demanda energètica. Per això defensem que es prioritzin les mesures passives i les actuacions que generen una millora durable del comportament tèrmic de l’habitatge.
Això és especialment rellevant perquè la pobresa energètica no se supera acumulant petites actuacions disperses, sinó intervenint sobre les causes materials que la produeixen. Quan un habitatge perd calor a l’hivern o s’escalfa excessivament a l’estiu, quan necessita massa energia per mantenir unes condicions mínimes de confort, o quan depèn d’equips cars i ineficients, la vulnerabilitat es reprodueix. Per això una política seriosa en aquest àmbit hauria de donar més pes a l’envolvent, a la protecció solar, a la reducció de la demanda i a la renovació coherent dels sistemes tèrmics que no pas a les actuacions fàcils però de recorregut limitat.
El risc de quedar atrapats en el gas
Un segon criteri que considerem central és evitar que la protecció de les llars vulnerables es converteixi en una via per perpetuar dependències fòssils. En les nostres aportacions a la consulta sobre protecció dels consumidors de gas vam insistir que la protecció efectiva no s’ha de confondre amb la consolidació del gas com a vector domèstic de futur. Si una regulació de protecció acaba reforçant inversions o decisions que allarguen la dependència del gas, el que fa és traslladar la vulnerabilitat cap endavant. La protecció social és necessària, però no hauria de servir per fixar un model energètic del passat.
Aquest punt és important perquè sovint es planteja un fals dilema: o protegeixes les llars vulnerables, o impulses la descarbonització. Des del nostre punt de vista, aquest contrast és erroni. Una transició energètica ben orientada és una part de la resposta a la pobresa energètica, no un problema afegit. Però perquè això sigui cert, la transició ha d’arribar també a les llars vulnerables. Ha d’arribar en forma de rehabilitació, d’electrificació eficient, de millor confort tèrmic i d’accés real a solucions col·lectives i assequibles. És justament aquest gir el que el nou marc estatal diu voler reforçar, i és aquí on caldrà veure si el desplegament manté aquesta ambició.
En aquest context, l’electrificació eficient hauria de tenir un paper clar. En les nostres al·legacions hem defensat que, quan es renoven sistemes de climatització o d’aigua calenta sanitària, la bomba de calor hauria de quedar clarament per davant d’altres equips actius, i que el disseny dels programes hauria d’incorporar salvaguardes explícites contra el lock-in tecnològic. No es tracta de forçar una solució única en tots els casos, sinó d’ordenar bé les prioritats públiques: si l’objectiu és reduir vulnerabilitat i alinear la política social amb la descarbonització, no té sentit tractar de la mateixa manera totes les opcions tecnològiques.
Hivern… i també estiu
També és important ampliar la mirada i entendre que la pobresa energètica no és només una qüestió de fred hivernal. En un context de calor extrema cada cop més freqüent, el confort d’estiu i l’adaptació dels habitatges a les altes temperatures també han de formar part de la resposta. En les nostres al·legacions sobre ajudes a habitatges vulnerables vam remarcar justament això: que cal prioritzar també actuacions que redueixin el sobreescalfament interior sense incrementar el consum, i que la millora del confort tèrmic s’ha de llegir també en clau de resiliència climàtica.
La transició energètica no pot ser només per a qui ja pot invertir, rehabilitar o produir la seva pròpia energia. Si les llars vulnerables en queden fora, no només hi haurà una injustícia social: també hi haurà una política energètica incompleta. Combatre la pobresa energètica vol dir protegir, sí, però sobretot reduir de manera estable les causes materials de la vulnerabilitat. I això passa per rehabilitar millor, electrificar bé i no perpetuar dependències del passat.
Més informació
- Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética 2026-2030 (MITECO) (Ministeri Transició Ecològica)
- Consultes públiques relacionades
- Consulta pública prèvia del projecte de Reial decret de modificació del RD 1434/2002 per incloure mesures de protecció al consumidor de gas natural (Ministeri Transició Ecològica)
- Consulta pública prèvia sobre el coeficient de correcció del sistema CAE per a actuacions de lluita contra la pobresa energètica
- Consulta pública prèvia sobre la futura Ordre ministerial d’ajudes a projectes pilot d’intervenció exprés en habitatges vulnerables i edificis d’ús comunitari (Ministeri Transició Ecològica)
- Al·legacions de Renovem-nos
- Al·legacions de Renovem-nos a la consulta pública prèvia sobre protecció dels consumidors de gas natural
- Al·legacions de Renovem-nos a la consulta pública prèvia sobre el coeficient de correcció del sistema CAE per a actuacions de lluita contra la pobresa energètica
- Al·legacions de Renovem-nos a la consulta pública prèvia sobre la futura Ordre ministerial d’ajudes a projectes pilot d’intervenció exprés en habitatges vulnerables i edificis d’ús comunitari.
