L’informe Global Electricity Review 2025 recull dades esperançadores pel planeta. El 2024 ha marcat un punt d’inflexió històric: per primera vegada, més del 40 % de l’electricitat mundial es va generar amb fonts netes. La solar i l’eòlica es consoliden com a motors globals de la transició, no només a les grans potències sinó també en llocs inesperats com l’Àfrica o el Pakistan. Espanya viu un moment d’expansió renovable sense precedents, mentre que Catalunya encara arrossega retards i encallaments. El repte és clar: sumar-nos decididament a una transformació que ja és mundial i imparable.
Energies renovables al món
El món viu un moment decisiu. L’energia, motor de la nostra societat, està experimentant un canvi d’escala que fins fa poc semblava impossible. L’informe Global Electricity Review 2025, elaborat per l’ONG internacional Ember, és clar: el 2024 més del 40 % de l’electricitat global es va generar amb fonts de baixes emissions. És la primera vegada que les tecnologies netes superen aquest llindar. Un senyal inequívoc que la transició ja no és un horitzó difús, sinó una realitat palpable.
L’embranzida de la solar i l’eòlica
Dins d’aquest avenç, la gran protagonista és l’energia solar. Només l’any passat va créixer un 29 %, i en tres anys ha aconseguit doblar la seva generació. Cap altra font energètica havia avançat mai tan de pressa. Els preus solars han caigut aproximadament un 20% cada vegada que la capacitat acumulada global s’ha duplicat i alhora aquest creixement provoca un preus encara més atractius que alimenten la demanda en una espiral que de moment sembla no tenir fi. L’eòlica també ha batut rècords, amb un 8% de creixement en el darrer any, malgrat que en algunes regions la manca de vent ha frenat el rendiment de la nova potència instal·lada. Per primera vegada, la combinació de solar i eòlica ha superat la hidràulica, fins ara la reina de les renovables.
“L’energia solar ha doblat la seva generació en només tres anys i s’ha convertit en el motor de la transició.”
“L’energia solar ha doblat la seva generació en només tres anys i s’ha convertit en el motor de la transició.”
“L’energia solar ha doblat la seva generació en només tres anys i s’ha convertit en el motor de la transició.”
Aquest creixement no ha estat aliè a les condicions extremes del clima. Les onades de calor han disparat la demanda d’electricitat, sobretot per refrigeració, i la resposta ha estat clara: cada vegada més d’aquest augment es cobreix amb renovables. És cert que les emissions del sector elèctric han assolit un màxim històric, però llegit en clau energètica, el missatge és positiu: estem consumint més electricitat perquè estem electrificant activitats que abans depenien del petroli o el gas, des dels consums tèrmics als cotxes elèctrics, que ja són els més venuts en molts països. Electrificar ja és un pas molt important perquè inclou una reducció de l’energia primària per l’eficiència del procés. Cada kWh elèctric equival a tres kwh d’orígen fòssil. Ara bé, el veritable repte no és tan sols que la demanda elèctrica creixi, sinó garantir que aquesta nova electricitat provingui de fonts netes i no de combustibles fòssils.
Una revolució global i inesperada
La revolució renovable té epicentres clars. La Xina ha afegit més capacitat solar en un any (227GW) que els Estats Units en tota la seva historia (177GW). Concentra més de la meitat de l’augment mundial en solar i eòlica, convertint-se en el gran motor del canvi. L’Índia avança a tota velocitat i ja ha duplicat les noves instal·lacions solars en un any. A Europa, la imatge és simbòlica: hi ha moments en què la generació solar ha superat la del carbó, una fita impensable fa només una dècada. Tot plegat dibuixa un panorama d’acceleració global, on la direcció ja no ofereix dubtes, encara que el ritme sigui desigual.
Però potser el més sorprenent és que aquesta revolució no és exclusiva de les grans potències. A l’Àfrica, lluny de quedar enrere, s’està vivint un impuls solar que comença a cobrar força. Països com Kènia, Botswana, Sud-àfrica, Algèria i el Marroc lideren projectes que combinen grans instal·lacions amb solucions descentralitzades. En zones sense accés a la xarxa elèctrica convencional, els panells solars petits i comunitaris estan canviant la vida quotidiana, substituint generadors dièsel i portant llum a escoles, comerços i llars. És la prova que la transició no és patrimoni dels països rics, sinó un moviment global que ja arrela a tot arreu.
El cas de Pakistán és una altra mostra d’aquesta tendència. En pocs anys ha passat de tenir una quota solar testimonial a convertir-se en un dels mercats més grans del món. Entre el 2021 i el 2024, la solar ha crescut del 4 % al 14 % del mix elèctric del país. Aquest boom s’explica per l’encariment del preu de l’electricitat, la devaluació de la moneda i el baix cost dels panells xinesos. Només en un any fiscal, el país va importar més de 15 GW en plaques solars, per un valor de 2.100 milions de dòlars. No és un pla estatal, sinó milers d’iniciatives d’autoconsum de famílies i empreses que han decidit apostar pel sol com a refugi davant la crisi energètica. És un exemple clar que la transició energètica pot avançar fins i tot en contextos econòmicament complexos si hi ha necessitat i oportunitat.
Espanya, capdavantera en renovables
En aquest mapa global, Espanya s’ha consolidat com un dels països europeus que més ha fet créixer el seu parc renovable. El 2024, les energies netes van generar més de la meitat de l’electricitat del país. L’eòlica i la solar fotovoltaica són les que han impulsat aquest rècord, i ja representen una part fonamental del sistema elèctric espanyol.
Però el que il·lustra millor l’embranzida són les xifres de potència instal·lada. Només el 2024 es van afegir 7.279 MW de nova capacitat renovable, un 9,3 % més que l’any anterior. D’aquesta, 6.003 MW corresponen a solar fotovoltaica —un 82,5 % del total—, la major aportació d’aquesta tecnologia en un sol any. L’eòlica també va créixer amb 1.275 MW nous. Amb aquestes incorporacions, Espanya va arribar als 85,1 GW de potència renovable instal·lada, que ja representen al voltant del 66 % del parc generador total. Per primera vegada, la solar fotovoltaica va superar l’eòlica com a tecnologia amb més potència instal·lada: 31.719 MW contra 31.452 MW. És un canvi simbòlic que mostra cap on es decanta la transició.
Catalunya, entre la paradoxa i l’oportunitat
Quan mirem cap a Catalunya, la fotografia és més complexa. El 2023 es van produir al territori més de 38.000 GWh d’electricitat, i gairebé tres quartes parts d’aquesta producció van ser lliures d’emissions. Però aquesta dada, que podria semblar excel·lent, amaga un detall crucial: la major part d’aquesta electricitat neta prové de les centrals nuclears. Les renovables pròpies amb prou feines representen un 16 % del mix elèctric català, molt per sota de la mitjana espanyola i europea.
La hidràulica, històricament la gran font renovable del país, ha vist reduïda la seva aportació a causa de la sequera persistent. I encara que sobre el paper hi ha centenars de projectes eòlics i solars que podrien transformar el panorama, molts estan encallats en tràmits i autoritzacions lentes. Catalunya es troba, així, en una paradoxa: és capaç de generar electricitat amb baixes emissions, però no avança al mateix ritme que el món o que la resta de l’Estat pel que fa a renovables.
El camí a seguir
El futur, tanmateix, no és gris. Catalunya té un potencial solar extraordinari, zones de vent que poden ser aprofitades i un ecosistema científic i empresarial preparat per fer el salt. Però perquè aquest potencial es tradueixi en realitat caldrà agilitzar els processos administratius, invertir en xarxes i emmagatzematge i establir marcs reguladors clars que donin seguretat als inversors i confiança a la ciutadania.
El món ja ha demostrat que és possible créixer de pressa amb les renovables. Espanya també. I fins i tot territoris amb menys recursos, com moltes regions africanes, estan demostrant que l’energia neta pot arrelar amb força si hi ha voluntat i estratègia. Països com Pakistán mostren que no cal ser una potència energètica per fer canvis radicals en poc temps. El moment de Catalunya és ara. Si no ens sumem a aquesta onada, correm el risc de veure-la passar des de la riba. Però si ho fem, podem convertir-nos en protagonistes d’una de les transformacions més importants del nostre temps: la que ens porta cap a un sistema energètic net, resilient i al servei de tothom.
One Comment