© 2026 Renovem-nos
La transició energètica a Catalunya
La transició energètica és el procés de transformació del sistema energètic actual cap a un model més eficient, electrificat, renovable, resilient i amb menys emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
A Catalunya, aquest procés implica canvis profunds en la manera com produïm, distribuïm i consumim energia: més energies renovables, més electrificació, més emmagatzematge, més flexibilitat de la xarxa, més autoconsum i una reducció progressiva de la dependència dels combustibles fòssils.
La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, aprovada pel Govern l’any 2023, estableix el marc estratègic per avançar cap a un sistema energètic climàticament neutre l’any 2050. Entre els seus objectius hi ha reduir el consum final d’energia, assolir un sistema elèctric 100% renovable i disminuir de manera molt significativa la dependència energètica exterior. :contentReference[oaicite:0]{index=0}
Què és la transició energètica?
La transició energètica no consisteix únicament a substituir combustibles fòssils per energia solar o eòlica. És una transformació global del sistema energètic.
Aquesta transformació afecta la generació d’electricitat, la mobilitat, la indústria, els edificis, les xarxes elèctriques, l’emmagatzematge, el consum, la planificació territorial i també la manera com ciutadania i empreses participen en el sistema energètic.
En el cas de Catalunya, la transició energètica també està estretament vinculada a la sobirania energètica, ja que el model actual continua depenent en gran mesura de recursos energètics procedents de l’exterior.
Quin és l’objectiu de Catalunya per al 2050?
L’objectiu de referència és arribar a un sistema energètic climàticament neutre l’any 2050.
La PROENCAT 2050 planteja una reducció del 30,3% del consum final d’energia, un sistema de generació elèctrica completament renovable i una forta disminució de la dependència energètica exterior. També preveu que el 76,6% de l’energia final consumida sigui electricitat. :contentReference[oaicite:1]{index=1}
Això requereix actuar simultàniament sobre la demanda i sobre l’oferta energètica: consumir menys energia, utilitzar-la millor i substituir progressivament les fonts d’origen fòssil per fonts renovables.
Quina és la situació actual del sistema elèctric català?
El sistema energètic català es troba en plena transformació, però encara existeix una distància important entre la situació actual i els objectius previstos per al 2050.
Segons el balanç elèctric de Catalunya corresponent a l’any 2025, la potència elèctrica instal·lada era de 13.126,5 MW. Les energies renovables representaven el 40,7% de la potència instal·lada total, amb 5.341,4 MW. :contentReference[oaicite:2]{index=2}
Dins d’aquesta potència renovable destacaven:
- energia solar fotovoltaica, inclòs l’autoconsum: 1.985,8 MW;
- energia hidroelèctrica: 1.822,3 MW;
- energia eòlica: 1.405,9 MW.
El consum elèctric català durant el 2025 va arribar als 43.137 GWh, inclòs l’autoconsum. La indústria va representar el 37,1% del consum, seguida del sector serveis i del sector domèstic. :contentReference[oaicite:3]{index=3}
Les energies renovables com a base del nou sistema
El desplegament de les energies renovables és una de les peces centrals de la transició energètica.
La PROENCAT 2050 estima que Catalunya haurà de disposar d’aproximadament 61,86 GW de potència de generació elèctrica l’any 2050, pràcticament tota d’origen renovable. :contentReference[oaicite:4]{index=4}
La previsió contempla aproximadament:
- 33,15 GW de solar fotovoltaica;
- 26,64 GW d’energia eòlica;
- 1,83 GW d’energia hidroelèctrica;
- altres tecnologies renovables complementàries.
Aquest desplegament haurà de combinar grans instal·lacions, generació distribuïda, autoconsum, comunitats energètiques i l’aprofitament de cobertes i altres espais ja antropitzats.
Contingut relacionat: Energies renovables a Catalunya.
Energia solar i fotovoltaica
L’energia solar fotovoltaica tindrà un paper central en el futur sistema energètic català.
La seva flexibilitat permet instal·lar-la tant en grans plantes com en cobertes industrials, habitatges, aparcaments, equipaments públics i altres espais ja transformats.
La PROENCAT preveu que una part significativa de la generació solar provingui precisament d’edificis i espais antropitzats, reduint així la pressió sobre nous sòls. :contentReference[oaicite:5]{index=5}
Contingut relacionat: Energia solar i fotovoltaica a Catalunya.
Energia eòlica
L’energia eòlica és l’altre gran pilar renovable de l’escenari energètic català.
El desenvolupament de nova capacitat eòlica haurà d’anar acompanyat d’una planificació territorial adequada, d’una modernització de les xarxes i d’una participació més gran del territori en els projectes.
La transició energètica també obre el debat sobre el potencial de l’energia eòlica marina i el seu possible paper dins del sistema energètic català.
Continguts relacionats: Energia eòlica a Catalunya · Energia eòlica marina.
Autoconsum i comunitats energètiques
La transició energètica modifica també el paper dels consumidors.
Habitatges, empreses, administracions i comunitats locals poden passar de ser simples consumidors a participar activament en la producció, gestió i compartició d’energia.
La PROENCAT preveu que l’autoconsum i la generació de proximitat representin aproximadament el 25% de la potència instal·lada l’any 2050. :contentReference[oaicite:6]{index=6}
Les comunitats energètiques poden contribuir especialment a democratitzar l’accés a l’energia renovable i a generar beneficis locals.
Contingut relacionat: Autoconsum i comunitats energètiques.
La xarxa elèctrica serà una infraestructura crítica
Un sistema amb molta més generació renovable necessita una xarxa elèctrica més moderna, digitalitzada i flexible.
La generació solar i eòlica varia en funció de les condicions meteorològiques. Per aquest motiu, la xarxa haurà de ser capaç d’integrar generació distribuïda, emmagatzematge, consum flexible i nous usos electrificats.
La planificació de xarxes de transport i distribució serà, per tant, tan important com la construcció de nova potència renovable.
Contingut relacionat: Xarxa elèctrica i flexibilitat.
Emmagatzematge energètic
L’emmagatzematge permet guardar energia quan hi ha excés de producció i utilitzar-la quan la demanda és més elevada o quan la generació renovable disminueix.
La PROENCAT 2050 estima que Catalunya haurà de disposar d’uns 7,23 GW de potència d’emmagatzematge elèctric l’any 2050. :contentReference[oaicite:7]{index=7}
Les principals tecnologies seran previsiblement les bateries electroquímiques i el bombament hidroelèctric, tot i que el desenvolupament tecnològic pot incorporar noves solucions.
Contingut relacionat: Emmagatzematge energètic a Catalunya.
Electrificació i descarbonització
Una part important de la transició energètica passa per substituir usos directes de combustibles fòssils per electricitat renovable.
Aquest procés d’electrificació afecta especialment:
- la mobilitat;
- la climatització dels edificis;
- determinats processos industrials;
- la producció de calor;
- nous consums digitals i tecnològics.
Al mateix temps, alguns processos difícils d’electrificar poden requerir combustibles renovables, biogàs, biomassa o hidrogen renovable. :contentReference[oaicite:8]{index=8}
Contingut relacionat: Descarbonització i electrificació a Catalunya.
Pressupostos de carboni i emissions
La transició energètica està directament relacionada amb la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Els pressupostos de carboni permeten definir la quantitat màxima d’emissions que pot generar una economia durant un període determinat per mantenir-se dins d’una trajectòria climàtica compatible amb els objectius establerts.
Aquesta eina permet transformar objectius climàtics generals en límits mesurables i facilitar l’avaluació de les polítiques públiques.
Contingut relacionat: Els pressupostos de carboni de Catalunya.
Territori, biodiversitat i transició energètica
El desplegament de grans infraestructures energètiques té una dimensió territorial inevitable.
La transició energètica necessita sòl per a instal·lacions renovables, xarxes, infraestructures d’emmagatzematge i altres equipaments.
La PROENCAT estima que el sistema energètic renovable podria requerir aproximadament un 2,5% del territori català destinat a usos energètics, tot combinant aquesta ocupació amb cobertes, espais industrials i altres zones ja transformades. :contentReference[oaicite:9]{index=9}
Això fa imprescindible una planificació territorial que consideri la biodiversitat, els usos agraris, el paisatge, l’activitat econòmica i la participació dels municipis i les comunitats locals.
El paper del PLATER
La planificació territorial de les energies renovables és una de les qüestions centrals del desplegament energètic català.
El PLATER ha d’ajudar a identificar criteris i zones per al desenvolupament de les energies renovables i a compatibilitzar els objectius energètics amb els valors ambientals, socials i territorials.
Renovem-nos considera que aquesta planificació ha de facilitar un desplegament suficient de renovables i alhora aportar seguretat, transparència i criteris previs al territori.
Contingut relacionat: PLATER i planificació territorial.
Política i normativa energètica
La transició energètica depèn també del marc normatiu.
La legislació determina aspectes com la tramitació dels projectes, les connexions a la xarxa, l’autoconsum, les comunitats energètiques, l’avaluació ambiental, la planificació territorial i les obligacions dels diferents agents del sistema.
A Catalunya, la Llei 16/2017 del canvi climàtic i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica constitueixen part de la base política i normativa sobre la qual s’ha desenvolupat la PROENCAT 2050. :contentReference[oaicite:10]{index=10}
Contingut relacionat: Política i normativa energètica a Catalunya.
Els principals reptes de la transició energètica a Catalunya
La transició energètica catalana afronta diversos reptes simultanis.
Accelerar el desplegament renovable
La distància entre la potència renovable actual i la necessària per al 2050 continua sent molt significativa.
Modernitzar la xarxa elèctrica
Cal anticipar les necessitats de transport, distribució, digitalització i flexibilitat per evitar que la xarxa es converteixi en un coll d’ampolla.
Desenvolupar emmagatzematge
La incorporació massiva de renovables necessita capacitat d’emmagatzematge i mecanismes de flexibilitat.
Garantir una planificació territorial adequada
El desplegament energètic ha de ser compatible amb els valors ambientals, agraris, paisatgístics i socials del territori.
Reduir el consum energètic
No n’hi ha prou amb substituir fonts energètiques. L’eficiència i l’estalvi són elements estructurals de la transició. :contentReference[oaicite:11]{index=11}
Assegurar una transició justa
La transformació del sistema energètic ha d’evitar augmentar les desigualtats i ha de garantir l’accés a energia assequible, segura i sostenible.
Quins indicadors cal seguir?
Per analitzar l’evolució de la transició energètica a Catalunya és útil seguir, entre d’altres, aquests indicadors:
- potència renovable instal·lada;
- producció elèctrica renovable;
- pes de les renovables en el consum final;
- nivell d’electrificació de la demanda;
- capacitat d’emmagatzematge;
- evolució de l’autoconsum;
- dependència energètica exterior;
- consum final d’energia;
- emissions de gasos amb efecte d’hivernacle;
- inversió en xarxes elèctriques;
- desplegament de comunitats energètiques.
Preguntes freqüents sobre la transició energètica a Catalunya
Pot Catalunya funcionar només amb energies renovables?
La PROENCAT 2050 planteja un sistema elèctric completament renovable en l’horitzó 2050. Assolir-lo requereix desplegar nova generació renovable, reforçar les xarxes, incorporar emmagatzematge i reduir i flexibilitzar la demanda. :contentReference[oaicite:12]{index=12}
Quines energies renovables tindran més pes?
La solar fotovoltaica i l’eòlica concentraran la major part de la nova capacitat de generació prevista, complementades per l’energia hidroelèctrica i altres fonts renovables. :contentReference[oaicite:13]{index=13}
Per què és important l’emmagatzematge?
Perquè permet desacoblar el moment en què es produeix electricitat del moment en què es consumeix i facilita la integració de grans quantitats d’energia solar i eòlica.
La transició energètica implica ocupar més territori?
La nova generació renovable necessita espai, però una part important pot situar-se sobre edificis i zones ja antropitzades. La planificació territorial és clau per minimitzar els impactes i compatibilitzar els diferents usos del territori.
Quin paper tindran els ciutadans?
L’autoconsum, les comunitats energètiques, la rehabilitació d’edificis, la mobilitat elèctrica i la flexibilitat de la demanda permetran una participació molt més activa de la ciutadania en el sistema energètic.
Una transformació estructural del país
La transició energètica no és només una qüestió tecnològica. És una transformació econòmica, territorial i social que determinarà com Catalunya produeix i consumeix energia durant les pròximes dècades.
El repte consisteix a accelerar el desplegament renovable i la modernització del sistema energètic, mantenint alhora criteris de sostenibilitat, equitat, seguretat de subministrament i integració territorial.
Renovem-nos seguirà analitzant l’evolució de la transició energètica catalana, les polítiques públiques, el desplegament de renovables, la planificació territorial, les xarxes, l’emmagatzematge i els principals indicadors energètics.
Fonts i documents de referència
- Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), Institut Català d’Energia.
- Balanç d’energia elèctrica de Catalunya, Institut Català d’Energia.
- Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.
- Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya.
- Planificació energètica i territorial de Catalunya.