Pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, som un país contradictori. El Parlament va ser pioner en aprovar una Llei del Canvi Climàtic l’any 2017 (16/2017). El govern de Quim Torra va declarar que ens trobem en emergència climàtica (2019) posant fi a gairebé 10 anys de moratòria a l’energia eòlica. Un parèntesi que ens havia de permetre decidir com volíem fer la transició.
En realitat va ser un temps perdut, com ho demostra el fet que, avui, la contribució de les EERR a la producció elèctrica és només del 14% (Figura 1), la mateixa que vint anys enrere. Gairebé podríem dir que som una singularitat planetària. Fins i tot a l’Índia, un dels països que crema més carbó, la contribució de les energies renovables és més elevada. I això passa malgrat que vivim en una regió privilegiada pel que fa al sol i ben dotada pel que fa al vent. Així queda demostrat quan veiem que, al conjunt de l’estat espanyol, el pes de les renovables és 4 vegades superior al de Catalunya. Alguna cosa estem fent malament.
Figura 1. Comparació de la contribució de les fonts renovables a la producció elèctrica entre Catalunya i altres països. El valor del 50% correspon a la prospectiva del govern català (Proencat 50)
El govern de Pere Aragonès va definir el full de ruta cap a la descarbonització de l’energia en l’horitzó de l’any 2050. La Proencat50 estableix la contribució de les diferents tecnologies a les necessitats del país; constatant que les que poden aportar més, i de lluny, són l’eòlica i la fotovoltaica a terra, amb una contribució significativa però menor de la fotovoltaica sobre coberta. D’aquí al 2030, s’ha de multiplicar x4 la potència eòlica i x14 la potència fotovoltaica. Tot un repte, si no ens volem quedar a les fosques quan apaguin les nuclears. Per a fer-li front es va publicar el decret-llei d’”acceleració del desplegament de les energies renovables…”(24/2021)” que havia d’agilitar els procediments, generar confiança entre els inversors i mitigar l’oposició a la proliferació massiva i inevitable d’instal·lacions al territori. Una altra vegada, la realitat no acompanya les bones intencions.
Al conjunt de l’estat espanyol, el pes de les renovables és 4 vegades superior al de Catalunya
Pel que fa a l’administració, els temps d’aprovació continuen essent extremadament llargs: entre 2 i 3 anys, de mitjana (Figura 2). Clama al cel, especialment, que es trigui 580 dies a publicar els projectes eòlics al DOGC i que, un cop assolida l’aprovació “prèvia”, les comissions d’Urbanisme triguin 200 dies més a donar el permís de construcció, quan haurien de ser 30. Queda clar que, actualment, l’administració en lloc de facilitar la transició energètica hi posa barreres, ja sigui per falta de mitjans, ja sigui per manca de voluntat política.
Figura 2.- Mitjana dels temps de tramitació dels projectes eòlics i fotovoltaics a terra que han de ser aprovats per la Generalitat de Catalunya. Dades del 22 d’abril de 2024 sobre els projectes presentats amb data anterior al 24 de juny de 2022 (eòlics) i abril de 2023 (solars).
Tampoc no sembla que el Decret hagi mitigat l’oposició popular als projectes. Iniciada la fase de construcció, molts projectes es veuen amenaçats per recursos legals. I, el que resulta més incomprensible, comença a ser habitual que els ajuntaments aprovin la suspensió de llicències en sòl no urbanitzable,; una altra moratòria a les instal·lacions d’energia renovable. I això passa en municipis que gaudeixen del privilegi energètic de disposar de l’energia que necessiten sense haver de produir-la en el seu entorn. Pensem que el 60% (57%) de l’energia eòlica i fotovoltaica se genera a Tarragona i a les terres de l’Ebre. Cal, doncs, l’aprovació urgent del PLATER, la planificació territorial que complementi la Proencat50. Tots els territoris han de contribuir, d’acord amb la seva capacitat, a assolir l’objectiu de fer de Catalunya una nació sobirana energèticament.
Figura 3.- repartiment de la producció eòlica i solar a terra per demarcacions (Dialec)
En qualsevol cas, no podem esperar a tenir-ho tot clar per a fer la transició urgent que estem obligats a fer per combatre l’emergència climàtica, solidàriament amb la resta del món. Una transició necessària si no volem convertir-nos en un país dependent d’una energia que ens haurà de venir de fora. Fem-ho ja. El Futur És Ara.
Referències:
– Pes de les renovables en la producció d’electricitat al món: Ember, “Global electricity review 2024”.
A Espanya i Catalunya: https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/sostenibilitat/catalunya-nomes-genera-14-electricitat-renovables-5-vegades-menys-resta-espanya_1146773_102.html
– Potència en servei el setembre de 2023: 1.379,15 MW eòlics terrestres i 314,59 MW solars fotovoltaics sobre terreny. Jaume Morrón, dialec.blogspot.com 24/09/2023.
– Sobre els temps de tramitació dels projectes eòlics i fotovoltaics a terra: Jaume Morrón, dialec.blogspot.com 22/04/2024.
– Sobre els recursos presentats contra projectes autoritzats: Jaume Morrón, dialec.blogspot.com 24/09/2023
1) “Enguany el sindicat agrari Unió de Pagesos de Catalunya ha lliurat 14 recursos d’alçada davant la Secretaria d’Acció Climàtica de la Generalitat contra 14 projectes fotovoltaics autoritzats per la Direcció General d’Energia que sumen 404,84 MW, és a dir, el 42% de la potència autoritzada”
2) Nota de Premsa Unió de Pagesos, 18/07/2023, https://uniopagesos.cat/comunicat-de-premsa/demanen-la-nullitat-dels-projectes-eolics-i-fotovoltaics-aprovats/
– Recursos contra la primera planta eòlica autoritzada a l’Alt Empordà:
1) Vilafant recorre contra el pas de les línies del Parc Eòlic Galatea perquè no s’ajusta al POUM, Empordà Info, 22/9/2023, https://www.emporda.info/comarca/2023/09/22/vilafant-recorre-contra-el-pas-de-les-linies-del-parc-eolic-galatea-perque-no-sajusta-al-poum-92415665.html
2) La plataforma Albera Lliure de Molins recorre l’autorització prèvia del parc eòlic Galatea i avisa que anirà als jutjats, Empordà Info, 14/9/2023, https://www.emporda.info/comarca/2023/09/14/plataforma-albera-lliure-molins-recorre-92085013.html
