A l’obertura de la 80a Assemblea General de l’ONU, Xi Jinping va fixar un nou llistó: multiplicar per sis la capacitat eòlica i fotovoltaica respecte 2020 fins als 3.600 GW i reduir entre un 7% i un 10% les emissions el 2035. Amb el ritme d’instal·lació previst, l’embranzida exportadora de tecnologia verda i els indicis de pic d’emissions apunten que el desacoblament entre creixement i emissions de CO₂ ja és factible a la Xina.
La Xina ha convertit la transició energètica en política d’Estat i motor industrial. L’anunci de setembre davant la 80ena Assemblea de l’ONU per disposar de 3,6 TW d’energia eòlica i solar el 2035, superar el 30% d’energia no fòssil i reduir entre un 7%/-10% les emissions consolida una trajectòria que ja venia desbocada el 2024-2025. És un salt d’escala que, combinat amb la gran inversió en xarxes i flexibilitat, pot situar el país en una senda de reducció sostinguda d’emissions abans de 2030.
Aconseguir el desacoblament: creixement amb menys CO₂.
L’any 2024 l’economia xinesa va créixer un 5%, una quarta part d’aquest creixement provenia dels sectors d’energia neta (eòlica, solar, bateries i vehicles elèctrics) que ja són aproximadament el 10% del PIB. Al mateix temps, aquesta forta inversió en renovable i d’eficiència va frenar la pujada d’emissions: anàlisis independents assenyalen que el repunt es va aturar i que el pic de CO₂ podria haver-se assolit el 2023. Això és, en essència, un desacoblament del creixement econòmic amb estabilització o caiguda d’emissions i situa la Xina, segona economia mundial per darrera dels EUA, en la llista de països que ja han aconseguit desacoblar les emissions del seu creixement econòmic.
Electrificació de l’economia com a clau per a la descarbonització
L’electrificació és el gran multiplicador d’eficiència energètica a la Xina: Cada KWh elèctric n’estalvia dos fets amb combustible. Per això, la Xina aposta per una electrificació a gran escala que els permeti produir més gastant menys. El pes de l’electrificació en el consum final d’energia augmenta un 1% anual a la Xina i el 2023 va arribar al 32%, molt més que el 24% de la UE o el 23% dels EUA.
Els vehicles elèctrics que la Xina exporta arreu del món ja desplacen una fracció creixent de petroli que, segons l’IEA, el 2030 arribaran a substituir més de 5 milions de barrils al dia a escala global, la meitat dels quals seran vehicles fabricats a la Xina. El 2024 les vendes en el mercat interior xinès d’elèctrics de bateria + híbrids endollables ja sumaven prop del 50% de les vendes amb 12 milions d’unitats, dos terços de les vendes mundials.
A l’àmbit dels edificis, les bombes de calor —on la Xina és el mercat més gran del món— van ser l’únic mercat amb creixement el 2023 (+12%), aportant calor amb factor COP>3 (per 1 kWh elèctric, la bomba de calor aporta >3 kWh tèrmics) a moltes llars, amb una intensitat energètica molt inferior a la de la combustió directa. Es calcula que la implantació massiva de bombes de calor a la Xina ha estalviat ~81 MtCO₂, segons CLASP.
A la indústria, el pas a forns d’arc elèctric per a la producció de l’acer pot retallar fins a un 86% les emissions respecte al flux de la tecnologia d’alt forn i BOF (Basic Oxygen Furnace). Aquesta reconversió tecnològica de la indústria obre la porta a una producció amb molta menys energia específica quan l’electricitat es descarbonitza, i fa molt més competitiva quan a preu la seva producció respecte dels altres països.
El resultat de conjunt és visible en els indicadors macro: el pes de l’electricitat en el consum final va pujar fins al 28% el 2024 (27% el 2023) i la intensitat de CO₂ per PIB va caure un 3,4% el 2024, signes clars que un ús final més elèctric —i una electricitat cada cop més neta— permeten créixer amb menys emissions. I, mirant endavant, les projeccions de l’IEA situen una electrificació creixent fins al 2035 a tots els sectors a la Xina, consolidant aquesta palanca d’eficiència com a eix central del seu model de descarbonització.
Renovables a gran escala
La clau de volta de l’estratègia d’electrificació de l’economia xinesa és produir l’electricitat a partir de fonts renovables a preus molt inferiors a les fonts fòssils i nuclear. Per això, l’objectiu de 1,2 TW d’energia renovable per a 2030 que s’havia fixat la Xina ja el va assolir el 2024, sis anys abans del previst. Ara el president xinès ha marcat una nova fita: 3,6 TW (solar + eòlica) per a 2035, que sumats a la hidroelèctrica podria situar-se cap als 4,1–4,3 TW de potència renovable instal·lada, més d’un 41% de la capacitat renovable mundial estimada pel 2035 (4,1–4,3 TW sobre forquilla estimada segons projeccions IEA/IRENA de 10–12 TW). La velocitat actual d’instal·lació, més la capacitat industrial pròpia per fabricar panells solars, aerogeneradors i bateries, fan versemblant el nou objectiu, tot i que obliga a accelerar reforços de xarxa, emmagatzematge i mercats elèctrics per minimitzar el curtailment (situacions en que la xarxa no pot assumir tota la producció).
El país ja és el principal exportador global de tecnologia neta. El 2024, va exportar panells solars, bateries, aerogeneradors i vehicles elèctrics per uns 177.000 M$, amb un estalvi anual potencial d’emissions a l’exterior d’uns 220 MtCO₂—el doble del CO₂ emès per fabricar-los.
Política industrial com a vector climàtic
L’enorme capacitat manufacturera xinesa ha portat els preus dels mòduls fotovoltaics a mínims històrics (ordre de 0,10–0,11 $/W en 2025, segons licitacions i anàlisi de mercat) i ha rebaixat el cost nivellat de l’energia respecte a altres regions. BNEF (Bloomberg New Energy Finance) estima que generar un MWh a la Xina és, de mitjana, entre un 11% i un 64% més barat segons la tecnologia; i projecta noves caigudes de costos fins a 2035 (PV, eòlica i bateries). La Xina s’ha convertit avui en el principal motor de la transició energètica mundial exportant tecnologia neta arreu del planeta.
En eòlica, a finals de 2024, la capacitat eòlica total a la Xina era d’uns 561,5 GW. La Xina va aportar ~79,8 GW dels 117 GW mundials repartits sobretot entre les tres empreses xineses que ocupen els tres primers llocs del rànking mundial: Goldwind, Envision i MingYang. Després d’una guerra de preus interna, els costos s’han estabilitzat i el sector ha guanyat múscul tecnològic i volum; a Europa i EUA, en canvi, els costos han pujat des de 2020, la qual cosa accentua l’avantatge competitiu xinès.
Informes de l’IEA constaten que la Xina supera el 80% de la capacitat mundial en totes les baules de la cadena solar (polisilici, lingots, oblies, cèl·lules i mòduls) i que serà previsiblement majoritària també el 2030. En eòlica, també domina el fabricant mundial, i en vehicles elèctrics consolida el lideratge a Àsia i guanya pes a Europa i altres mercats. Aquesta especialització ha abaratit tecnologies clau i ha fet possible escalar la descarbonització a un cost menor.
El contrast amb el negacionisme climàtic dels EUA i el ritme de la UE .
En paral·lel, els EUA han reobert la porta al carbó i han retallat ambicions verdes a escala federal, amb noves concessions mineres i ajudes públiques per reanimar centrals. Aquesta deriva —alimentada pel negacionisme climàtic i pressions de curt termini— xoca amb la tendència global i pot restar encara més competitivitat als EUA en sectors on la Xina ja marca preu i innovació. Diverses anàlisis alerten que el retrocés diplomàtic i normatiu nord-americà pot erosionar l’esforç climàtic global i desplaçar oportunitats industrials cap a altres blocs.
De fet, la indústria fòssil està en plena contracció mentre la tecnologia neta està en plena expansió. El volum de negoci de les tecnologies netes de la Xina ja supera el volum de negoci fòssil dels EUA
A la Unió Europea, el ritme d’instal·lació creix, però queda lluny de l’escala xinesa. El 2024, Europa va afegir 16,4 GW d’eòlica (12,9 GW a la UE-27) i va tancar l’any amb 285 GW eòlics instal·lats (UE-27: 231 GW). En fotovoltaica, la UE va marcar un nou rècord amb 65,5 GW nous el 2024, però el creixement es va desaccelerar amb força respecte al trienni anterior.
Quan al transport, els BEV van representar el 13,6% de les vendes de cotxes el 2024 (UE-27), bastant per sota de la penetració xinesa. En calefacció i refrigeració, el mercat europeu de bombes de calor va retrocedir el 2024 (−22% en 14 països que concentren ~90% del mercat), tot i acumular ja prop de 26 milions d’unitats instal·lades.
La UE està instal·lant molt solar i manté el pols eòlic, però el ritme i els costos financers i d’equip encara limiten la velocitat de descarbonització respecte a la Xina; en vehicles elèctrics i bombes de calor la penetració és apreciable però molt inferior a la xinesa. Tot i aquest diferencial, l’abandonament actual dels EUA de la política verda obre una oportunitat a la UE per ocupar l’espai que deixen. Aprofitar els preus xinesos, que abarateixen la transició a escala global, és una oportunitat per culminar-la i descarbonitzar l’economia, aprofitant l’estalvi en fluxes de combustibles fòssils (375,9 mil milions d’euros el 2024 en el conjunt de la UE) per esdevenir més competitius.
La Xina és avui el cas d’estudi que demostra que apostar decididament per l’economia verda funciona: impulsa creixement, exportacions i llocs de treball, redueix riscos energètics i comença a doblegar la corba d’emissions. En un nou ordre mundial descarbonitzat, els que liderin la fabricació i el desplegament de tecnologia neta —a costos decreixents gràcies, en gran part, a l’escala xinesa— seran els que millor competiran. Replicar aquest aprenentatge en clau europea i catalana esdevé un aprenentatge urgent.
Més fonts clau per aprofundir:
– Anunci NDC 2035 (3,6 TW, -7/-10% i >30% no fòssil). China Energy Storage Alliance+2efe.com+2
– Desacoblament: 5% de creixement el 2024 i pes creixent de les “tres noves”. stats.gov.cn+2english.www.gov.cn+2
– Exportacions netes i estalvi de CO₂ a l’exterior. Carbon Brief
– Lideratge de cadena de subministrament solar i caiguda de costos. IEA+1
– Bombes de calor i eòlica: múscul exportador i costos. IEA+1
– Context EUA (polítiques pro-carbó i riscos per al lideratge verd). AP News+1
– Marc de lectura recomanat (article de referència). Contropiano
