Aquest estiu de calorada un debat ha inundat les xarxes: els aparells d’aire condicionat que expulsen calor al carrer contribueixen a l’escalfament global? Les dades mostren que aquesta escalfor no és una causa rellevant de l’escalfament global. I l’electricitat consumeixen? Si el mateix equip serveix per substituir calderes de gas o gasoil a l’hivern, una bomba de calor reversible ben utilitzada pot reduir moltes més emissions a l’hivern que no pas afegir-ne a l’estiu. Afrontem aquest debat amb les dades al davant.
Cada estiu, amb cada nova onada de calor, reapareix a les xarxes una idea aparentment intuïtiva però físicament enganyosa: si els aparells d’aire condicionat expulsen aire calent al carrer, deuen contribuir directament a escalfar el planeta. La frase sona lògica, però confon dues escales completament diferents. Una cosa és l’efecte local que pot tenir la calor expulsada per molts compressors en un carrer estret, un pati interior o una façana molt densa. Una altra molt diferent és l’escalfament global, que depèn sobretot de l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i del desequilibri radiatiu que provoquen.
L’aire condicionat no crea del no-res la major part de la calor que expulsa. El que fa és transportar calor de dins de l’habitatge cap a fora, però tard o d’hora hi haurà un equilibri tèrmic entre dins i fora, que per tant, no afectarà al global. La calor “nova” és, essencialment, l’electricitat que consumeix el compressor, que acaba transformant-se també en calor. Per tant, climàticament el problema no és que l’aparell tregui aire calent, sinó si l’electricitat que fa servir s’ha produït amb carbó, gas, nuclear, hidràulica, solar o eòlica.
Fem una estimació d’ordre de magnitud per valorar la incidència del calor tèrmic. La Unió Europea té uns 203 milions de llars. Si totes tinguessin aire condicionat i cada una consumís entre 300 i 1.000 kWh anuals per refrigeració, estaríem parlant d’entre 60 i 200 TWh d’electricitat a l’any. Amb un rendiment estacional d’entre 3 i 4 —és a dir, amb capacitat d’extreure de l’habitatge uns 3 o 4 kWh de calor per cada kWh d’electricitat consumida—, la calor total expulsada a l’exterior a tot Europa se situaria aproximadament entre 240 i 1.000 TWh tèrmics anuals.
Sembla molt. Però repartit al llarg de l’any i sobre tota la superfície de la Unió Europea equivaldria a una potència mitjana de l’ordre de 0,006 a 0,027 W/m². Comparat amb el forçament climàtic antropogènic global —l’IPCC situa el forçament total humà des de 1750 al voltant de 2,7 W/m², i el dels gasos d’efecte hivernacle prop de 3,8 W/m²— és molt petit. (IPCC)
Això no vol dir que la calor expulsada pels aparells no pugui ser inconvenient. Pot agreujar problemes urbans molt concrets: carrers més càlids, nits més difícils, patis interiors sobreescalfats o façanes on molts aparells aboquen calor en un espai petit. És un problema d’illa de calor urbana i de confort local, no una causa significativa del canvi climàtic global.
El segon argument que circula sovint un cop el primer és refutat és que malgrat la calor expulsada no sigui climàticament rellevant, l’aire condicionat consumeix electricitat i, per tant, augmenta emissions. Aquesta afirmació pot ser certa o falsa segons el context.
Un aparell d’aire condicionat modern pot tenir consums força moderats. En un habitatge de Catalunya, un ús ocasional durant onades de calor pot estar entre 150 i 400 kWh anuals. Un ús habitual durant juliol, agost i part de juny o setembre pot situar-se entre 400 i 800 kWh anuals. Un ús intensiu, en habitatges poc aïllats o zones especialment càlides com Ponent o les Terres de l’Ebre, pot pujar fins als 800–1.500 kWh anuals. I en casos extrems, amb habitatges grans i diverses màquines funcionant moltes hores, es poden superar els 2.000 kWh anuals.
La clau és que un split modern no funciona com una estufa elèctrica. Si proporciona 2,5 o 3,5 kW de fred, pot estar consumint només 0,6 o 0,9 kW elèctrics. Per això, 4 hores al dia durant 90 dies poden representar uns 300 kWh. I 8 hores al dia durant 120 dies poden situar-se al voltant dels 700 o 800 kWh.
Si aquest consum elèctric es mira de manera aïllada, òbviament es tracta d’un increment energètic que pot tenir més o menys emissions associades en funció del mix elèctric. Però la majoria d’equips eficients que avui s’instal·len no són només “aires condicionats”: són bombes de calor reversibles. És a dir, poden fer fred a l’estiu i calor a l’hivern. I aquí és on el balanç climàtic canvia completament.
Una bomba de calor és molt més eficient que una caldera perquè no genera calor cremant un combustible, sinó que mou calor d’un lloc a un altre. A l’hivern extreu calor de l’aire exterior i la introdueix a l’habitatge. Fins i tot en dies freds, l’aire exterior conté energia tèrmica aprofitable. Per això una bomba de calor pot entregar tres o quatre unitats de calor per cada unitat d’electricitat consumida.
Posem un exemple senzill. Un habitatge que avui s’escalfa amb gas pot emetre al voltant de 2 tones de CO₂ anuals per calefacció, segons demanda, rendiment de la caldera i ús real. Si substitueix aquesta caldera per una bomba de calor eficient, amb el mix actual, les emissions associades a la calefacció poden baixar aproximadament fins a les 0,3 tones anuals, i encara menys a mesura que el sistema elèctric incorpori més renovables.
Què passa si aquest mateix equip també s’utilitza per fer fred a l’estiu? El consum addicional de refrigeració pot afegir, entre 40 i 90 kg de CO₂ anuals (115 gCO₂eq/kWh segons dades de REE). És a dir, desenes de quilos. Però l’estalvi d’hivern pot ser de l’ordre de 1.600 o 1.800 kg de CO₂ anuals. El balanç net continua sent clarament positiu.
Dit d’una altra manera, si només mirem el consum d’estiu, podem concloure que l’aire condicionat augmenta el consum elèctric i per tant també les emissions. Però si mirem el cicle anual complet d’una bomba de calor reversible que substitueix gas o gasoil, la conclusió és la contrària: redueix molt les emissions totals de l’habitatge.
Òbviament, la primera mesura sempre hauria de ser reduir la demanda: protecció solar exterior, persianes, tendals, ventilació nocturna, aïllament, cobertes millor preparades, arbres, ombra urbana i refugis climàtics. Com menys calor entra a l’habitatge, menys electricitat cal per treure-la. I com menys calor es perd a l’hivern, menys energia cal per escalfar. També cal que les ciutats avancin en disseny bioclimàtic i que les xarxes de calor i fred substitueixin els equips individuals, ja sigui amb equips de climatització central en edificis o en distric-heatings de barris sencers.
Però tampoc té sentit convertir l’aire condicionat en un símbol del problema climàtic quan, en realitat, la bomba de calor és una de les tecnologies centrals de la transició energètica. És l’únic equip, domèstic o comunitari, capaç de respondre amb alta eficiència a dues necessitats que el canvi climàtic farà cada vegada més evidents: menys calefacció fòssil a l’hivern i més protecció davant la calor extrema a l’estiu.
La desinformació ens porta a una falsa disjuntiva: o patir calor o escalfar el planeta. La realitat és que per sort disposem de tecnologia que ens resol aquest dilema.
Més informació i dades
- Nou impuls per substituir calderes fòssils per bombes de calor
- Eurostat — Household composition statistics
- IPCC AR6 WG1 — Chapter 7: The Earth’s Energy Budget, Climate Feedbacks, and Climate Sensitivity
- IEA — The Future of Cooling
- Red Eléctrica — Emisiones de CO₂ asociadas a la generación eléctrica
- MITECO — Valores caloríficos netos y factores de emisión utilizados en el Inventario Nacional
- MITECO — Factores para los informes anuales de emisiones de 2025
- MITECO/IDAE — Factores de emisión de CO₂ y coeficientes de paso a energía primaria en edificios
- IDAE — La bomba de calor en la rehabilitación energética de edificios
- MITECO/IDAE — Prestaciones medias estacionales de las bombas de calor
- IDAE — Metodología de cálculo de ahorro de energía final en bombas de calor
- Reglament Delegat (UE) núm. 626/2011 sobre etiquetatge energètic d’aires condicionats
