El Ministeri per a la Transició Ecològica ha presentat l’informe oficial sobre l’apagada massiva que va afectar tota la península Ibèrica el passat 28 d’abril. Segons les conclusions, el col·lapse no va ser causat per un excés de generació renovable, sinó per una combinació de fallades de planificació i operació atribuïdes a Red Eléctrica de España (REE) i a diverses centrals elèctriques convencionals que no estaven disponibles a pesar d’estar retribuïdes per estar en disposició d’actuar.
La vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, ha estat l’encarregada d’explicar que, tot i que s’havien programat deu centrals per garantir l’estabilitat de la xarxa, una d’elles va comunicar la seva indisponibilitat la nit anterior i REE no va activar cap alternativa. A més, les nou centrals restants no van absorbir la potència reactiva necessària per controlar les sobretensions, tot i haver estat retribuïdes per aquesta funció.
L’informe descarta la hipòtesi d’un ciberatac, però identifica vulnerabilitats en el sistema elèctric que caldrà corregir. També destaca que la manca de generació síncrona i la desconnexió automàtica de diverses centrals van contribuir a l’efecte en cadena que va provocar l’apagada.
El Govern ha deixat en mans de la CNMC i dels tribunals la determinació de possibles responsabilitats i indemnitzacions. A més, s’ha compromès a implementar mesures per reforçar la seguretat de la xarxa i evitar incidents similars en el futur.
Mesures decidides pel Govern per reforçar la xarxa elèctrica i aportar més seguretat
El Govern espanyol ha anunciat un conjunt de mesures estructurals i normatives recollides en un Reial decret que preveu vuit blocs d’actuació en l’àmbit de l’operació del sistema i tres més en matèria de ciberseguretat i sistemes digitals.
La primera acció destacada és el reforç del sistema de supervisió i verificació del compliment de totes les obligacions per part dels diferents agents del sistema elèctric, per tal que no es torni a produir un incompliment que posi de nou en risc la seguretat de la xarxa. En paral·lel, s’impulsarà la creació de la nova Comissió Nacional de l’Energia (CNE) per garantir un marc regulador més robust. També es reforçaran els recursos tècnics per controlar la tensió a la xarxa, especialment en un sistema perifèric com l’espanyol, i s’activarà el servei de control de tensió perquè siguin també les renovables les que puguin contribuir a l’estabilitat de la xarxa en cas de pertorbacions. Entre altres millores, s’introduiran compensadors síncrons, es fomentarà l’emmagatzematge energètic amb capacitat de generar ona (grid-former) i s’impulsaran les interconnexions, una assignatura pendent des de fa anys. També s’actualitzarà el procediment de reposició del subministrament i es potenciaran els serveis d’ajust. A més, el decret aposta per incrementar la demanda elèctrica, augmentar la flexibilitat del sistema, accelerar la planificació de la xarxa de transport (Horitzó 2030),
Aquest informe desmenteix les veus que atribuïen l’apagada a una suposada sobrecàrrega de les renovables, posant el focus en la necessitat de millorar la gestió i coordinació del sistema elèctric.
