L'energia eòlica marina a Catalunya: reptes i oportunitats segons els darrers estudis científics

Dos estudis recents d’anàlisi liderats per l’investigador en planificació espacial marina Daniel Depellegrin i publicats el 2024 analitzen el desenvolupament de l’energia eòlica marina a Catalunya i Espanya. El primer, Depellegrin et al. 2024A, examina la planificació espacial marina (MSP) a les aigües costaneres catalanes i identifica cinc grans desafiaments regionals (Taula 1).

Activitats marítimes	Resultats clau a nivell català
Pesca comercial	1. Durant el període 2017-2023 hi va haver més de 40.000 hores d’activitats de vaixells pesquers a la província de Girona. 2. El 75,6% del total d’hores de pesca a la província de Girona es van dur a terme dins d’àrees marines protegides (Figura 1). 3. Només el 24,4% es troben fora de les àrees marines protegides
Turisme costaner	4. Hi ha uns 31.000 amarradors, dels quals al voltant del 62% (20.037) es troben dins o davant d’àrees marines protegides, en particular a la Costa Brava. 11.434 en ports esportius de la província de Girona, 3.805 a la costa i de Barcelona i 4.798 al litoral tarragoní.
Àrees marines protegides	5. L’Espai Marí de l’Empordà (19,4%) i el Sistema de canons submarins occidentals del Golf de Lleó (17,1%) són els que presenten més conflictes amb les activitats pesqueres. 6. Aiguamolls de l’Alt Empordà (0,4%) i Massís de les Cadiretes (0,1%) 7. La subregió de la Mediterrània Occidental, tal com es defineix a la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina, és una de les zones marítimes més protegides d’Europa. 8. A Catalunya, el 73% és utilitzat per activitats de pesca comercial 9. El 51% està cobert per àrees marines protegides. 10. El 27% s’utilitza per a activitats militars situades al delta de l’Ebre 11. És probable que l’extensió de les ZAP per a la biodiversitat augmenti dràsticament el conflicte amb la pesca comercial i el transport marítim.
Energia eòlica marina	12. Només l’1% de l’espai marítim de Catalunya està cobert per la zona de potencial desenvolupament de l’energia eólica (LEBA1)13. El conflicte espacial del LEBA1 amb altres activitats marítimes és entre baix i negligible. Tot i que cal esmentar que el LEBA1 se superposa amb una zona de veda de la pesca. 14. L’1,7% de les hores de pesca es produeixen dins de l’àrea actual de LEBA1 enfront del 75,6% que es produeixen dins d’àrees marines protegides.

Taula 1. Activitats a l’espai marítim català. Font: Depellegrin et al. (2024A)

Les zones costaneres situades entre 1 i 4 milles nàutiques concentren la major part d’activitats antropogèniques. Els principals conflictes amb les zones protegides provenen de la pesca comercial, el transport marítim, el turisme costaner i l’extracció de petroli i gas. Entre 2017 i 2023, es van registrar més de 40.000 hores d’activitat pesquera a Girona, amb un 75,6% dins d’espais protegits. Així mateix, el turisme nàutic és una font important de pressió sobre els espais marins protegits, atès que
Catalunya compta amb unes 31.000 amarradors esportius, de les quals un 62% es troben dins o davant d’espais marins protegits (més d’11.000 a la Costa Brava). El golf de Roses, on hi ha el major potencial per al desenvolupament de l’eòlica marina a Catalunya, presenta pocs conflictes espacials multisectorials amb altres activitats. Malgrat que un 51% de l’espai marí català està protegit, aquesta protecció no és efectiva per la multitud d’activitats admeses al seu interior . Per mitigar l’impacte de les activitats existents cal establir zones marines estrictament protegides.

Figura 1. a) Hores (i percentatge) de vaixells de pesca comercial a les zones protegides de Natura 2000 i a les àrees protegides designades a nivell nacional al voltant de LEBA1. b) Àrea de LEBA1 amb les zones marines protegides circumdants i la intensitat pesquera (en vermell).

Font: https://emodnet.ec.europa.eu/geoviewer/

El segon estudi de Depellegrin et al. 2024B avalua la viabilitat de l’energia eòlica marina a Catalunya, comparant les 19 zones de gran potencial per a l’energia eòlica marina (ZAPER) a Espanya a partir de cinc criteris de sostenibilitat per a la seva planificació i 39 indicadors (una de les majors mostres de dades emprades fins ara a nivell europeu per a l’anàlisi de la planificació espacial marítima):

Convivència: Harmonització de parcs eòlics amb activitats marítimes existents.
Impacte socioecològic: Efectes en l’ecosistema i les comunitats locals.
Eficiència espacial: Optimització de l’espai per a la generació energètica.
Equitat energètica: Distribució justa dels beneficis.
Factors tècnics: Condicions ambientals i viabilitat tecnològica.

Figura 2. Interacció dels ZAPER amb les àrees marines protegides. Aproximadament cinc zones ZAPER es troben dins d’àrees marines protegides, fet que fa que LEBA1, situada adjacent a aquestes zones protegides, sigui més adequada en comparació amb altres ZAPER. Font: [EMODnet GeoViewer](https://emodnet.ec.europa.eu/geoviewer/)

Dels resultats d’aquestes anàlisis es desprèn que l’àrea LEBA1, situada davant del golf de Roses, es posiciona entre les 10 millors ZAPER a Espanya i entre les tres millors a la Mediterrània, destacant per la seva baixa afectació a altres activitats marítimes i el seu elevat potencial energètic. En aquest sentit, alguns aspectes més concrets a destacar són: a) la LEBA1 no afecta espais protegits, mentre que 5 de les 19 ZAPER espanyoles es troben parcialment dins d’espais protegits, plantejant desafiaments ambientals; b) la LEBA1 es troba a 10,69 km de la costa, la major distància de les 4 ZAPER de la mediterrània (la menor és 4,55 Km davant Menorca) i més allunyada que les ZAPER de les Illes Canàries; c) Girona té el major PIB per càpita (€28.000 el 2022) de totes les zones costaneres candidates a incorporar eòlica marina i la taxa d’atur més baixa (12,7%); d) el risc de col·lisions amb el trànsit marítim global és moderat, tenint en compte que la costa gironina s’inclu en rutes comercials secundàries, mentre que a l’estret de Gibralat (ESAL1 i ESAL2) el risc el molt més elevat degut al pas de més de 120.000 vaixells a l’any.

Figura 3. a & c) Comparació de la intensitat del trànsit de petroliers i instantània AIS a la Demarcació de l’Estret i Alborán amb dues zones ZAP per a energia eòlica (ESAL1 i ESAL2) i a la Demarcació Llevantí-Balear amb LEBA1 al Golf de Roses (b & d). Font: [EMODnet GeoViewer](https://emodnet.ec.europa.eu/geoviewer/); [MarineTraffic](https://www.marinetraffic.com/en/ais/home/centerx:-4.2/centery:40.1/zoom:6)

L’estudi de Depellegrin et al. (2024) identifica set zones de gran potencial per a la Recerca-Desenvolupament-Innovació (R+D+I) de l’eòlica marina. Aquestes zones presents a la subdivisió de l’Atlàntic Nord i a la demarcació de les Illes Canàries, deixant les demarcacions mediterrànies espanyoles (Levantí-Balear i Estret i Alborán) orfes de R+D+I. Tal com remarca la Comissió Europea, la recerca estratègica i la innovació són objectius clau pel desenvolupament de l’economia blava intel·ligent i resilient al Mediterrani Occidental. A nivell global, les Nacions Unides identifiquen que la ciència, la tecnologia i la innovació (CTI) són fonamentals per informar sobre possibles solucions per abordar els equilibris i desafiaments que planteja la naturalesa sistemàtica dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS-ONU, 2022). La PLEMCAT, així com alguns projectes privats (MedFloat Pilot Parc i HiveWind Demonstrator) fan de la LEBA1 una àrea d’alt potencial per orientar el desenvolupament comerical de l’eòlica marina en base a coneixements adquirits mitjançant la R+D+I.

Conclusions i reptes de futur

Els estudis subratllen la necessitat d’una governança multisectorial i basada en l’ecosistema per a la planificació de l’espai marí. Això inclou:

Desenvolupar recerca basada en dades per quantificar els impactes i beneficis de l’energia eòlica marina.
Complementar el coneixement expert amb enfocaments quantitatius per avaluar els compromisos territorials.
Finançar mesures de conservació per reduir l’impacte humà en les zones marines protegides.
Incorporar anàlisis socioeconòmiques per garantir un desenvolupament equitatiu.
Promoure la recerca i innovació en energia eòlica marina a la Mediterrània, alineant-se amb les iniciatives internacionals de creixement blau i desenvolupament sostenible.

Referències

4C-Offshore, 2024. Web: https://map.4coffshore.com/offshorewind/
ASGShipping, 2024. GIBPort Services Ltd. Web: https://www.asgshipping.com/location.html, accessed 05/01/2025.
Depellegrin, D., Menegon, S., Abramic, A., Aguado Hernandez S., Larosa, F., Salvador S., Martí Llambrich, C., 2024A. Addressing ocean planning challenges in a highly crowded sea space: a case study for the regional sea of Catalonia (Western Mediterranean). Open Res Europe 2024, 4:46 (https://doi.org/10.12688/openreseurope.16836.1)
Depellegrin, D., Ambrosino, M., Roy, S. Sanabria Garcia J., Martí Llambrich, C., 2024B. More robust offshore wind energy planning through model ensembling. npj Ocean Sustain 3, 58 (2024). https://doi.org/10.1038/s44183-024-00080-8.
EC, 2017. Initiative for the sustainable development of the blue economy in the western Mediterranean. COM(2017) 183 final. Web: https://westmed-initiative.ec.europa.eu/publications/#official-documents, accessed 17/12/2024.
EmodNet, 2024. Web: https://emodnet.ec.europa.eu/geoviewer/, accessed 05/01/2025.
IREC, 2024. Web: https://www.irec.cat/research/strategic-initiatives/plemcat/, accessed 05/01/2025.
SDG-UN, 2022. Science, Technology and Innovation for Achieving the SDGs: Guidelines for Policy Formulation. Web: https://sdgs.un.org/sites/default/files/2022-06/ONLINE_STI_SGDs_GUIDELINES_EN_v3_0.pdf, accessed 17/12/2024, accessed 05/01/2025.
WindFloat Atlantic, 2024. Web: https://www.principlepower.com/projects/windfloat-atlantic, accessed 05/01/2025.
MarineTraffic, 2024. Web: https://www.marinetraffic.com/en/ais/home/centerx:-4.2/centery:40.1/zoom:6, accessed 05/01/2025