Un nou estudi quantifica en 43.000 M€ la pèrdua d’activitat econòmica a la UE ja el 2025 per l’impacte d’onades de calor, sequeres i inundacions d’aquest estiu i estima que aquesta xifra arribarà als 126.000 M€ el 2029.
L’efecte es concentra especialment al sud d’Europa. Espanya figura entre els països més afectats.
Catalunya registra una pèrdua de 1.013 M€ el 2025 per onades de calor i s’estima que augmentaran fins als 6.012 M€ el 2029.
L’estiu del 2025 no s’acaba amb l’última onada de calor. Les seves conseqüències continuen treballant en silenci sobre l’activitat econòmica de centenars de regions europees. Un nou estudi d’investigadors de la universitat alemanya de Mannheim i el Banc Central Europeu quantifica la pèrdua en 43.000 milions d’euros per a aquest any i l’eleva fins a 126.000 milions el 2029, sumant els efectes retardats que deixen la calor, la sequera i les inundacions sobre el teixit productiu. Això equival a −0,26% del GVA (valor afegit brut) de la UE el 2025, amb un patró d’impacte que s’intensifica amb el pas dels anys als territoris afectats.
La novetat d’aquest treball no és només la xifra, sinó el ritme: aposta per estimacions en “quasi temps real” a escala NUTS3 —la malla estadística més fina— creuant el reanàlisi ERA5 amb relacions històriques entre extrems meteorològics i activitat econòmica. L’objectiu és reduir el buit informatiu que hi ha entre l’impacte real i el que triguen a reflectir les estadístiques oficials.
El mapa és ampli: 279 regions europees han estat afectades aquest estiu —53 per precipitacions extremes (inundacions), 31 per onades de calor, 130 per sequera i 65 per esdeveniments compostos on han coincidit calor i sequera—, un quart de tota la UE. El resultat no només són danys materials; són jornades perdudes a l’obra, cadenes de subministrament interrompudes o vendes que no es fan quan la calor desborda el confort laboral i la mobilitat.
Espanya: la sequera pesa i molt; la calor suma
Espanya apareix en el grup de països més afectats quan s’agrupen calor, sequera i inundacions. El còmput combinat estima −12.200 M€ el 2025 i −34.820 M€ el 2029, l’equivalent a −0,84% i −2,40% del GVA de 2024. El gran motor d’aquest descens és la sequera: només per aquest concepte s’apunten −10.700 M€ el 2025 i −27.600 M€ el 2029 (−0,74% i −1,90%). L’impacte es concentra al sud, però no només: es detecten pèrdues rellevants també a la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Galícia i Andalusia, entre d’altres.
A peu de territori, l’informe retrata sequedats persistents que arrosseguen l’agricultura i pressionen l’ús urbà i turístic de l’aigua. Andalusia n’és un exemple: amb valors d’SPI que arriben a extrems, les pèrdues estimades al 2025 i 2029 superen àmpliament les inversions públiques ja anunciades per mitigar l’escassetat hídrica. Castella i Lleó repeteix patró: sequeres i una temporada d’incendis molt intensa, amb pèrdues projectades que es multipliquen d’aquí a quatre anys.
La calor hi posa la resta: a l’estiu, tot i la manca de dany físic visible, els termòmetres alts retallen hores treballades i afecten sectors com la construcció, l’hostaleria i part del comerç. És una erosió silenciosa, però constant, que la sèrie històrica ja ha documentat i que l’estiu 2025 revalida.
Catalunya: la petjada de les onades de calor
En clau catalana, el treball posa el focus en les onades de calor: −1.013 M€ el 2025 i −6.012 M€ el 2029 en pèrdua d’activitat, una trajectòria que apunta a efectes persistents si no es mou fitxa en adaptació. És una fractura econòmica que apareix en moltes petites decisions: jornades reduïdes, rendiments més baixos a l’aire lliure, demanda energètica de refrigeració, i fins i tot una part del consum i del turisme que es resitua en dies de calor extrema.
Com s’han fet els números i què no hi entra
La metodologia identifica onades de calor, sequeres i inundacions amb definicions explícites: anomalia de +2 °C a l’estiu per parlar d’onada de calor; SPI de tres mesos per caracteritzar la sequera (severa/ extrema per sota de −1,5); i precipitació màxima en 3 dies per anticipar inundacions sobtades. Amb aquests esdeveniments sobre el mapa, es tradueixen a pèrdues de GVA emprant coeficients històrics i s’agreguen resultats per país i conjunt de la UE.
Els autors avisen que les xifres són conservadores per dues raons: els esdeveniments compostos calor+sequera es compten com a sequera (per manca d’estimacions robustes del seu efecte combinat), i no s’hi han incorporat els incendis d’aquest estiu, que han estat molt extensos a escala europea. A més, hi ha desbordaments: una fàbrica inundada pot arrossegar proveïdors d’una altra regió no afectada, cosa que fa que el total nacional no coincideixi necessàriament amb el que després reflectirà el PIB publicat. Tot plegat s’ofereix amb intervals de confiança i amb una cautela afegida: la cobertura asseguradora i la capacitat d’adaptació varien molt entre països.
Per què això importa ara
El missatge de fons és clar: l’impacte econòmic no s’esgota l’any de l’episodi. Les pèrdues solen empitjorar al cap de dos, tres o quatre anys, fins i tot sense nous extrems, perquè reconstruir capacitat productiva i reorganitzar cadenes porta temps i costos. Això converteix l’adaptació en una inversió: refugis climàtics, ombra i verd urbà, protocols de treball a l’aire lliure amb calor, eficiència i rehabilitació d’edificis, modernització de regadius i governança hídrica, i —en clau energètica— accelerar renovables i xarxa per reduir vulnerabilitat en pics de demanda.
Per al debat públic, posar el focus en GVA té un avantatge: no parla només de danys assegurables, sinó de realitat econòmica (hores, producció, serveis). És el que explica que una onada de calor sense grans destrosses concretes pugui, tanmateix, deixar un forat en l’activitat de juliol i agost.
Per a Renovem-nos, aquestes xifres fan tangible el cost d’ajornar decisions. A Catalunya, els −1.013 M€ d’aquest any associats a la calor i la trajectòria fins als −6.012 M€ són un avís: cal reforçar adaptació i mitigació alhora. A Espanya, la sequera —amb −10.700 M€ el 2025 i −27.600 M€ el 2029— confirma que la gestió de l’aigua és política econòmica en majúscules, i que la resiliència energètica (renovables + xarxa) és part de la resposta per reduir vulnerabilitats i costos futurs.
← Torna al Dossier Onades de Calor 2025
➡️ Llegeix la peça Salut: 3.893 morts a Espanya
➡️ Pacte d’Estat front al canvi climàtic: encerts i mancances
