Un nou estudi global sobre els efectes ambientals de les plantes solars fotovoltaiques qüestiona un dels mites més repetits contra les renovables: que els panells escalfen el terreny i afavoreixen la desertificació. La recerca conclou que, de mitjana, les instal·lacions fotovoltaiques redueixen la temperatura superficial durant el dia, refreden el sòl i incrementen-ne la humitat.
Un argument que circula sovint a les xarxes: les plaques solars “cremen” el territori, escalfen el sòl i acceleren la desertificació. Però l’evidència científica disponible no avala aquesta afirmació. De fet, un estudi publicat a Geography and Sustainability apunta en la direcció contrària.
La recerca, basada en una revisió sistemàtica i una metaanàlisi de 147 estudis sobre 609 instal·lacions fotovoltaiques d’arreu del món, analitza com els sistemes solars modifiquen diferents variables climàtiques i ambientals locals. Avalua 11 variables climàtiques i de superfície: temperatura de l’aire diària, diürna i nocturna; velocitat del vent; humitat relativa; albedo; temperatura superficial diària, diürna i nocturna; temperatura del sòl; i contingut d’aigua al sòl.
Els resultats mostren canvis significatius en les condicions de superfície: menys vent, menys albedo, menys temperatura superficial durant el dia, menys temperatura del sòl i més contingut d’aigua al sòl. En concret, l’estudi identifica una reducció mitjana de la velocitat del vent del 30%, una reducció de l’albedo del 17,5%, un descens de la temperatura superficial diürna de 0,9 °C, un descens de la temperatura del sòl de 2,4 °C i un increment de la humitat del sòl del 39%.
Pel que fa als tipus de sòl estudiats, la majoria d’instal·lacions estudiades es troben en prats o herbassars, amb 208 sistemes, seguides de sòl nu, amb 173, i conreus, amb 159. A més, les zones àrides i semiàrides tenen molt de pes: el 27,3% dels sistemes se situen en climes semiàrids d’estepa i el 31,7% en climes àrids desèrtics. Això reforça especialment l’interès de l’estudi en relació amb el debat sobre desertificació
Aquests resultats són rellevants perquè contradiuen la idea que la fotovoltaica sobre terreny comporta necessàriament un escalfament local del sòl. Els panells generen ombra, redueixen l’evaporació directa i poden afavorir una major retenció d’humitat, especialment en determinats contextos climàtics i de cobertura del sòl.
Una cosa és exigir bons projectes, ben ubicats i ben gestionats, i una altra molt diferent és difondre que les plaques fotovoltaiques desertifiquen el territori. Segons l’evidència científica revisada en aquest estudi, aquest missatge no se sosté. La transició energètica necessita debat, criteri territorial i exigència ambiental. Però també necessita rigor. I el rigor obliga a separar els impactes reals que cal gestionar dels mites que només serveixen per bloquejar el desplegament renovable.
