Renovem-nos ha presentat públicament l’informe Espais de baix impacte per a instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya: una revisió crítica, que analitza fins a quin punt les teulades, els espais degradats i altres superfícies antropitzades poden cobrir les necessitats elèctriques futures del país.
Diversos estudis, El SITAC a Barcelona, la URV a Tarragona i un estudi del a CUP a Girona, han conclòs que Catalunya podria afrontar bona part de la transició energètica instal·lant plaques solars en teulades i espais de baix impacte. L’anàlisi de Renovem-nos mostra, però, que aquestes estimacions acumulen incoherències metodològiques que sobredimensionen notablement el potencial realment aprofitable.
La primera és utilitzar com a referència el consum elèctric actual. La transició energètica exigirà electrificar el transport, la climatització i bona part dels processos industrials que avui funcionen amb combustibles fòssils. Per tant, comparar la generació potencial amb la demanda actual permet obtenir percentatges molt elevats, però no respon a la pregunta rellevant: quina part de l’electricitat que Catalunya necessitarà el 2050 podran aportar aquests espais?
La segona és confondre potencial teòric amb potencial realment desplegable. Els estudis calculen quanta electricitat es produiria si s’ocupessin totes les superfícies identificades, però sovint no comproven si les instal·lacions són viables urbanísticament, ambientalment, tècnicament o econòmicament. Tampoc no consideren adequadament la voluntat dels propietaris, la disponibilitat de connexió a la xarxa o el ritme al qual es poden ocupar les cobertes.
L’informe també detecta problemes en la classificació dels terrenys. Mitjançant ortofotografies, informació urbanística i visites sobre el terreny, Renovem-nos ha comprovat que moltes parcel·les qualificades com a “antropitzades” o de “baix impacte” contenen camps de conreu, boscos, pendents inadequats o sòls amb protecció municipal. En alguns casos, una petita activitat extractiva porta a considerar apta tota la finca, encara que la major part de la superfície no estigui degradada.
A més, es comptabilitzen parcel·les massa petites per acollir projectes rendibles, sense incorporar adequadament els costos de connexió, tancament i tramitació. En el cas del visor de Barcelona, el 46% del potencial atribuït als espais antropitzats del Vallès Occidental es concentra en finques de menys de cinc hectàrees. L’estudi de Girona, per la seva banda, inclou un error en el càlcul de la fotovoltaica flotant que redueix la superfície potencial de 417 a un màxim de 142 hectàrees.
Tot plegat no resta importància a les teulades, els aparcaments, les infraestructures o els espais realment degradats, que s’han d’aprofitar al màxim. Però sí que invalida la conclusió que aquests emplaçaments poden evitar el desplegament de renovables en altres parts del territori.
Segons l’anàlisi de Renovem-nos, la fotovoltaica terrestre situada en espais realment degradats o de baix valor ecològic podria aportar entre 4.755 i 5.963 GWh anuals: en l’escenari més optimista, aproximadament el 6% de la demanda elèctrica prevista per al 2050 i la fotovoltaica en cobertes menys del 14% —i sempre que se’n desenvolupés tot el potencial estimat—.
La transició energètica també necessitarà instal·lacions renovables a terra, planificades amb criteris ambientals i territorials rigorosos. Negar aquesta realitat no evita els impactes: només endarrereix la substitució dels combustibles fòssils i dificulta que Catalunya pugui assolir els seus objectius climàtics i energètics.
Més informació
Consulta l’informe complet de Renovem-nos
Visualitza la presentació de l’informe
