L’antic peatge de l’AP-7 a la Roca del Vallès es transformarà en una gran àrea de recàrrega ultraràpida per a vehicles elèctrics, amb punts pensats tant per a turismes com per a camions. El projecte preveu una primera fase amb carregadors d’alta potència i espai reservat per créixer si augmenta la demanda. És especialment rellevant que sigui una iniciativa pública: una excepció a l’Estat, on la infraestructura de recàrrega s’ha deixat gairebé del tot en mans del mercat.

L’electrificació del transport no depèn només de tenir vehicles elèctrics disponibles: depèn, sobretot, de tenir infraestructura fiable, accessible i dimensionada per a l’ús real. I aquí hi ha una assignatura pendent especialment clara: el transport pesant. Sense punts de recàrrega d’alta potència en corredors estratègics, electrificar camions i furgonetes queda en promesa.

En aquest context, l’Estat ha impulsat un projecte singular a Catalunya: una gran electrolinera a l’antic peatge de l’AP-7 a la Roca del Vallès (Vallès Oriental). El projecte s’emmarca en un paquet pilot estatal d’infraestructura de recàrrega en vies d’alta capacitat que, en aquesta fase, inclou només dues ubicacions aprovades conjuntament: la Roca i un altre projecte a Astúries. La proposta transforma aquest espai en una nova àrea de servei amb recàrrega ultraràpida, ubicada a ambdós costats de l’autopista. En conjunt, es treballa sobre una superfície aproximada de 43.500 m², repartits entre dues explanades: una de més gran i una altra més reduïda.

Recàrrega ultraràpida també per a camions

La primera implantació està pensada per donar servei tant a vehicles lleugers com pesants. Per a turismes, es preveu una dotació de carregadors d’alta potència amb diversos connectors per carregar simultàniament. Per al transport pesant, el projecte incorpora punts específics amb potències molt elevades, orientats a reduir el temps de parada i fer viable la recàrrega en ruta.

A més, el disseny reserva espai per a una ampliació futura. En una segona fase, es podrien ampliar amb 24 punts de recàrrega més per a turismes i vuit més per a camions. Això és important: una infraestructura així no s’ha de dimensionar només per a la demanda actual, sinó per a la demanda que volem generar si realment apostem per descarbonitzar el transport en els pròxims anys.

No només punts de càrrega: una àrea de servei completa

Una electrolinera d’aquestes característiques no és només un aparcament amb endolls. El projecte inclou edificis de serveis i espais de descans. En el costat amb més disponibilitat de superfície, s’hi preveu un edifici amb serveis diversos (restauració i altres usos associats a l’estada), mentre que a l’altre costat, per limitacions d’espai, es planteja una solució més compacta. També s’hi contemplen zones d’aparcament, recorreguts interns i integració d’espais verds.

Això és clau per entendre el paper d’aquestes infraestructures: si volem que el transport elèctric funcioni, els punts de recàrrega han d’estar integrats en una logística realista, amb espais adequats per a l’operativa (i, en el cas dels camions, amb condicions pensades per a parades segures i eficients).

Una iniciativa pública que marca diferència

Un dels elements més destacables és que estem davant d’una iniciativa pública, un fet poc habitual a Espanya. Fins ara, el desplegament d’electrolineres s’ha deixat majoritàriament a la iniciativa privada i a la lògica del mercat: això ha generat avenços, sí, però també desigualtats territorials, ritmes irregulars i incertesa en corredors estratègics.

Quan el sector públic impulsa directament nodes de recàrrega en vies principals, envia un senyal important: la infraestructura de transició energètica és un servei d’interès general. I com passa amb altres infraestructures crítiques, cal planificació, visió de país i criteris que vagin més enllà del benefici immediat.

Per què és rellevant que es faci a l’AP-7?

Aquest projecte és una peça concreta d’un trencaclosques més gran: fer possible que el vehicle elèctric —inclòs el transport de mercaderies— sigui una alternativa real a l’AP-7, un dels grans eixos de mobilitat del país. Si s’executa amb ambició i amb una bona operativa, pot contribuir a:

  • accelerar l’electrificació del transport pesant en corredors de llarg recorregut,
  • reduir emissions i contaminació associades a la mobilitat per carretera,
  • normalitzar la recàrrega ultraràpida com a infraestructura de base (no com a excepció),
  • i reforçar la idea que la transició energètica requereix polítiques públiques actives, no només esperar que el mercat ho resolgui.

Electrolineres i xarxa elèctrica a l’eix de l’AP-7

Des de Renovem-nos valorem molt positivament aquest primer projecte que ha d’anar acompanyat de projectes similars en tot l’eix de l’AP-7. Però no oblidem que si volem que la mobilitat elèctrica (també la de mercaderies) deixi de ser ‘projecte pilot’ i es converteixi en infraestructura real, cal posar potència on toca i al lloc on toca. Justament, en les al·legacions que vam presentar a la Planificació de la xarxa de transport 2025–2030 vam demanar reforçar el nus/subestació de la Roca amb més posicions a 220 kV i un projecte ‘parella’ a la xarxa de distribució (110/66 kV), amb el calendari coordinat, per poder alimentar corredors viaris i eixos industrials amb estacions de càrrega de vehicles.

En aquest sentit, que ara l’Estat impulsi una gran electrolinera en aquest punt és coherent amb el que reclamàvem: planificar xarxa i recàrrega plegats, i fer-ho amb lideratge públic quan el mercat no arriba o arriba tard. El repte ara és que es desplegui amb rapidesa, amb criteris de servei i amb una escala coherent amb la urgència climàtica.

Més informació