Durant el 2025 Renovem-nos ha reunit administracions i centres de recerca per desbloquejar un problema recurrent: els municipis calculen inventaris d’emissions amb molt esforç, metodologies diferents i dades tardanes. El resultat d’aquest treball conjunt ha palesat la necessitat de crear una infraestructura de dades centralitzada a Catalunya i estandarditzar un indicador municipal que es pugui actualitzar de manera automatitzada.

Actualitzar un inventari d’emissions municipal és, avui, una feina feixuga i lenta per als ajuntaments que s’hi atreveixen. Sovint les dades arriben amb un o dos anys de retard i, en alguns sectors, cal recórrer a estimacions molt aproximades, cosa que fa difícil saber si s’està avançant “en temps real” cap als objectius climàtics locals.

Per això, durant el 2025 des de Renovem-nos hem convocat un espai de treball amb equips tècnics de la Generalitat, diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i centres de recerca per explorar una metodologia comuna per a tots els ajuntaments. Hi han participat, entre d’altres, l’ICAEN, l’OCCC, la Diputació de Barcelona, l’Oficina de Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, l’IREC i universitats.

El diagnòstic compartit és que la situació actual és massa fragmentada. Les diferents diputacions segueixen ritmes i enfocaments diferents, i l’ajuntament de Barcelona fins i tot ha de reportar amb diverses metodologies segons l’aliança o marc on participa, amb un cost de temps important. A més, les diferències metodològiques dificulten comparar municipis, especialment en mobilitat i energia, i hi ha sectors que sovint queden fora (com l’agricultura).

On el problema es veu més clar és en la qualitat i escala de les dades. La mobilitat és un sector clau (a escala local sovint supera el 40% de les emissions), però les dades de carburants solen ser provincials i els municipis “especials” (fronterers o amb eixos viaris) distorsionen els consums. En paral·lel, Barcelona calcula mobilitat per trànsit circulant, mentre que altres territoris ho fan amb aproximacions diferents, fet que complica encara més l’harmonització.

També hi ha colls d’ampolla en consums tèrmics (gasoil, butà, propà, biomassa) i en elèctrics: l’ICAEN monitoritza dades municipals, però hi ha retards i errors recurrents de les comercialitzadores, i encara no es pot desagregar bé la part renovable “contractada” ni resoldre del tot la generació local (autoconsum, excedents, secret estadístic).

Durant aquestes reunions tècniques ha pres forma la necessitat de construir una infraestructura de dades centralitzada a nivell català i estandarditzar un inventari municipal basat principalment en dades energètiques (que representen més del 95% dels consums). En lloc d’un sistema dispers per sectors, la idea és publicar un indicador estable a l’IDESCAT —una “petjada d’emissions energètiques municipal”— que integri energia, mobilitat i altres sectors modelitzables o aproximables amb criteris homogenis.

Com s’hi arribaria? Aprofitant el que ja existeix: els inventaris històrics de la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona servirien per modelitzar i resoldre els punts més difícils (com carburants tèrmics difusos i transports). Barcelona aporta un valor afegit clau: dades reals de mobilitat que permetrien validar la modelització del transport. L’IREC, per la seva banda, veu factible assumir el desenvolupament de la metodologia, el model matemàtic i la infraestructura de càlcul i publicació si té l’encàrrec de la Generalitat.

L’impacte esperat és rellevant: els municipis grans deixarien de duplicar esforços, els petits podrien disposar d’una eina que avui no poden assumir, i les diputacions podrien alliberar recursos de càlcul per dedicar-los a allò que realment canvia emissions: dissenyar i aplicar polítiques de mitigació. I, si el resultat es publica en obert i amb una periodicitat fixada, la societat civil tindria més capacitat de seguiment i fiscalització de l’acció climàtica local amb un indicador comparable.

El full de ruta que es proposa és que la Generalitat lideri la fixació metodològica: una encomana de l’ICAEN i l’OCCC a l’IREC per desenvolupar l’eina, acords per obtenir dades que avui manquen (amb distribuïdores), validació amb els càlculs de la Diputació de Barcelona i especialment amb Barcelona per mobilitat, i finalment acords amb diputacions i amb l’IDESCAT per integrar i desplegar el sistema. La diagnosi i la concreció del full de ruta a seguir està feta. Ara la pilota és a la teulada de la Generalitat.

Més informació

– Campanya per a uns inventaris d’emissions i pressupostos municipals

– Proposta presentada al Govern