Mar Reguant (Súria, Bages, 1984) és llicenciada en Economia per la UAB, es doctorà al MIT (l’Institut de Tecnologia de Massachusetts), professora d’investigació per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC). La seva investigació es basa en la perspectiva teòrica i empírica del funcionament de les subhastes en els mercats elèctrics i els mercats d’emissions de diòxid de carboni. Entre les moltes tasques que compagina també és una de les veus de Renovem-nos.
Ets una de les autores del darrer informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) “Descarbonitzem Catalunya”, on hi ha un munt d’accions a emprendre. Quines són per tu les més urgents?
A dia d’avui, qualsevol acció que redueixi emissions i ens faci menys dependents dels combustibles fòssils és una bona acció. Destacaria les mesures per a reforçar el transport públic i els carrils ciclables, o les mesures per a expandir la producció solar, també aquelles per a repartir-ne millor els beneficis (per exemple, amb les comunitats energètiques).
Des que es va crear l’any 1998, el CADS ha fet nombrosos informes sobre com orientar el país cap a la sostenibilitat. El Govern fa cas del seu consell assessor?
Penso que la sostenibilitat sempre pren un caire d’opcionalitat, malauradament.
També has estat una de les veus impulsores del manifest “La legislatura del no retorn” Què demaneu exactament al president de la Generalitat?
Justament reclamem que deixem de banda aquesta opcionalitat, no ens podem permetre una altra cosa.
Els pressupostos de carboni aprovats fa poc pel Parlament de Catalunya estableixen un ritme de reducció del 6,5% anual fins al 2030. Ho veus factible?
Per a ser factible, primer ens ho hauríem de creure. I crec que políticament no tenim ni tan sols aquesta condició necessària. És el “vuelva usted mañana” aplicat a aquest canvi estructural.
«La transició energètica a Catalunya hauria de ser relativament senzilla, almenys fer un bon progrés.»
Creus que la societat catalana està preparada per assumir els canvis que comporta la transició energètica?
La transició energètica a Catalunya hauria de ser relativament senzilla, almenys fer un bon progrés. Però clarament no hi ha una bona percepció d’aquest canvi, malgrat ser realment una oportunitat per al pais. Per primera vegada, podem fer energia competitiva al costat de casa, molt més neta de la que consumim avui, però una bona part de la població encara no ho percep així. I en el sector del cotxe, el gran canvi necessari al pais, també ho portem força malament.
Parlem de renovables. Com hauria d’evolucionar el mercat elèctric amb molta renovable i preus sovint baixos/zero (o negatius) per tal que el ritme inversor en transició energètica no perdi interès?
El més important avui dia és assegurar que aprofitem els recursos renovables, evitar llançar-los, fent la demanda més flexible i augmentant l’emmagatzematge i la transmissió. Preus baixos o de zero en alguns moments de l’any poden ser acceptables, però sí el curtailment i els preus baixos són generalitzats, el mercat ens està dient que no podem aprofitar aquesta energia. El preu en si no és incorrecte, però ens diu que tenim un problema.
Sovint sentim a parlar que al sistema li falta flexibilitat, sota aquest paraigua hi ha moltes coses: contractes per diferència, PPAs, capacity markets, reforma del pool, tarifes dinàmiques, agregadors… La complexitat pot fer ingovernable el sistema elèctric?
El sistema és molt complex, però hi ha eines per a integrar-ho tot. Hem d’aprendre d’altres mercats on els agregadors i les bateries ja són molt comuns, també aprendre dels seus errors. Hem anat molt avançats al mercat ibèric en desplegar renovables, però una mica més lents en ajustar el marc regulatori.
«Hem anat molt avançats al mercat ibèric en desplegar renovables, però una mica més lents en ajustar el marc regulatori.»
En els darrers dies hi ha hagut molta polèmica amb les retribucions de la CNMC a les empreses de transport i distribució d’energia elèctrica. Estem planificant la inversió necessària per afrontar el repte d’electrificar-ho tot?
La xarxa està quedant petita tant pel creixement demogràfic i de demanda, com pel que fa a on posar les renovables. La retribució de les xarxes és molt delicada en un moment així, cal posar-hi molts diners però, per tant, és crític que es fan servir bé. Si no, es pot aconseguir un efecte no desitjat, que l’electricitat no sigui atractiva malgrat ja ser molt descarbonitzada, com passa a llocs com Califòrnia, on els recàrrecs de xarxa han explotat.
A banda de renovables cal reduir el consum. L’electrificació ja és un gran estalvi respecte de la combustió, però mecanismes per monetitzar les inversions com els certificats d’estalvi energètic (CAE) no acaben de funcionar, per què?
Reduir el consum és crític, però estimar l’estalvi sempre és més complicat que taxar el consum i acaba sent un “pancake” burocràtic. Els estudis ens diuen que els programes funcionen, però que l’estalvi mai arriba al 100% del que s’estima. Són programes complementaris a altres mecanismes, no obstant això per reduir el consum cal també taxar el combustible fòssil, i l’energia en general, al preu que toca.
» amb els EUA, mai s’hi pot comptar per a una transformació real de l’energia. Són el productor més gran de gas i petroli del món»
Professionalment, estàs molt vinculada als EUA, creus que el gir de guió que Trump ha fet amb el tema climàtic i energètic posa en risc el procés de transició energètica a escala global?
Penso que les coses han empitjorat amb Trump, evidentment, sobretot en temes científics i de censura ideològica. Però amb els EUA, mai s’hi pot comptar per a una transformació real de l’energia. Són el productor més gran de gas i petroli del món, i han experimentat un gran creixement amb el fracking independentment del caire polític del president o el congrés.
Quina lliçó podem aprendre per Catalunya? Com dissenyar una transició que sobrevisqui als cicles electorals?
Aquí la situació és molt diferent. S’han de fer decisions difícils que tocaran certs sectors, però d’aquest canvi clarament en sortirem beneficiats. Ja de partida, el consens polític és molt més elevat en aquesta direcció.
També has treballat pel Govern francès. Allà l’aposta és la nuclear mentre que aquí parlem de desmantellar-la…
La situació és molt diferent a França perquè la nuclear genera una major part de l’electricitat, com a opció de país. També la saben gestionar d’una manera molt més flexible. Són uns enamorats de la nuclear, per dir-ho d’alguna manera. Però fins i tot així tenen reptes majúsculs per a mantenir aquesta flota, i encara més per reemplaçar-la. Així que penso que entenen que, com a energia de futur, sortirà força cara. Amb el recurs renovable que tenim aquí, i la inflexibilitat de les nostres plantes, és difícil justificar econòmicament el seu allargament. Això si, hem de fer els deures que dèiem…
Per acabar, quins són els riscos econòmics per a Catalunya de no fer aquests deures a temps en matèria de transició energètica?
Són econòmics, perquè és una oportunitat perduda, però també socials. La dependència al combustible fòssil ens fa cada vegada més vulnerables, tant pels impactes que genera (locals i globals) com pel risc geopolític que comporta. Cal guanyar sobirania energètica i aprofitar aquesta oportunitat per a repartir la generació i l’ús d’energia d’una manera més justa i racional.
