María del Carmen Llasat Botija és catedràtica de Física de l’Atmosfera en el Departament de Física Aplicada de la UB.
La seva investigació se centra en l’estudi dels riscos naturals d’origen meteorològic i l’impacte del canvi climàtic sobre aquests, així com la resiliència davant els esdeveniments extrems. Dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses, GAMA. És membre dels comitès directius del MedECC (Mediterranean expert group on Environmental and Climate Change) i del hub en Sostenibilitat Global de la Universitat de Barcelona, així com dels comitès científics de la Société Hydrotechnique Française i del Grup d’Experts de Canvi Climàtic de Catalunya, entre d’altres. Va ser presidenta de la Secció de Natural Hazards de l’European Geophysical Society, editora en cap de la revista Natural Hazards and Earth System Science, i coordinadora internacional del grup de treball Heavy Rains del programa AMHY / FRIEND d’UNESCO.
Actualment està en el consell editorial de diverses revistes científiques. Ha publicat més de 200 articles científics i ha participat en més d’un centenar de projectes d’investigació i en els últims quatre informes de l’IPCC. Des del 2023 és una de les veus de Renovem-nos.
Veient el teu currículum seria atrevit dir que ets una de les persones amb més coneixement sobre els efectes que el canvi climàtic produirà a Catalunya?
Jo no diria tant, ja que hi ha un nombre considerable de persones que treballen en l’estudi del canvi climàtic a Catalunya i els seus impactes, i entre d’elles persones amb un prestigi en aquest àmbit que és indiscutible. Però és cert que la meva activitat de recerca i transferència s’ha centrat en Catalunya i estic orgullosa d’haver fet una mica d’ambaixadora en tots els congressos i comitès en què he participat. Considero que tinc un bon coneixement, sobretot pel que fa als riscos naturals, a l’impacte del canvi climàtic sobre aquests, així com a la seva mitigació i adaptació.
Ens pots dir a grans trets, quins seran els efectes que produirà l’escalfament global a Catalunya en les dècades vinents?
Utilitzant el llenguatge de l’IPCC podem dir amb un grau de molt alta confiança, que tots els extrems vinculats amb temperatures altes augmentaran. De fet, ja ho vivim, sobretot a l’estiu, que és quan la temperatura augmenta més. Això inclou més onades de calor i més intenses, més nits tropicals i també més nits tòrrides, un augment en terme mitjà de la màxima diürna i la mínima nocturna, etc. Quant a la precipitació, i malgrat que encara no hi ha un senyal comú a tota Catalunya sobre la seva disminució, els models apunten cap aquesta, sobretot a determinades zones del país. Podem dir amb un grau de mitjana confiança que anem cap a un augment dels extrems, amb períodes secs més llargs i pluges més intenses. De fet, episodis com les inundacions en el Montsià en la darrera dècada, o el mateix episodi del Glòria estan alineats amb aquestes projeccions. I l’anàlisi de la pluja sub-horaria també apunta cap a un augment de la precipitació convectiva.
I també tindrà una incidència sobre la salut pública?
Les conseqüències en la salut són indiscutibles, sobretot per una població cada cop més envellida, i per aquells més vulnerables. Però, de retruc, també tindrà conseqüències econòmiques i de gestió de les mesures de mitigació del canvi climàtic, ja que per fer-hi front serà necessari consumir més energia per la refrigeració. L’adaptació competirà en recursos amb la mitigació.
» L’adaptació competirà en recursos amb la mitigació»
El cost econòmic també serà per al sector primàri…
El canvi climàtic té impactes en tots els sectors econòmics, començant pel sector primari de l’agricultura. Les etapes fenològiques es veuen afectades, gelades que abans es produïen quan encara no n’hi havia sortit la flor, ara ja poden afectar greument la collita, l’augment d’evapotranspiració requereix més aigua per part dels conreus,… I així podríem continuar amb tots els sectors.
Tu ets una de les persones que dirigeix el programa HYMEX que analitza el cicle hidrològic a la Mediterrània. Des del teu coneixement del tema, la sequera és el principal tema que hem d’abordar a Catalunya en matèria d’adaptació al canvi climàtic? Com creus que s’hauria d’afrontar?
El programa HYMEX va durar 10 anys, però ara ja ha finalitzat. Va millorar molt el coneixement del cicle hidrològic a la Mediterrània i en el seu context, prefereixo parlar de recursos hídrics que de sequera, en un context ampli. A més de les sequeres pluviomètriques pròpiament dites, entra aquí la major demanda hídrica dels conreus, la millora de l’eficiència en la gestió del recurs aigua, les mesures d’estalvi, la utilització d’aigües superficials i subterrànies, la dessalinització, la reutilització, el diàleg entre actors que són els principals consumidors d’aigua, etc.
També ets membre del Comitè directiu del programa MedECC que monitoritza els efectes del canvi climàtic a la costa Mediterrània. Com està la salut del nostre mar? Quins efectes s’han registrat a causa de l’escalfament i quins són els tipping points que més us preocupa??
El focus de MedECC és tota la regió Mediterrània, no sols la costa, si bé ara acabem de publicar un informe del qual soc una de les coordinadores sobre l’impacte del canvi climàtic a les zones costaneres. El nostre mar pateix greument aquest impacte. La seva temperatura augmenta i això té efectes en la pròpia atmosfera però també en tots els ecosistemes marins, afectats a més per l’acidificació, per la sobrepesca i per les espècies invasores. A això se sumen els plàstics i els nous contaminants que van en augment, com serien determinats fàrmacs. Els tipping points depenen del punt de vista, però seleccionaria sobretot la greu afectació sobre l’ecosistema marí.
«La temperatura augmenta i això té efectes en la pròpia atmosfera però també en tots els ecosistemes marins»
El Pirineu juga un rol essencial en el clima i el règim hidrològic de Catalunya. Com a membre del comitè científic de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, OPCC, quins són els principals riscos per a les zones de muntanya? Té sentit seguir fent inversions en el turisme de neu?
Vaig ser membre del Comitè científic quan es va crear l’OPCC i durant uns anys. Els impactes als Pirineus sobretot seran l’augment de temperatura, l’alteració dels règims hídrics i la pèrdua de neu i glaceres. En aquest context, és obvi que és necessari cercar alternatives al turisme de neu, a part de recuperar l’estructura en mosaic que caracteritzava els Pirineus amb la recuperació de zones de pastura i agricultura, així com de gestió forestal, amb el suport administratiu necessari.
I si continuem amb la tendència actual d’emissions i no assolim els objectius climàtics quin serà l’escenari a finals de segle?
Si ens atenim als darrers informes del MedECC (Mediterranean experts on Environmental and Climate Change), aquests ens parlen d’un augment de temperatura entre 4ºC i 6ºC per tota la regió Mediterrània, un augment mitjà del nivell del mar que podria arribar a 1 m, un retrocés de la línia de costa que podria ser en alguns llocs de més de 20 m, un augment d’inundacions sobtades i marítimes, etc.
i el segle següent?
Sobre el segle següent no podem dir res, però si s’arriben a produir-se aquests canvis la Catalunya que ara coneixem ja no existirà.
Fins a quin punt els riscos de retroalimentació ens situen en un escenari on el factor temps esdevé clau en el ritme de descarbonització?
No fa falta parlar de retroalimentació per dir que el factor temps és clau. Hem parlat d’emergència, però ara ja estem a l’UCI. Els factors de retroalimentació, com seria el desglaç tant en les zones polars o continentals, que augmenta la quantitat d’energia atrapada a l’atmosfera i conseqüentment el canvi climàtic antropogènic, òbviament ho agreugen.
«Hem parlat d’emergència, però ara ja estem a l’UCI.»
Imaginem que som capaços de revertir la tendència actual i fem una transició energètica cap a les renovables tan ràpida que assolim la fita de descarbonitzar-nos el 2050 tal com demana la ciència. Hi haurà un efecte inercial en el que malgrat tot continuaran incrementant-se les temperatures? I si hi és, quant de temps haurà de passar abans no puguem donar el clima per estabilitzat?
No es tracta tan sols de fer una transició cap a les renovables, és necessari també disminuir el consum energètic i, conseqüentment, canviar el model de consum occidental al qual, a més, aspiren les economies emergents. Hem de cercar altres models de vida més justos i equitatius tant entre tots els habitants del món, com en la nostra relació amb el Planeta. No podem oblidar tampoc els canvis d’usos del sòl, i sobretot el greu problema que representa la crema de boscos i zones com la selva amazònica.
Respecte a la inèrcia a què fas referència, la resposta és sí. Però seria un augment molt més baix que assoliria un llindar a partir del qual la temperatura restaria constant i començaria a baixar. A l’informe especial de l’IPCC de 2018 sobre el que representaria un augment de temperatura del Planeta de 1,5ºC, 2ºC i 3ºC, es mostra aquesta possible recuperació cap a una temperatura més baixa a finals de segle en cas que s’assolí aquesta fita. No es tornaria encara a la temperatura que tindríem si no hi hagués canvi climàtic d’origen antropogènic, però sí que tornaríem a finals de segle a prop del 1,0ºC amb què vam iniciar el segle XXI.
«Tornaríem a finals de segle a prop del 1,0ºC amb què vam iniciar el segle XXI»
D’ençà que el 1972 el Club de Roma va alertar sobre l’escalfament global han passat més de 50 anys, malgrat que en tot aquest temps la ciència ha avançat molt en l’estudi de les causes, hi ha encara àmplies capes de població que neguen el vincle entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la crema de combustibles fòssils, que els diries a aquestes persones per convèncer-les?
El Club de Roma va alertar en 1972 sobre els límits del desenvolupament i posteriorment la Dra. Brutland va introduir el concepte de Desenvolupament Sostenible. El 1979 l’Organització Meteorològica Mundial ja va donar a conèixer a la 1ª Conferència Mundial sobre el Clima el problema de l’escalfament global i de com aquest podria afectar a l’activitat humana. El 1988 es va crear l’IPCC, el Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic, que ha produït ja sis informes d’assessorament més altres informes especials on es demostra cada cop més d’una forma irrefutable, que l’augment de temperatura global és conseqüència d’un augment dels gasos d’efecte hivernacle, com el CO2, majoritàriament produïts per la crema de combustibles fòssils. No es tracta d’una creença ni d’un dogma. És una evidència científica.
Però per les xarxes circulen gràfiques que mostren que en temps pretèrits la concentració de CO₂ atmosfèric ha sigut major que en l’actualitat i els negacionistes sustenten amb aquesta dada que el CO₂ no és un problema. Com a climatòloga que els diries a aquestes persones que neguen la gravetat del problema?
Hem de retrocedir més de dos milions d’anys per trobar a l’atmosfera una concentració de CO₂ de 422,1 ppm, com amb la que vam finalitzar l’any 2024. ¿Quina vida hi havia en aquells temps en el planeta? Poc té a veure amb la que hem conegut els éssers humans en els darrers 100.000 anys, i molt més en el darrer segle XX. I aquí entren tots els ecosistemes actuals. Certament, tenim la sensació que no passa res, que amb la tecnologia ens anirem adaptant. Però el nombre d’éssers humans i d’ecosistemes que no es poden adaptar va cada cop en augment. Les condicions favorables pel desenvolupament de l’ésser humà i de la Natura tal com la coneixem s’han donat sobretot en un període d’uns 10000 anys, en un planeta de més de 4.500 milions d’anys. El món en què habitem és molt fràgil, i nosaltres estem encarregats i encarregades de vetllar per ell.
«Hem de retrocedir més de dos milions d’anys per trobar a l’atmosfera una concentració de CO₂ de 422,1 ppm»
Catalunya va aprovar una Llei de canvi climàtic el 2017 amb objectius ambiciosos de reducció d’emissions que no s’estan complint. Per quins motius creus que passa?
Lamentablement, crec que aquí han entrat en joc altres prioritats que han fet que ens trobem a la cua de tota Europa en energies alternatives.
Assolir els objectius climàtics que planteja la ciència és un repte d’una enorme magnitud i que cal dur-lo a terme en un espai curt de temps. Creus que la societat està afrontant aquest tema com una veritable emergència?
No. Crec que la societat no és conscient del que està passant i del que pot passar. Això no vol dir caure en una ecoansietat, ni tampoc en fonamentalismes, però hem de sortir de la nostra comoditat i del “bussines as usual” per afrontar aquest repte. La resposta de cada persona és important, però requereix una bona governança que la guiï i garanteixi el funcionament de totes les mesures necessàries.
La comunitat científica hauria de tenir un paper més crític i rellevant en les polítiques d’emergència climàtica a Catalunya?
Hi ha un bon sector de la comunitat científica catalana que té un paper crític i rellevant, però en general considero que s’hauria d’estendre a tota la comunitat científica, ja que, insisteixo, no parlem de creences, sinó d’evidències. Hi ha països, sobretot al centre i nord d’Europa, on la conscienciació és major.
«S’ha deixat proliferar masses veus no expertes, afavorint un entorn de tertulians on tothom opina i totes les opinions tenen el mateix valor»
Has participat en els darrers quatre informes que l’IPCC ha elaborat per les Cimeres de l’ONU. Després de tant d’esforç en recerca climàtica que penses quan països com els EUA surten de l’Acord de París?
Considero que és un disbarat i espero que no s’arribi a produir plenament i el pròxim govern d’EUA jugui un paper actiu en el compliment dels Acords de París. Afegeixo que això augmenta la responsabilitat que ja va assumir Europa en el seu dia, de lideratge i compliment d’aquests.
També dirigeixes el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) que, a banda d’estudiar els fenòmens meteorològics adversos i el canvi climàtic, també analitza l’impacte social, la percepció i la comunicació social dels riscos naturals. Quan veus que proliferen les plataformes antirenovables o els grups negacionistes que penses que s’ha fet malament?
Potser no hem estat prou clars i concisos des del primer dia. A més s’ha deixat proliferar masses veus no expertes, afavorint un entorn de “tertulians” on tothom opina i totes les opinions tenen el mateix valor. Jo no tinc la resposta per trobar la millor estratègia, però crec que els mitjans de comunicació i els d’oci tenen molt a fer. També es tracta de promoure uns valors personals i socials diferents, que en cert moment poden anar contra corrent en una societat extremadament consumista i curtterminista, però pels que val la pena apostar.
Si tinguessis una vareta màgica per fer tres canvis a Catalunya que ajudessin a mitigar l’escalfament global, quins serien?
El primer, donar saviesa al govern per decidir, proposar i trobar els mitjans publicoprivats per portar a terme els tres canvis més importants. El segon, conscienciar a les autoritats locals i augmentar la solidaritat interregional. El tercer, trobar un model més just i sostenible per tota la població i el suport de la mateixa a aquest canvi de paradigma.
