El Govern espanyol ha aprovat un nou marc que permetrà incrementar en 17.900 milions d’euros la inversió regulada en xarxes elèctriques fins al 2030. La norma incorpora avenços rellevants per a la transició energètica, com les inversions anticipatòries, la participació en els plans de distribució i la possibilitat d’integrar línies privades a la xarxa pública per evitar infraestructures duplicades.
El Reial decret 640/2026, publicat al BOE el 31 de juliol, actualitza la planificació i el control de les inversions en les xarxes de transport i distribució. El canvi és important perquè la manca de capacitat de xarxa ja està limitant la connexió de nous consums i projectes energètics.
17.900 milions addicionals fins al 2030
El decret incrementa en 17.900 milions d’euros els límits màxims d’inversió en xarxes que podran ser retribuïts amb càrrec al sistema elèctric entre 2027 i 2030.
D’aquest import, 10.200 milions corresponen a la distribució, la xarxa que connecta els consumidors, les empreses i bona part de la generació distribuïda. Els altres 7.700 milions corresponen a la xarxa de transport, formada per les línies d’alta tensió i les grans subestacions.
No es tracta d’un fons públic ni d’una subvenció directa a les empreses. La norma amplia el volum d’inversions que les distribuïdores i el transportista podran executar i que, una vegada posades en servei, auditades i reconegudes, es podran incorporar als costos regulats del sistema elèctric.
Per tant, els 17.900 milions són un sostre d’inversió potencial. La seva execució dependrà dels plans aprovats, dels permisos i de la capacitat de les empreses per materialitzar les actuacions.
Invertir abans que aparegui la demanda
Una de les principals novetats és el reconeixement de les inversions anticipatòries, una mesura que Renovem-nos ha defensat per desbloquejar l’electrificació de l’economia.
Fins ara, les ampliacions de xarxa tendien a vincular-se a una petició concreta de connexió. Això podia generar un cercle viciós: una indústria no s’instal·lava perquè no hi havia prou capacitat elèctrica, però la xarxa no s’ampliava perquè la indústria encara no havia formalitzat la demanda.
El decret permet invertir en una zona encara que la demanda no estigui garantida durant els cinc anys següents, sempre que la manca de xarxa n’estigui impedint el creixement i que l’actuació pugui generar nova demanda en aquest període.
Fins a un 20% de l’increment anual extraordinari de distribució es podrà destinar a aquestes actuacions. Es tracta d’un canvi de paradigma: la xarxa deixa de limitar-se a reaccionar davant les peticions existents i pot actuar com una infraestructura que facilita noves activitats de generació renovable, industrials, residencials o de mobilitat elèctrica.
Participació en els plans de distribució
El decret també obre els plans d’inversió de les distribuïdores a la participació dels agents interessats.
Abans de presentar-los, les empreses hauran d’obrir una consulta pública d’un mínim d’un mes. Ajuntaments, empreses, comunitats energètiques, promotors d’habitatge, operadors de transport, entitats i ciutadania podran comunicar necessitats de connexió o proposar actuacions.
Les distribuïdores hauran de publicar una anàlisi dels resultats de la consulta. Les comunitats autònomes també hauran d’informar sobre les actuacions previstes al seu territori i pronunciar-se sobre les inversions anticipatòries.
Aquest avenç respon a una reivindicació sostinguda de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, l’AMEP, que ha reclamat més informació i capacitat d’incidència municipal en la planificació de la distribució.
La consulta no dona als municipis capacitat de decisió directa, però crea un canal formal perquè les necessitats territorials es puguin plantejar abans de l’aprovació dels plans.
Més transparència sobre la xarxa
Els plans anuals aprovats i els informes sobre el seu grau de compliment hauran de ser públics i accessibles gratuïtament. També s’hauran de publicar els plans aprovats des de 2019.
Els informes hauran d’indicar quines actuacions s’han executat, quines s’han retardat i per què. També inclouran informació sobre la capacitat d’accés concedida i denegada, la capacitat reservada però no contractada i el nivell real d’utilització de la xarxa.
Aquesta informació permetrà entendre millor si una denegació d’accés respon a una saturació física, a potència reservada per projectes que no s’han materialitzat o a reforços planificats que encara no s’han executat.
El decret també preveu penalitzacions per a les distribuïdores que executin reiteradament molt menys del que havien planificat.
Reutilitzar línies privades i evitar nous traçats
Una altra novetat rellevant és la possibilitat d’incorporar infraestructures privades existents a les xarxes regulades de transport o distribució.
La norma permet destinar la inversió a adquirir i integrar línies d’evacuació renovable, línies directes, subestacions i altres instal·lacions privades quan compleixin els requisits tècnics i la seva adquisició sigui més beneficiosa per al sistema que construir una infraestructura nova.
Això pot evitar que al costat d’una línia privada ja construïda per evacuar un parc renovable s’acabi projectant una nova línia pública amb un recorregut similar.
La integració d’aquestes instal·lacions pot:
- evitar la duplicitat de línies i corredors;
- reduir l’ocupació de sòl i l’impacte paisatgístic;
- aprofitar infraestructures ja construïdes;
- reduir costos;
- permetre que una línia inicialment privada doni servei a més usuaris.
Els recursos addicionals també es podran destinar a digitalització, control de tensió, telecontrol, ciberseguretat, connexió de nova demanda industrial i residencial, electrificació del transport, protecció de l’avifauna i resiliència climàtica.
