La crisi a l’Orient Mitjà ha tornat a posar en evidència una vulnerabilitat coneguda: la dependència exterior dels combustibles fòssils continua exposant l’economia i la ciutadania a xocs geopolítics i de preus. El Decret 7/2026 és rellevant perquè, més enllà de les mesures de xoc, aprofita aquest context per moure peces de fons: més renovables, més autoconsum, més electrificació, més emmagatzematge i més eines per reduir la fragilitat energètica. Des de Renovem-nos hem fet un anàlisi exhaustiu de totes les mesures que recull el nou Decret.
El Decret Llei de mesures en resposta a la crisi d’Orient Mitjà diferencia entre mesures conjunturals i un segon bloc estructural orientat a impulsar la sobirania energètica, accelerar la inversió en renovables i augmentar la capacitat d’emmagatzematge. A diferència del que va succeir amb la guerra d’Ucraïna, on les respostes van ser sobretot fiscals i econòmiques, aquesta nova sacsejada dels combustibles fòssils han encaminat la resposta a no aferrar-se més al problema, sinó accelerar-ne la sortida.
Un dels canvis més importants és potenciar l’autoconsum amb l’ampliació fins a 5 quilòmetres del radi de l’autoconsum associat a través de xarxa per a instal·lacions de fins a 5 MW. Això pot semblar tècnic, però no ho és gens: pot fer viables projectes compartits d’envergadura que fins ara quedaven ofegats per una regulació massa estreta. Parlem de barris dispersos, polígons industrials, municipis petits o combinacions entre cobertes disponibles i espais periurbans. D’aquí la importància de reservar terrenys pròxims als nuclis urbans per fer possible aquesta escala social de l’autoconsum.
Un altre bloc central és el de la xarxa. El decret introdueix una prestació per reserva de capacitat, endureix les condicions perquè els permisos de demanda estiguin lligats a una activitat econòmica real mitjançant el codi CNAE i estableix nous mecanismes de caducitat. El missatge és clar: retenir capacitat de la xarxa sense executar projectes no pot continuar sortint gratis. També es prioritzen determinats consums d’interès estratègic i es creen nous mecanismes de flexibilitat perquè la planificació de la xarxa tingui capacitat per connectar nova demanda elèctrica. Això és important perquè la transició no depèn només d’instal·lar renovables. També depèn de poder electrificar indústria, serveis, logística i habitatge. Sense xarxa útil per a la demanda, la transició queda coixa. És un punt rellevant per a Catalunya, on el debat energètic massa sovint s’ha centrat només en on posem la generació i massa poc en com connectem nous usos elèctrics reals al sistema.
En renovables, una de les novetats més destacades és la creació de les Zones d’Acceleració Renovable, definides com a àrees especialment adequades per a la implantació d’instal·lacions renovables, incloent-hi l’emmagatzematge electroquímic hibridat, amb procediments de tramitació específics més abreujats. Aquesta és una peça de transposició de la directiva europea RED III que ha estat llargament reivindicada per Renovem-nos.
Per a Catalunya, aquesta part és especialment important perquè arriba en plena discussió sobre el PLATER. Les ZAR s’hauran d’integrar en el PLATER com a eina de planificació territorial del desplegament renovable, tal com des de l’inici d’aquest Pla hem demanat des de Renovem-nos.
El decret també fa passos importants en emmagatzematge i flexibilitat. Reconeix millor l’especificitat regulatòria de l’emmagatzematge, introdueix permisos flexibles des de la perspectiva de la demanda i incorpora principis vinculats a resposta de la demanda, agregadors independents i altres serveis de flexibilitat no fòssils.
El decret reforça específicament el paper del bombeig hidroelèctric, li reconeix utilitat pública i amplia fins a 12 anys els terminis dels permisos d’accés. Això afecta directament projectes com La Baells i Fatarella. Per tant, no és una discussió abstracta: hi ha projectes concrets a Catalunya que poden veure’s afavorits per aquest nou encaix regulatori.
En l’àmbit de l’electrificació, el decret impulsa el desplegament de bombes de calor, prorroga les deduccions per rehabilitació energètica i crea una nova deducció a l’IRPF per a l’autoconsum renovable, del 10% amb caràcter general i del 20% en edificis d’ús predominantment residencial. També manté la llibertat d’amortització per a empreses que inverteixin en autoconsum renovable o substitució d’usos fòssils.
En resum, el Decret 7/2026 és important perquè entén que la millor resposta a una crisi energètica no és blindar la dependència fòssil, sinó reduir-la. El text no ho resol tot, i bona part del seu impacte dependrà del desplegament reglamentari i de l’execució real. Però sí que mou peces rellevants en la bona direcció. I en el cas de Catalunya, algunes d’aquestes peces poden ser especialment decisives, perquè afecten de ple els grans colls d’ampolla que arrosseguem: retard renovable, dificultats d’escala en autoconsum i comunitats energètiques, necessitat de planificació territorial i encaix de l’emmagatzematge.
Des de Renovem-nos hem fet un anàlisi exhaustiu de totes les mesures que recull el nou Decret:
Anàlisi dels continguts del RDL 7/2026 de Resposta a la crisi a l’Orient Mitjà
