Guía-Model d’al·legacions al PLATER per ajuntaments

Aquest model d’al·legacions pretén ser una guia d’ajuda per a redactar les, saber quins aspectes cal tenir en compte i quin és el marge d’actuació municipal per a millorar la proposta del PLATER.

Al·legacions de l’Ajuntament XX al Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER)

Consideracions generals

L’Ajuntament valora positivament l’impuls del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER) com a instrument necessari per ordenar el desplegament de les energies renovables a Catalunya i avançar cap als objectius de descarbonització i transició energètica.

La definició d’un marc territorial comú, amb criteris homogenis i una visió de conjunt, és essencial per reduir la incertesa, millorar la planificació i evitar dinàmiques desordenades en la implantació de projectes.

Tanmateix, l’Ajuntament considera que, atesa l’escala de treball del PLATER, la seva cartografia i determinacions poden no reflectir amb prou precisió determinades realitats locals. Per aquest motiu, i amb voluntat constructiva, es formulen les següents al·legacions, orientades a millorar l’encaix territorial del pla i la seva aplicabilitat efectiva a escala municipal.

Al·legacions de caràcter general

1. Evitar concentracions excessives dins del municipi

L’Ajuntament considera necessari que el PLATER incorpori mecanismes més clars per evitar concentracions excessives d’instal·lacions dins d’un mateix terme municipal i garantir un repartiment més equilibrat de la implantació renovable.

En aquest sentit, es proposa:

Establir criteris orientatius de distribució municipal, que evitin situacions de concentració elevada en determinats municipis.
Revisar l’objectiu municipal actual d’ocupació del 10% de l’àrea prioritària, en els municipis que tenen una major ocupació del seu terme municipal per tal d’assegurar que no es produeixin concentracions territorials desproporcionades. Es proposa que cap municipi tingui una ocupació en termes globals del seu terme municipal major del 3% independentment de la superfície prioritària que tingui.
Evitar també situacions de distribució residual, en què la implantació prevista sigui tan baixa que no permeti una planificació coherent ni aporti valor real al conjunt del sistema.

2. Reforçar el marge municipal per ordenar la implantació

L’Ajuntament considera essencial disposar de marge real per ordenar la implantació de les energies renovables dins del seu terme municipal, en coherència amb els criteris del PLATER.

En aquest sentit, es proposa:

Permetre als ajuntaments definir i ajustar la delimitació de les zones de prioritat superior, per tal d’encaminar els projectes cap a les zones més idònies, sempre dins del marc i els criteris establerts pel PLATER i la normativa vigent.
Concretar la participació del municipi en els mecanismes de contenció, en funció de l’assoliment dels objectius previstos pel PLATER.
Que l’oportunitat que tenen els ajuntaments de reduir un 35% les zones prioritàries, segons es recull al capítol 7, apartat 7.3.4, es computi un cop solventades les deficiències detectades d’acord amb els criteris metodològics del propi PLATER.

Al·legacions de caràcter local

Principi general

La zonificació del PLATER es basa en una anàlisi a escala territorial que pot no recollir amb prou detall determinats condicionants locals.

Per aquest motiu, es considera necessari que l’Ajuntament revisi la cartografia proposada per identificar possibles ajustos que permetin millorar-ne l’adequació a la realitat del municipi.

Aquesta revisió s’ha d’orientar a millorar la qualitat de la zonificació, evitant incompatibilitats i ajustant límits, sense desvirtuar els objectius globals del pla.

a) Al·legacions per condicionants hidrològics

Revisar si les zones inclouen:

cursos fluvials, rieres o torrents
zones inundables en període de retorn <100 anys o amb risc associat
àmbits vinculats al domini públic hidràulic o marítim

→ Al·legació si escau:

Es detecta que la zonificació proposada pel PLATER per a la fotovoltaica en sols no artificialitzats inclou àmbits afectats per (cursos fluvials, zones inundables o espais vinculats al domini públic hidràulic) que no resulten adequats per a la implantació d’instal·lacions d’energia renovable.

Per aquest motiu, es sol·licita l’ajust o exclusió d’aquests àmbits de la zonificació prioritària, d’acord amb la cartografia annexa, amb l’objectiu d’evitar incompatibilitats amb la normativa hidrològica i garantir una implantació territorialment adequada.

b) Sòls agraris i regadiu

Identificar si hi han sols expressament exclosos pel Decret 16/2019:

àrees de regadiu consolidat
sòls d’alt valor agrari classe I i II
àmbit que supera en el percentatge màxim del 10% de la superfície agrària del municipi

→ Al·legació si escau:

Es constata que determinats àmbits inclosos en la zonificació per a la fotovoltaica en sols no artificialitzats afecten a … (sòls agraris de valor, incloent zones de regadiu consolidat i explotacions agràries en actiu).

En aquest sentit, cal tenir en compte que el marc normatiu vigent en matèria d’implantació d’energies renovables a Catalunya, i en particular el Decret llei 16/2019 i les seves modificacions posteriors, estableix criteris específics de compatibilitat i limitació en relació amb determinats tipus de sòl agrari, especialment aquells amb valor productiu o estratègic.

En particular, cal tenir en compte el criteri de referència segons el qual la implantació en sòl no urbanitzable no hauria de superar, amb caràcter general, el 10% de la superfície agrària del municipi.

Atès aquest marc, es sol·licita la revisió de la zonificació en aquests àmbits, d’acord amb la cartografia annexa, amb l’objectiu d’evitar una afectació significativa sobre el sòl agrari i garantir la coherència amb la normativa sectorial aplicable i amb la preservació de l’activitat agrícola existent.

c) Cobertes forestals i valors ambientals

Revisar si s’han inclòs:

masses forestals contínues
espais amb valor ecològic local
connectors ecològics no reflectits a la cartografia general

→ Al·legació si escau:

S’identifiquen àmbits inclosos en la zonificació per a la fotovoltaica en sols no artificialitzats que corresponen a (masses forestals contínues o espais amb valor ecològic rellevant a escala local), no recollits amb precisió en la cartografia general.

En conseqüència, es sol·licita l’ajust de la zonificació, d’acord amb la cartografia annexa, per preservar aquests espais i evitar impactes sobre la seva funcionalitat ecològica i ambiental.

d) Usos existents i planejament

Comprovar si la zonificació inclou:

sòls amb desenvolupaments previstos
incompatibilitats amb planejament urbanístic
presència d’infraestructures existents

→ Al·legació si escau:

Es constata que alguns àmbits inclosos en la zonificació per a la fotovoltaica en sols no artificialitzats poden entrar en conflicte amb usos existents o amb previsions de planejament urbanístic vigent o en desenvolupament.

En aquest sentit, es sol·licita l’ajust de la delimitació de les zones prioritàries, d’acord amb la cartografia annexa, per tal d’evitar incompatibilitats i garantir la coherència amb el planejament municipal.

e) Reducció del 35% de la superfície zonificada com a prioritària

Al marge dels ajustos anteriors derivats de deficiències del PLATER basades en els seus propis criteris, els ajuntaments poden reduir un 35% la superfície zonificada com a zona prioritària per a fotovoltaica, segons es recull en el capítol 7, apartat 7.3.4 del PLATER :

→ Els ajuntaments poden canviar la superfície prioritària entre una reducció del 35% i un augment d’un 3% respecte de la superfície prioritària provisional assignada al al municipi i convertir-la en no apta per criteris locals.

→ També l’article 10 del Decret defineix les categories de zonificació, incloses les zones no aptes per criteris locals i les zones aptes prioritàries per criteris locals.

→ Els criteris locals poden ser:

paisatgístics
paratges d’interès local
exclusió de zones per a altres usos

→ Al·legació per reduir, si escau:

Fent ús de la prerrogativa d’adaptació municipal de la zonificació prevista al capítol 7, apartat 7.3.4, del Document del Pla, es formula la present al·legació per sol·licitar la reducció màxima admissible de la superfície classificada com a zona apta prioritària per a solar fotovoltaica en sòls no artificialitzats dins el terme municipal, amb la corresponent reclassificació dels àmbits proposats com a zones no aptes per criteris locals en els àmbits identificats als plànols annexos.

→ Al·legació per incrementar, si escau:

Fent ús de la prerrogativa d’adaptació municipal de la zonificació prevista al capítol 7, apartat 7.3.4, del Document del Pla, es formula la present al·legació per sol·licitar l’increment de la superfície classificada provisionalment com a zona apta prioritària per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòls no artificialitzats, dins el marge màxim del 3% previst pel Pla per criteris locals en els àmbits identificats als plànols annexos.

→ Al·legació per compensar, si escau:

Fent ús de la prerrogativa d’adaptació municipal de la zonificació prevista al capítol 7, apartat 7.3.4, del Document del Pla, es formula la present al·legació per sol·licitar un ajust compensat de la zonificació aplicable a la solar fotovoltaica en sòls no artificialitzats dins el terme municipal, consistent en la substitució de determinats àmbits classificats provisionalment com a zones aptes prioritàries per altres àmbits del terme municipal amb aptitud equivalent o superior, amb l’objectiu de mantenir inalterada la superfície total disponible per al desplegament d’energia solar fotovoltaica i millorar-ne l’adequació territorial, ambiental, agrària, paisatgística i urbanística en els àmbits identificats als plànols annexos.

Criteri general d’equilibri

Les adaptacions proposades han de garantir que el municipi manté una capacitat suficient per contribuir als objectius que el PLATER ha assignat, evitant reduccions que desvirtuïn la planificació i provoquin el refús de les al·legacions.

L’Ajuntament pot formular al·legacions en forma de:

ajustos puntuals de límits
exclusió d’àmbits concrets
reclassificació de zones
proposta d’àmbits alternatius més adequats

On trobar la informació per a contrastar els mapes del PLATER?

Capa a contrastar	Enllaç oficial recomanat	Què haurien de mirar els ajuntaments
a) Condicionants hidrològics	Sistema Nacional de Cartografía de Zonas Inundables — SNCZI, MITECO. (miteco.gob.es)	Domini públic hidràulic, zona de flux preferent, zones inundables i perillositat/risc d’inundació. És el visor estatal de referència per cartografia de zones inundables i DPH integrada segons el procediment oficial.
a) Condicionants hidrològics — complement ACA	Visor de l’Agència Catalana de l’Aigua, accessible des del catàleg de visors SIG de la Generalitat. (agricultura.gencat.cat)	Capes pròpies de l’ACA quan el municipi vulgui contrastar informació hidrològica de les conques internes o altres dades sectorials d’aigua. Jo el posaria com a complement, no com a substitut del SNCZI per inundabilitat normativa.
b) Sòls agraris — parcel·les i recintes	Visor SIGPAC 2026 amb ortofoto 2024, Departament d’Agricultura / SIGPAC. (agricultura.gencat.cat)	Recintes agrícoles, ús SIGPAC, parcel·lari agrari i contrast visual amb ortofoto. El Departament indica que el SIGPAC permet identificar geogràficament parcel·les agrícoles i recintes.
b) Sòls agraris — valor agrològic	Geoíndex – Capacitat agrològica dels sòls, ICGC / Departament d’Agricultura. (icgc.cat)	Classes de capacitat agrològica del sòl. És especialment útil per detectar sòls de més valor productiu. L’ICGC explica que la capacitat agrològica classifica el sòl segons la seva capacitat de producció i el risc de pèrdua d’aquesta capacitat.
b) Regadiu	Visor del pla de regadius, Departament d’Agricultura. (agricultura.gencat.cat)	Regadius tradicionals, modernitzats, en execució, en planificació i superfície neta regable. El Departament el presenta com una eina per consultar i analitzar el sector del regadiu.
b) Cultius i secà/regadiu declarat	Mapa de cultius DUN, Departament d’Agricultura. (agricultura.gencat.cat)	Conreus declarats a la DUN i sistema d’explotació —secà o regadiu—. El Departament indica que el mapa de cultius 2024 georeferencia les parcel·les declarades a la DUN i mostra grup de cultiu i sistema d’explotació.
c) Cobertes forestals	Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, ICGC. (icgc.cat)	Boscos densos, boscos clars, matollar, bosc de ribera, prats, zones cremades, sòl nu forestal i altres cobertes. És el visor més útil per contrastar si una zona prioritària del PLATER trepitja coberta forestal o natural. L’ICGC el defineix com cartografia d’alta resolució de cobertes urbanitzades, agrícoles, forestals i masses d’aigua, amb resolució espacial d’1 m i 41 classes.
d) Usos existents i planejament general	Mapa urbanístic de Catalunya — MUC. (Datos.gob.es)	Classificació i qualificació urbanística vigent, especialment sòl no urbanitzable, sistemes, proteccions i compatibilitat amb el planejament general. El MUC és definit com un mapa sintètic del planejament general que permet una lectura contínua de l’ordenació urbanística del país.
d) Planejament aprovat i documents urbanístics	Registre de planejament urbanístic de Catalunya — RPUC. (Pla d’Urbanisme)	Per anar més enllà del visor MUC i comprovar documents normatius, modificacions puntuals, POUM, NNSS, catàlegs o planejament derivat.
d) Usos existents / parcel·lari construït	Sede Electrónica del Catastro — cartografia catastral. (Catastro)	Parcel·lari, construccions i dades cadastrals bàsiques. El Catastro permet la consulta lliure de cartografia, dades cadastrals i referència cadastral.