Catalunya fa un pas estratègic per situar-se dins la cadena de valor de la mobilitat elèctrica europea amb dos projectes industrials complementaris: una fàbrica d’ànodes a Mont-roig del Camp i una altra de càtodes a Sallent. Tots dos poden convertir el país en un actor rellevant en el sud d’Europa en la fabricació de bateries per a vehicles elèctrics.
Aquest primer cap de setmana de maig, però, Mont-roig ha estat escenari de protestes contra la construcció de la nova planta. Curiosament, un dels arguments utilitzats ha estat precisament la defensa de la sobirania productiva. Ens allunyen o ens acosten aquests projectes a aquest horitzó? Ho analitzem.
Per què són estratègics aquests projectes?
Les bateries de liti estan formades per tres components principals: ànode, càtode i electròlit. La planta de Mont-roig produirà materials per a l’ànode, mentre que la de Sallent fabricarà càtodes. Això permetrà que Catalunya disposi de dues peces clau per a la fabricació de bateries, reduint la dependència de proveïdors asiàtics i reforçant la sobirania industrial en un sector estratègic per a la transició energètica. Per això, ambdòs projectes han estat declarats estratègics per la Generalitat de Catalunya.
Mont-roig: làmines de coure per als ànodes
La multinacional sud-coreana Lotte Energy Materials ha triat Mont-roig per construir la seva primera planta europea de elecfoil, (abreviació d’electronic copper foil), una làmina ultra fina de coure, amb un gruix d’entre 4 i 10 micres (més prim que un cabell humà) imprescindible per fabricar l’ànode de les bateries.
El projecte suposa una inversió de fins a 1.200 milions d’euros i preveu centenars de llocs de treball. La planta s’ubicarà prop de l’AP-7, al sector SUD-4 “Els Comellarets” (44 hectàrees), amb una capacitat inicial de 30.000 tones anuals el 2027, que podria arribar a 100.000.
Sallent: reciclatge miner i producció de càtodes
A Sallent (Bages), les empreses ICL i Dynanonic transformaran les antigues mines de potassa en una fàbrica de càtodes basats en fosfat de ferro i liti (LFP).
Amb una inversió de 285 milions d’euros i prop de 100 llocs de treball, el projecte suposa una aposta per reindustrialitzar el territori, després del tancament de l’activitat minera el 2020, aprofitant infraestructures existents. Serà la primera planta de càtodes LFP de Catalunya.
Més que fàbriques: una oportunitat estratègica
Europa està desplegant una xarxa de fàbriques de bateries per reduir la dependència asiàtica i impulsar la seva pròpia cadena de valor. Entre els principals fabricants hi ha Northvolt amb una planta operativa a Suècia de fins a 60 GWh anuals, i una segona en projecte a Alemanya; PowerCo (Volkswagen Group), que construeix una gigafàbrica a València amb capacitat de fins a 60 GWh; i LG Energy Solution, amb la planta més gran d’Europa a Polònia, que ja supera els 86 GWh. A més, SK Innovation compta amb dues plantes a Hongria que sumaran més de 45 GWh, i Samsung SDI n’opera una altra també a Hongria.
Malgrat aquest desplegament, la Unió Europea disposa d’un nombre limitat de fàbriques d’ànodes i càtodes, components essencials per a la producció de bateries. Tot i els esforços per desenvolupar una cadena de subministrament pròpia, la major part de la producció d’aquests materials continua concentrada a Àsia.
Segons un informe de McKinsey, Europa representa aproximadament el 3% de la producció mundial de materials actius de càtode i el 2% de la producció d’ànodes. Aquesta capacitat és insuficient per cobrir la demanda prevista de bateries a la regió.
L’aposta de Catalunya en aquest sentit és una oportunitat per posicionar-se com a subministradors dels principals fabricants de bateries de la UE, o si més no, del sud d’Europa. i complementar el sector de la mobilitat elèctrica de Catalunya que ja compta amb un ecosistema divers de fabricants que necessiten bateries, des d’automòbils fins a bicicletes.
En definitiva, aquests projectes no només generen activitat econòmica i llocs de treball: reforcen la capacitat productiva de Catalunya en un sector clau per a la transició energètica. Aporten sobirania industrial, resiliència davant la dependència exterior i impulsen un model de mobilitat elèctrica que pot alimentar-se amb energia renovable.
La pregunta és: podem permetre’ns quedar-ne fora?
