Novetats del nou Reial Decret d’autoconsum i impuls a l’emmagatzematge distribuït

El MITECO ha posat a audiència pública un projecte de Reial Decret que actualitza i amplia el marc d’autoconsum i s’incrementa el radi a 5 km. Arran d’aquest nou Decret també s’obre el ventall de modalitats d’autoconsum compartit residencial, industrial i combinat. En aquest informe expliquem amb detall amb exemples pràctics aquestes noves modalitats.

Context

El MITECO ha posat a audiència pública un projecte de Reial Decret que actualitza a 5 km el radi per a les comunitats energètiques i amplia el marc d’autoconsum (complementant el RD 244/2019), amb tres grans eixos: facilitar l’autoconsum col·lectiu (incloent-hi una nova figura de gestor), crear noves modalitats (p. ex. “excedents compartits”) i impulsar l’emmagatzematge distribuït associat als consumidors. També hi destaquen mesures per disposar de més informació a factura, tràmits més ràpids i plataformes de dades.

Aquest Decret complementa i modifica aspectes operatius del RD 244/2019, que és el pilar actual de l’autoconsum (definicions, condicions tècniques i econòmiques, coeficients de repartiment horaris a l’Annex I, etc.).

Què permetrà fer el nou Decret?

• Crear col·lectius en entorns més amplis (≤5 km) aprofitant cobertes logístiques, polígons i teulades públiques, sense haver d’estar “a la mateixa mançana”.
• Designar un gestor perquè porti la part digital amb distribuïdora i comercialitzadores, i alliberar la comunitat de paperassa.
• Combinar modalitats: tenir la teva instal·lació sense excedents i, alhora, rebre energia d’un projecte compartit via xarxa.
• Hibridació de l’autoconsum industrial amb les comunitats energètiques residencials.
• Veure a factura i al portal quanta energia t’han assignat cada hora i amb quin acord/coeficient — pas imprescindible per a la confiança interna.
• Integrar bateries sense doble penalització econòmica de l’energia correctament mesurada com a “carregada i després injectada”. (Necessitarà la metrologia/mesura ben definida).

Les noves formes d’autoconsum amb exemples pràctics

1. Nova modalitat: “excedents compartits”

Què és?

Una instal·lació de generació connectada a la xarxa interior del consumidor principal pot compartir l’energia excedentària horària amb altres consumidors associats. Aquests associats poden escollir estar amb o sense compensació simplificada, i el Decret defineix conceptes com consumidor principal o energia excedentària compartida per clarificar els fluxos i la facturació. Objectiu: fer molt més senzill muntar plaques en una gran teulada “principal” on el soci principal pot repartir sobrants a veïns/proximitat.

Exemple: “Excedents compartits” amb empresa com a consumidora principal

Una empresa que treballa només als matins instal·la fotovoltaica per cobrir la seva demanda. A partir del migdia, genera energia sobrant que abans “malvenia” a la xarxa.
Amb el nou Decret, l’empresa pot impulsar una comunitat energètica on ella és el consumidor principal (la generació està connectada a la seva xarxa interior) i, per tant, fa ús prioritari de la seva producció mentre que el sobrant es distribueix entre la resta de llars socies de la comunitat.

• A les 13:00, quan hi ha excedent, aquest es comparteix amb els veïns associats segons els coeficients horaris registrats.
• Els veïns que s’acullen a compensació simplificada veuen descomptes a la factura pels kWh assignats.
• Els participants que no s’hi acullen (per exemple, la mateixa empresa si prefereix seguir el seu règim de venda) liquiden la seva energia segons el seu contracte/mercat, sense compensació simplificada.

2. Nova figura: el gestor d’autoconsum col·lectiu

Què és?

Figura que representa els partícips, tramita altes/baixes i canvis de coeficients, fa d’interlocutor amb distribuïdora i comercialitzadores i ajuda en la gestió quotidiana (fitxers d’Annex I, incidències, etc.). És una palanca per treure feina burocràtica a les comunitats.

Claus que resol el Decret:

• Figura formal del Gestor: dona seguretat jurídica a qui fa aquesta feina (representació, tramitació d’altes/canvis, gestió d’incidències).
• Agilització d’altes i canvis: menys fricció per posar en marxa o modificar repartiments; s’alinea amb coeficients horaris.
• Dades i factura millorades: la traçabilitat horària i la informació mínima a factura/portal permet auditories socials i confiança interna.
• Equip de mesura dels associats: es preserva que no calen canvis de comptador als veïns per la potència de la planta comuna, evitant costos innecessaris.

Exemple: Gestor d’autoconsum col·lectiu en una comunitat de veïns + comerços

Un bloc de 24 pisos i dos baixos comercials munta una instal·lació fotovoltaica col·lectiva a la coberta. Els participants tenen horaris i consums diferents (famílies, un forn de pa al matí i una perruqueria a la tarda). La comunitat decideix designar un Gestor d’autoconsum (una cooperativa local) per portar la part tècnica i administrativa del dia a dia.

Situació concreta (un dia qualsevol):

• 08:00–12:00: el forn és el gran consumidor. El Gestor té coeficients que li assignen una fracció més gran al matí.
• 13:00–16:00: cau el consum del forn, puja la perruqueria; els coeficients de tarda li donen més assignació.
• Cap de setmana: més consum domèstic; els coeficients “caps de setmana” reparteixen sobretot als pisos.
• Qualsevol excés no cobert per consum associat segueix el que s’hagi decidit (compensació simplificada o venda segons contracte).

Què fa el Gestor?

• Alta del col·lectiu i “paperassa digital”
• Definició i manteniment de coeficients horaris
• Interlocució única amb les empreses
• Transparència i dades per a tothom
• Canvis d’altes/baixes i “vida real”
• Com es paga el servei del Gestor? La comunitat aprova una quota mensual (p. ex. 3–5 €/mes/participant) o pagament en funció d’un % simbòlic de l’energia assignada, tot transparent i acordat en assemblea.

3. Autoconsums doblement associats

Què és?

Un consumidor pot estar simultàniament en un autoconsum individual sense excedents (p. ex. plaques pròpies amb zero abocament) i, alhora, associat a un autoconsum col·lectiu via xarxa (p. ex. plaques del supermercat del barri). Facilita sumar cobertes diverses i maximitar l’autoconsum.

Claus que resol el Decret:

• Compatibilitat expressa de modalitats: habilita que un mateix punt de consum estigui, alhora, en autoconsum individual (p. ex. sense excedents) i en autoconsum col·lectiu via xarxa.
• Priorització de fluxos: deixa clar que, hora a hora, el consum propi de la modalitat individual té prioritat; el col·lectiu cobreix el residual segons coeficients.
• Comptabilitat separada: assegura traçabilitat i facturació diferenciada per a l’energia de cadascuna de les modalitats (kWh assignats del col·lectiu vs. reducció per autoconsum propi).
• Flexibilitat operativa: permet ajustar coeficients per franges (feiners/vespre/cap de setmana) i adaptar-los a l’estacionalitat del participant (amb via ràpida per registrar canvis).
• Sense sobrecàrrega d’equips: no es deriven exigències addicionals de comptatge per la potència de la instal·lació col·lectiva quan el participant ja compleix amb el seu equip segons potència.

Exemple: Mercat municipal (principal) + veïns amb plaques pròpies (doble associació que afavoreix tots dos)

Un mercat municipal instal·la fotovoltaica a la coberta i s’acull a la modalitat d’excedents compartits: és el consumidor principal i la seva generació està connectada a la seva xarxa interior. A menys de 5.000 m, un bloc de 40 habitatges s’hi associa via xarxa. A més, molts veïns tenen plaques pròpies (p. ex. 0,6–1,2 kWp) en modalitat individual sense excedents.
Això vol dir que cada veí està en dues modalitats alhora:
(A) Individual sense excedents (plaques pròpies) i (B) Col·lectiu via xarxa amb el mercat (excedents compartits).

Com funciona?

1. Matins (8:00–12:00)
   • El mercat té consum alt i prioritza la seva pròpia generació.
   • Els veïns cobreixen part del seu consum amb les seves plaques (A).
   • Resultat: el mercat aprofita quasi tota la FV en autoconsum; els veïns redueixen compra de xarxa amb les seves plaques.
2. Migdia–primeres hores de tarda (12:00–16:00)
   • El mercat comença a tenir excedent (generació > consum).
   • Els veïns encara tenen una mica de generació pròpia (A), però no cobreixen tot (cuina, aire, etc.).
   • L’excedent del mercat es comparteix amb els veïns segons coeficients horaris (B).
   • Resultat: els veïns reben kWh assignats (amb compensació si s’hi acullen), i el mercat no malven tanta energia a la xarxa.
3. Tarda–vespre (16:00–22:00)
   • La FV cau; el mercat tanca o redueix molt el consum.
   • Els veïns ja no generen amb les mini-plaques (A) però el mercat encara està produint (B); és quan els veïns necessiten energia assignada.
   • La comunitat ha pactat coeficients de vespre que prioritzen els veïns: si queda energia comptabilitzada per repartir (p. ex. d’un petit magatzem del mercat amb bateria o d’hores encara amb sol), es destina als habitatges.
   • Resultat: els veïns maximitzen estalvi just quan més els cal; el mercat monetitza millor el seu actiu.
4. Caps de setmana
   • El mercat té menys activitat: més excedent disponible;
   • Els veïns tenen més consum domèstic (rentadores, cuina, oci).
   • Els coeficients de cap de setmana assignen una quota extra als habitatges.
   • Resultat: el mercat “col·loca” energia amb més valor (assignació directa), i la comunitat redueix compra de xarxa en els pics familiars.

Per què és una bona mesura per a tots dos?

• El mercat:
  • Redueix excedent “malvenut” a xarxa perquè primer el comparteix amb els veïns (millor preu/valor que la venda d’excedents).
  • Millora la rendibilitat de la instal·lació: més autoconsum quan obre, i assignació útil quan tanca.
  • Té visibilitat horària de què comparteix i amb qui (traçabilitat a portals i factura).
• Els veïns:
  • Amb les plaques (A) estalvien al migdia sense exportar (configuració sense excedents = senzillesa i zero tràmits de venda).
  • Amb el col·lectiu (B), cobreixen vespres i caps de setmana, quan les mini-plaques no donen.
  • Veuen en factura els kWh assignats del mercat i el descompte si tenen compensació simplificada.
• La comunitat (com a sistema):
  • Ajusta coeficients per franges (feiners/vespres/cap de setmana) i D+1 per canvis anunciats — agilitat operativa.
  • Minimitza injeccions poc valuoses i maximitza l’ús local de l’energia.
  • No exigeix canvis de comptador als veïns per la potència de la planta del mercat: cada habitatge manté el seu equip segons potència contractada.

4. Ampliació del radi d’autoconsum: fins a 5 km

Què és?

S’estén i consolida el radi: passem del límit de 2.000 metres a ≤ 5.000 m entre producció i consum per a instal·lacions de baixa afectació (especialment FV en cobertes/entorns industrials), reforçant el concepte “instal·lació pròxima a través de la xarxa” del RD 244/2019. Això obre joc a més cobertes i espais ja antropitzats dins del mateix entorn elèctric.

Claus que resol el Decret:

• Definició operativa de pròximitat a través de la xarxa: consolida que la proximitat es verifica per la distància entre equips de mesura (generació–consum) en projecció horitzontal ≤ 5.000 m.
• Sense co-localització física: no cal compartir teulada o parcel·la—la vinculació és via xarxa existent dins del radi.
• Aplicable a múltiples fonts: permet agregar diverses instal·lacions de generació dins del mateix entorn elèctric, sempre que cadascuna compleixi el criteri de distància amb els consumidors associats.
• Integració amb el col·lectiu: aquesta proximitat dona cobertura perquè els consumidors rebin assignacions horàries des de punts de generació remots però propers i puguin triar compensació o el seu règim econòmic.
• Facilitador territorial: obre l’ús de grans cobertes i espais antropitzats (polígons, equipaments públics) per abastir barris propers, maximitzant l’ús local de l’energia.

Exemple: “Projecte multi-font” dins d’un radi de 5 km

En un municipi que ja hi ha una comunitat energètica, aquesta pot ampliar ara el nombre de socis amb tres fonts de generació que estan als afores i fins ara no complien amb la distància màxima. Amb el nou Decret es consideren dins d’un mateix entorn elèctric si estan ≤ 5.000 m dels consumidors:

• A) Coberta logística municipal: 2 MWp FV
• B) Poliesportiu comarcal: 500 kWp FV
• C) EDAR (depuradora) amb FV flotant 1 MWp en bassa artificial

A ≤ 5 km d’aquests punts hi ha 800 llars, una escola, un centre cívic i petits comerços. Es constitueix un autoconsum col·lectiu via xarxa que agrega les tres instal·lacions.

Com s’organitza?

1. Verificació de proximitat: es comprova que la distància entre comptadors (generació ↔ consum) és ≤ 5.000 m per a cada parella productor–consumidor.
2. Adhesions i gestor: la comunitat designa un Gestor que tramita totes les adhesions i registra els coeficients de repartiment horaris.
3. Agrupació de generació: les instal·lacions A+B+C s’associen al col·lectiu. Operativament es pot:
   • (Opció 1) Assignar coeficients únics sobre la generació agregada (més simple), o
   • (Opció 2) Assignar subcoeficients per font (A, B, C) si es volen prioritats (p. ex., donar preferència a l’energia del poliesportiu per a equipaments municipals i repartir la resta).
4. Regles de franja: es defineixen franges (feiners/migdia/vespre/cap de setmana). Ex.:
   • Feiners matí → més quota per comerços;
   • Migdia → quota per escola/centre cívic;
   • Vespres/cap de setmana → llars prioritzades.
5. Aplicació i canvis ràpids: els canvis de coeficients notificats abans de les 12:00 es poden aplicar D+1 (regla operativa recomanada).

Beneficis del model multi-font

• Resiliència i estabilitat: si un punt té una incidència o menys sol, la resta compensen.
• Millor encaix horari: fonts en ubicacions i perfils diferents suavitzen pics i augmenten autoconsum útil.
• Win–win territorial: equipaments públics i polígons col·loquen excedents amb més valor, i llars/comerços redueixen compra de xarxa en franges clau.
• Escalabilitat: és fàcil afegir una nova coberta (p. ex. una biblioteca) mentre compleixi ≤ 5 km i s’actualitzin coeficients.

5. Emmagatzematge compartit i distribuït

Què és?

El Decret configura l’emmagatzematge (bateries) com una tipologia compatible amb les modalitats d’autoconsum del RD 244/2019, i alinea el tractament econòmic amb el règim de no doble càrrega: l’energia que la bateria consumeix i posteriorment injecta no ha de pagar càrrecs/peatges duplicats, sempre que la mesura ho distingeixi correctament. (Això casa amb el marc de peatges/càrrecs i amb el que estableix el dret europeu.)

Claus que resol el Decret:

• Reconeixement explícit del paper de les bateries: integra l’emmagatzematge associat al consumidor dins les modalitats d’autoconsum, coherència amb la resposta de demanda i flexibilitat local.
• Evitar la doble càrrega: fixa el principi que l’energia carregada i posteriorment injectada pel sistema d’emmagatzematge no suporti peatges/càrrecs duplicats, quan la mesura ho permeti.
• Distinció de fluxos energètics: estableix la necessitat d’una mesura adequada per separar càrrega i descàrrega (i, per tant, quantificar l’energia neta emmagatzemada aplicada a compensació o injecció).
• Coordinació agents–plataformes: preveu l’encaix de les lectures de generació/consum/emmagatzematge en els intercanvis de dades amb distribuïdores i comercialitzadores per a una facturació correcta.

Exemple pràctic: bateria col·lectiva que dona servei a una comunitat amb FV compartida i teulades individuals (amb o sense bateria pròpia)

Context: 25 llars + 3 comerços de barri formen una comunitat energètica i tenen una generació solar compartida al teulat del mercat municipal (300 kWp), modalitat excedents compartits, el mercat és consumidor principal. Dels participants una desena de llars tenen teulada fotovoltaica pròpia (0,8–2 kWp), algunes sense excedents, d’altres amb excedents; 4 d’aquestes llars, a més, tenen bateria pròpia (5–10 kWh). Ara es proposen ampliar amb un emmagatzematge col·lectiu (EC): una bateria comuna de 200 kWh / 100 kW ubicada al mercat (mateix CUPS que la FV compartida), connectada a la xarxa interior del principal.

Objectiu funcional de la bateria col·lectiva (EC): Absorbir excedents de la FV compartida en hores de sol per lliurar-los a la comunitat a la tarda/vespre, aplanar puntes de demanda del col·lectiu (peak shaving) i cobrir càrregues bàsiques del mercat en horari de tancament.

Opcional: carregar de xarxa en vall (quan el preu és baix) per cobrir pics puntuals, sempre amb regles clares i traçabilitat.

Prioritats d’ús:

Al matí el Mercat (soci principal) fa autoconsum immediat i prioritari, i cadascú fa servir la seva pròpia solar (si en té). A mesura que hi ha excedents es deriven cap als socis que no disposen de teulada solar. Si encara sobra energia al migdia, es guarda a la bateria col·lectiva.

A la tarda/vespre, quan el sol baixa, l’energia acumulada a la bateria es reparteix segons unes franges i percentatges pactats (els “coeficients horaris”). Si algú no necessita tanta energia en aquella franja, la part que li tocava es redistribueix a la resta automàticament.

Quan s’acaba l’energia guardada, la resta del consum ja ve de xarxa com sempre. Opcional carregar la bateria des de la xarxa quan els preus són baixos per acabar d’equilibrar el sistema.

Un informe mensual del gestor amb balanç: kWh carregats, descarregats, pèrdues imputades, SOC_reservat i kWh efectivament assignats ens facilita la comptabilitat energètica. A la factura (i als CSV del portal) de cada participant li constaran, per hora, tres blocs:

• Autoconsum propi (si en té): kWh coberts amb la seva FV/bateria.

• Assignació col·lectiva: kWh provinents de FV compartida i de descàrrega EC (identificats com a “energia compartida / bateria col·lectiva”).

• Compra de xarxa: kWh restants.

Altres millores que inclou el nou Decret

1. Informació i transparència a la factura

Què és?

S’anuncia més informació a la factura (CUPS, CAU, comptador de generació neta, energia assignada per períodes) i accés a dades de generació en els mateixos portals on avui es consulta el consum. Això dona visibilitat real al que rep cada participant i facilita auditories socials.

Claus que resol el Decret:

Exemple pràctic.

Cada mes, la factura del veí inclou una taula amb kWh assignats del col·lectiu, coeficients aplicats i un codi de l’acord de repartiment; al web de la distribuïdora pot descarregar el CSV horari de generació neta i assignació.

2. Tràmits d’alta i canvis de coeficients més àgils

Què és?

Simplificacions per a l’alta i les modificacions d’autoconsum col·lectiu. Es permet tramitar l’alta amb el primer fitxer de coeficients i l’acord de repartiment, i en les modificacions només calen les signatures dels consumidors afectats. Es redueix a un mes la permanència mínima en la modalitat, de manera que els canvis de coeficients poden ser mensuals (abans, cada quatre mesos). Les distribuïdores disposaran de 5 dies per comunicar els nous coeficients a les comercialitzadores. (OTC ECO Granada)

Claus que resol el Decret:

• Alta simplificada del col·lectiu: el col·lectiu queda operatiu amb el primer fitxer de coeficients i l’acord de repartiment correctament registrats.
• Modificacions més àgils: quan un canvi només afecta part dels participants, només signen els afectats, reduint burocràcia.
• Marc per a coeficients horaris: consolida l’operativa perquè els coeficients per hora (base RD 244/2019) siguin la palanca de l’autoconsum col·lectiu i els ajustos de temporada/franges.
• Traçabilitat de canvis: els canvis queden registrats i visibles a les plataformes, minimitzant disputes i facilitant el seguiment pels partícips.

Exemple pràctic.

El gestor envia avui abans de les 12:00 el nou fitxer .txt de coeficients (per vacances d’un veí). Demà ja és vigent i tots veuen el canvi al portal.

3. Tipus d’equip de mesura dels associats

Què és?

Es consolida que els consumidors associats (no principals) mantinguin el seu comptador segons la seva potència, sense exigir equips superiors pel fet d’estar en un col·lectiu amb generació gran. Això evita costos innecessaris. (És coherent amb l’enfocament del RD 244/2019 i l’operativa de col·lectius.) (OTC ECO Granada)

Claus que resol el Decret:

• No escalat per potència de la planta comuna: els consumidors associats (no principals) mantenen el seu comptador d’acord amb la potència contractada pròpia.
• Seguretat jurídica i cost zero innecessari: s’eviten exigències d’upgrades de mesura als associats pel sol fet de participar en un col·lectiu amb generació de potència superior.
• Operativa homogènia: harmonitza criteris entre participants molt diversos (llars, petits comerços), facilitant la integració en projectes col·lectius.

Exemple pràctic.

Un comerç petit participava en un col·lectiu amb 500 kW de teulada industrial: no li poden obligar a canviar el seu comptador per la potència de la planta comuna.

Què no està del tot resolt encara?

Renovem-nos valora molt positivament el Decret, que permetrà resoldre alguns dels problemes que arrossegava l’autoconsum, però demana major concreció a algunes de les mesures i ampliar cobertures per tal d’incloure espais antropitzats i facilitar la hibridació d’autoconsums industrials amb les comunitats energètiques. En aquest sentit, les al·legacions de Renovem-nos demanen ampliar de forma taxada els supòsits de proximitat a ≤5 km per incloure espais de baix impacte (SNU contigu, polígons, sòls degradats, FV flotant, agrovoltaica pilot).

Proposa substituir el llindar de 100 kW pel de “capacitat d’accés ≤450 kW” per acollir-se a la compensació simplificada, i estendre l’exempció de demanar permís d’accés i connexió a totes les instal·lacions que no sobrepassin <15 kW al punt de connexió.

Pel que fa a l’emmagatzematge distribuït reclama precisar l’abast de la modalitat d’“excedents compartits” perquè la traçabilitat horària del repartiment quedi blindada en compensació i liquidació; també exigeix mesurament obligatori en esquemes híbrids generació+bateria i l’aplicació immediata de l’exempció de peatges/càrrecs per a l’energia realliberada des de l’emmagatzematge compartit, amb règim transitori executable.

Al peu d’aquest informe hi ha un enllaç amb les al·legacions completes de Renovem-nos

Guia d’acció per a comunitats energètiques (pas a pas)

1. Dibuixeu el vostre cas d’ús
   — Coberta pròpia? Cobertes veïnes disponibles? Projecte municipal? Com es combinen?
   — Radi ≤5 km: identifiqueu teulades logístiques/industrials públiques/privades.
2. Trieu un gestor d’autoconsum
   — Cooperativa/empresa local amb experiència en fitxers de coeficients, portals de distribuïdora i resolució d’incidències.
3. Definiu els coeficients de repartiment horaris
   — Comenceu simples (proporcions fixes) i evolucioneu a dinàmics (dies feiners/festius, horaris d’activitat). L’Annex I (RD 244/2019) dona el marc.
4. Planifiqueu bateria (si escau)
   — Dimensioneu-la per aixecar autoconsum en vespres/puntes.
   — Preveieu mesura dedicada per captar E_charge/E_discharge i accedir a l’exempció sense litigis.
5. Factura i dades
   — Demaneu al vostre gestor: factura amb taula horària i accés a CSV horari de generació/assignació.
   — Verifiqueu mensualment (auditoria social bàsica).
6. Documentació i governança
   — Acord de repartiment signat (model tipus), política interna de canvis (ex. notificacions 48h), i full de ruta de manteniment.

Preguntes ràpides (FAQ)

P: Podem sumar la teulada de la nostra escola i la d’un magatzem a 4,5 km?
R: Sí, el marc de proximitat ≤5 km ho facilita; cal mirar xarxa existent i perfils de consum per fer viable el repartiment horari.

P: Si instal·lem una bateria comuna, ens cobraran dues vegades?
R: La filosofia és no doble càrrega sobre l’energia emmagatzemada i després injectada; la mesura ha d’identificar bé la càrrega i la descàrrega. Des de Renovem-nos demanem que el RD concreti de seguida la mesura dedicada i una transició aplicable.

P: Necessitaré canviar el meu comptador per estar en un col·lectiu gran?
R: En principi no, si el teu comptador és adequat a la teva potència contractada (no per la potència de la planta comuna).

Fonts clau

• Fitxa d’audiència i resum oficial del projecte de RD d’autoconsum i emmagatzematge (MITECO). (Ministeri Transició Ecològica)
• Nota de premsa MITECO: impuls a l’autoconsum col·lectiu (figura del gestor, noves modalitats, 5 km). (Ministeri Transició Ecològica)
• Al·legacions de Renovem-nos al nou Decret (en procés de revisió tècnica)
• RD 244/2019 (consolidat al BOE / bases de l’Annex I i del règim d’autoconsum). (OTC ECO Granada)
• Mapa de l’autoconsum de Catalunya
• Programari de suport a les comunitats energètiques
• Bateria comunitària del Prat de Llobregat
• Plataforma SOM Comunitats