Planificar l’emmagatzematge pel creixement sostingut de…

El PLATER no pot ser només una qüestió d’on instal·lar renovables, sinó que ha de dissenyar tot el sistema. L’escala prevista de generació planteja un repte al qual ha de donar resposta: gestionar els desajustos entre quan es produeix l’energia i quan es consumeix. En aquest context, l’emmagatzematge passa a ser una condició imprescindible. Si no s’integra bé en la planificació, el mateix desplegament renovable pot acabar generant ineficiències i frenar la inversió.

La transició energètica no és tan sols un problema de potència instal·lada, sinó de sistema. Catalunya no està simplement substituint centrals fòssils per renovables. Està redefinint completament el funcionament del seu sistema energètic. I això té implicacions molt més profundes del que sovint es trasllada al debat públic.

El volum de generació renovable previst és d’una escala que Catalunya no ha gestionat mai: més de 56 GW entre eòlica i solar en diferents formats per abastir una demanda que multiplica per 2,3 la demanda elèctrica actual. Però aquesta combinació —més demanda elèctrica i més generació renovable— introdueix un element nou: la necessitat de gestionar massivament el desajust temporal i espacial entre oferta i demanda. I aquest no es pot tractar com un tema accessori, tal i com ho fa el PLATER, sinó que és tan important com la pròpia implantació de renovables.

El PLATER fixa 7.234 MW d’emmagatzematge el 2050: 3.734 MW de bombament hidroelèctric i 3.500 MW de bateries electroquímiques el 2050. Però no territorialitza aquest objectiu perquè considera que l’evolució tecnològica i la dinàmica real del mercat de bateries encara poden alterar-lo. És a dir, el mateix pla reconeix que l’emmagatzematge serà crític, però el tracta amb més incertesa, tant en la plasmació territorial com en la pròpia normativa, que no li atorga interès preferent.

Les al·legacions de Renovem-nos

Les al·legacions de Renovem-nos reclamen que el PLATER integri el que mana la Directiva (UE) 2023/2413 que defineix les renewables acceleration areas no només amb la generació renovable, sinó també amb els actius d’emmagatzematge i la infraestructura de connexió necessària per a la seva integració i demana planificar àrees específiques per a xarxa i emmagatzematge necessaris per integrar renovables al sistema.

Això és justament on el PLATER fa curt. El PLATER reconeix l’emmagatzematge com a tecnologia necessària per a la integració del sistema i li assigna una prioritat territorial abstracta, però no en desenvolupa una planificació territorial efectiva. No hi ha una anàlisi específica sobre on s’hauria d’ubicar, ni una cartografia d’emplaçaments preferents o funcionals, ni una articulació prou precisa amb subestacions, nodes i capacitat de connexió. A més, el paquet de simplificació procedimental del capítol III del decret continua redactat principalment per a parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, de manera que l’emmagatzematge independent queda fora del nucli del règim abreujat i de la lògica reforçada de les zones de prioritat superior.

Així doncs l’al·legació formulada demana entre d’altres que l’emmagatzematge s’integri també dins la categoria de zones de prioritat superior, almenys quan sigui funcionalment necessari per a la integració de generació renovable, la flexibilitat del sistema o la gestió de la capacitat de xarxa. I també que es prevegi una planificació coordinada entre emmagatzematge, subestacions, nodes i capacitat de connexió, evitant que el PLATER es limiti a donar criteris generals sense territorialitzar-ne l’encaix mínim.

Curtailment i preus zero: els primers símptomes del desequilibri

Quan l’equilibri entre generació renovable i emmagatzematge no es gestiona bé, el problema no és només què passa en hores de baixa producció. Aquest dèficit es pot cobrir amb altres tecnologies. El problema més rellevant és l’excés d’oferta en determinades hores.

En aquests moments, una part de l’energia renovable disponible no es pot injectar a la xarxa per limitacions de transport o de demanda. És el que es coneix com a curtailment.

Al mateix temps, aquest excés d’oferta es tradueix en un augment d’hores amb preus molt baixos o fins i tot zero al mercat elèctric.

A Espanya, aquest fenomen ja és estructural. Les hores amb preus nul·ls o negatius han passat de ser inexistents fa pocs anys a representar una part significativa del temps de mercat. I el curtailment, tot i que encara moderat a escala agregada, en els últims nou mesos ha superat el 3,8%, i mostra fortes concentracions territorials i una tendència creixent.

Això és un senyal que el sistema està entrant en una nova fase: la de saturació parcial en determinades hores i zones. I aquesta saturació té una conseqüència directa: la canibalització de preus. Quan molta generació renovable coincideix en les mateixes hores, el valor de l’energia produïda cau.

Els projectes renovables es financen en base a expectatives d’ingressos futurs. Quan augmenten les hores amb preus baixos:

baixa el “captured price” real dels projectes
augmenta la volatilitat
empitjora la bancabilitat

El resultat és clar: més risc percebut, més cost de capital i, potencialment, menys inversió. Dit d’una altra manera: un sistema mal dimensionat pot acabar frenant la pròpia transició energètica que vol impulsar. Per això és tan important que la planificació del creixement de la generació renovable inclogui també un increment proporcional de la capacitat d’emmagatzematge.

Alhora l’emmagatzematge esdevé una peça clau per a la seguretat del sistema amb l’absorció dels pics de demanda i d’oferta i l’estabilitat de la tensió de la xarxa, tal i com es desprèn de les conclusions de l’informe sobre l’apagada de l’any passat.

Renovables, emmagatzematge i xarxa un triangle equilater

Quan augmenten els abocaments i les hores amb preus zero o negatius, la rendibilitat dels projectes renovables cau. Sense rendibilitat, la inversió es refreda. Per evitar-ho, no n’hi ha prou amb instal·lar més generació: cal ampliar i flexibilitzar la xarxa, desplegar emmagatzematge i accelerar l’electrificació de la demanda perquè l’excedent renovable trobi on anar i cobri valor. Si no despleguem al mateix ritme xarxa, emmagatzematge i flexibilitat, el sistema començarà a penalitzar la pròpia renovable que instal·lem. I això no només frena la inversió: posa en risc el ritme mateix de la transició energètica.

Catalunya tot just comença el procés de transició, amb un 19,1% de renovables al mix elèctric encara no pateix alguns dels problemes que ja veiem en altres regions de la península, però si el ràpid desplegament previst al PLATER esdevé realitat no trigarem a patir-ne les disfuncions. Confiem que en el procés de tramitació del PLATER es doni un tractament normatiu i planificador tant a l’emmagatzematge com a les necessitats de la xarxa per situar-los a l’alçada de les necessitats de la generació renovable.