La gestió de dejeccions ramaderes (purins i fems) és un del grans problemes pendents de resoldre a Catalunya. Sumen 19 milions de tones anuals i són la principal causa de contaminació dels aqüífers per nitrats. Així mateix, són responsables d’un 5% dels gasos d’efecte hivernacle del país, per l’alliberació a l’atmosfera d’òxid de dinitrogen (N2O) i metà (CH4) -dos gasos amb factor d’escalfament global molt superior al CO2-, tant a les basses de purins, com per la seva aplicació al sòl. Gràcies a la tècnica de la digestió anaeròbia, les plantes de biogàs són una oportunitat per corregir ambdues qüestions. Del residu se n’obté un adob més sec que pot ser incorporat als terrenys amb menor risc de drenatge. I la generació natural de gasos es trasllada i optimitza en un entorn controlat per a la producció de biometà, el qual pot ser injectat a la xarxa en substitució del gas natural, i emprat per generar calor en l’àmbit domèstic, dels serveis o la indústria.
A les àrees rurals, la ramaderia intensiva i la indústria càrnia han esdevingut un pilar econòmic, d’ocupació i de fixació de població. Amb un sacrifici anual de 24 milions de porcs, 200 milions d’aus, i un milió més de caps entre boví, oví, cabrum i equí, aquests sectors facturen més de 9.000 M€, ocupen directa i indirectament més de 110.000 persones i en viuen 16.000 explotacions. El seus productes arriben a 191 països amb un volum de negoci de 4.500 M€, representant el primer sector agroalimentari en exportacions.
Les repercussions ambientals d’aquesta indústria són innegables. Actualment més de la meitat dels municipis catalans (485) es troben en zones vulnerables a la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies. Així mateix, la Plana de Vic és una de les zones amb més contaminació atmosfèrica per concentració d’amoníac d’Europa i del món, per l’amoníac emès a les granges de porcí i pels purins als conreus. Les petjades hídrica i territorial del sector també són rellevants. Només en consum d’aigua dins de Catalunya -abeurament del bestiar, neteja d’instal·lacions, regadius com el blat de moro i processat en escorxadors- es requereix la dotació d’aigua diària en fase d’alerta (250 litres/persona) de 650.000 persones, és a dir, l’equivalent a les poblacions d’Hospitalet del Llobregat, Badalona i Lleida juntes. En termes d’àrea cultivada per alimentar la cabana ramadera, s’estima que són necessàries 1,6 milions d’hectàrees, el doble que tota la superfície agrícola del país (incloent grans processos de deforestació a països com el Brasil i l’Argentina).
El model agroramader i del sector carni català és insostenible mediambientalment, però també és “too big to fail”. Tot i representar menys del 2% del PIB, és tan estructural i ramificat que el seu col·lapse tindria greus repercussions, per la pagesia i per a una llarga cadena de valor (transformadors, elaboradors, carnisseries, restauració…). Mentre que, a llarg termini sembla ineludible encetar un procés de redimensionament d’aquesta indústria, a curt termini, el més urgent és una reconversió “verda” que porti a gestionar amb les millors tècniques disponibles els residus i les emissions que genera. En línia amb el que s’està fent a la resta de la UE, l’Estratègia catalana del biogàs és la resposta política per aturar els impactes del sector ramader-carni i empeltar-lo a la descarbonització de l’economia catalana.
En el conjunt d’Europa hi ha més de 1.300 plantes de producció de biometà en funcionament amb una capacitat mitjana de tractament d’unes 20.000 tones any. La planta de biogàs de Serinyà planteja el tractament de 140.000 tones de residus anuals, cosa que la situaria en la categoria de les centrals del continent. Ara bé, de portar-se a terme, la instal·lació només es faria càrrec del 2% dels 8,5 milions de tones de restes orgàniques previstes per l’any 2030 a nivell català, i d’un mer 20% dels purins i residus d’escorxador del Pla de l’Estany. Com posen de manifest les dades, el rebuig a aquesta tecnologia no només no resol el canvi del model agroindustrial, sinó que perpetua l’emissió descontrolada de gasos d’efecte hivernacle i el major vector de pol·lució de les aigües subterrànies del país.
L’escalfament global comportarà 20-25 anys de transformacions incessants per eludir o minimitzar les seves pitjors conseqüències (com la recent Dana del País Valencià). El major desafiament és deixar enrere els combustibles fòssils. Projectes com la planta de biogàs de Serinyà, centrals fotovoltaiques, parcs eòlics, línies d’alta tensió, platges de bateries, estacions de producció d’hidrogen verd, estacions de bombament hidroelèctric bidireccional, una instal·lació d’aprofitament de la força mareomotriu, o la geotèrmia de profunditat, conformaran la matriu energètica del nostre futur. Cal una planificació integrada i seriosa que desgrani com tot aquest nou entramat encaixarà en un territori complex, densament poblat i molt estimat pels seus habitants. Però també cal una identificació individual i col·lectiva amb la magnitud d’aquesta empresa, un compromís cívic que estrenyi la distància entre el Aquí No/Així No i un vot de confiança en la ciència, la planificació, la tramitació administrativa i ambiental, i en la naturalesa dels projectes.
En el cas de Serinyà, sembla excessiva la pressió que està rebent el seu jove alcalde per haver tingut la valentia d’obrir el municipi a un projecte complex. Molt més fàcil hauria estat un no d’entrada i fer cas omís als neguits relacionats amb l’emergència climàtica amb els que també conviu. Per això, l’esperança és que veïnes i veïns, Ajuntament, sectors primari i carni de la comarca, promotors de la planta, i indústries consumidores de gas, s’asseguin a valorar quina és l’oportunitat que es presenta i en quina mesura es pot assumir. És més, fins i tot quina és l’oportunitat d’implicar-hi l’Energètica Pública i que en lloc de ser un projecte 100% privat, sigui en part de propietat i control públic.
Sergi Nuss, Associació Renovem-nos
