Proposta de reforma del marc normatiu de les renovables

 

Donem un nou impuls a la transició energètica a Catalunya

Els objectius marcats pel PROENCAT per l’any 2030 preveuen cobrir el 50% de la demanda elèctrica a partir d’energies renovables: es preveu la instal·lació de 15.000 MW (es preveuen 7.000 MW d’energia eòlica i 8.000 MW d’energia solar fotovoltaica). Les previsions marquen que el 34,2% sigui el pes de l’energia elèctrica en el consum d’energia final. L’objectiu final és assolir un sistema elèctric 100% renovable, com a molt tard, l’any 2050. 

El nivell d’implantació actual està molt lluny de les fites marcades. En el cas de la solar fotovoltaica, Dels 8.000 MW que han d’estar funcionant al 2030, sols estan en servei 35 MW, 1.451 estan autoritzats, bona part pendents encara de permisos de construcció que ja s’haurien d’haver atorgat i 1.470 MW en diferents fases de tramitació. En el cas de l’eòlica, dels 7.000 MW que han d’estar funcionant el 2030, hi han 1.376 MW  instal·lats, 237 autoritzats i pendents de construcció i 773 en tràmit (dades juliol de 2024). És evident que si volem assolir els objectius del 2030 cal amb urgència un gran impuls de les energies renovables, facilitant una tramitació àgil que permeti obtenir els permisos (també els de construcció) en temps raonable, per tal que no es perdin els acords de finançament i/o els drets de connexió a la xarxa elèctrica.

Alhora, el marc de la nova Directiva Europea sobre Renovables ofereix un moment propici que justifica una actualització de la normativa vigent.

 

Les directives, un mandat i una oportunitat per la transició energètica

 

En data 20 de novembre de 2023 va entrar en vigor la Directiva 2023/2413 del Parlament Europeu i del Consell, que modifica la Directiva 2018/2001, el Reglament 2018/1999 i la Directiva 98/70/CE respecte de la promoció de l’energia procedent de fonts renovables, i deroga la Directiva 2015/652 del Consell. La nova versió introdueix modificacions al text original amb la finalitat que «els Estats membres garanteixin que el desplegament de l’electricitat renovable segueixi augmentant de manera adequada per a satisfer la demanda creixent (…)». En aquest context, cal establir un marc normatiu que permeti superar les barreres existents en el sistema elèctric, incloses les barreres no financeres.  

Entre les principals modificacions realitzades per la nova Directiva hi ha la introducció del concepte d’interès públic superior, la regulació de les zones d’acceleració renovable i la racionalització dels tràmits d’autorització amb l’objectiu d’eliminar càrregues administratives innecessàries que allarguin excessivament la durada del procediments administratius de concessió d’autoritzacions de projectes d’energies renovables; a fi i efecte d’eliminar barreres, és necessari introduir terminis més curts i tràmits simplificats. Conforme l’art. 5 de la Directiva 2023/2413, el termini de transposició de què disposen els Estats membres per incorporar les modificacions als ordenaments jurídics interns finalitza el 21 de maig del 2025, excepte en els casos dels arts. 15 sexies, relatiu a les àrees per a la infraestructura de xarxa i d’emmagatzematge necessari per integrar l’energia renovables al sistema elèctric, i els arts. 16, 16 ter, 16 quater, 16 quinquies, 16 sexies, relatius a la racionalització de diferents tràmits d’autorització, i l’art. 16 septies, relatiu a l’interès públic superior de projectes d’energia renovable, els quals haurien d’haver estat transposats, com a màxim, l’1 de juliol del 2024, i per tant, entenem que un cop vençut el termini la seva vigència és plena a tota la UE.

 

Incorporació de la categoria jurídica d’interès públic superior

 

Com a molt tard el 21 de febrer de 2024, i fins que s’assoleixi la neutralitat climàtica, els Estats membres havien de garantir que, en el procediment de concessió d’autoritzacions, es presumeixi que la planificació, la construcció i l’explotació de plantes d’energia renovable, la connexió d’aquestes plantes a la xarxa, la infraestructura d’evacuació mateixa i els actius d’emmagatzematge són d’interès públic superior i contribueixen a la salut i la seguretat públiques a l’hora de sospesar els interessos jurídics en els casos individuals als efectes de l’article 6, apartat 4, i l’article 16, apartat 1, lletra c), de la Directiva 92/43/CEE, l’article 4, apartat 7, de la Directiva 2000/60/CE i l’article 9, apartat 1, lletra a) , de la Directiva 2009/147/CE.

Els Estat membres podran restringir l’aplicació d’aquesta previsió en una zona delimitada del territori i únicament en casos justificats. 

En aquest sentit, proposem:

 

Nous terminis per als procediments de concessió d’autoritzacions

 

La normativa catalana ha d’incorporar la transposició de les modificacions i nous apartats dels articles 16 i següents de la Directiva 2023/2413, a fi i efecte d’harmonitzar la planificació territorial del desplegament de les renovables amb una tramitació administrativa dels projectes més eficient, àgil i garantista per a totes les parts, tot posant al dia mandats de la Directiva caducats (1 de juliol de 2024) o avançant-se a terminis fixats al llarg de l’any 2025.

1. Organització i principis fonamentals del procediment d’inici de concessió d’autoritzacions 

• Nous terminis per a resoldre sol·licituds d’inici dels procediments de concessió d’autorització:
  • Instal·lacions d’energies renovables situades en zones d’acceleració renovable: l’autoritat competent disposarà de 30 dies, a comptar des del dia següent a la recepció de la sol·licitud d’autorització, per confirmar que la sol·licitud està completa. 
  • Instal·lacions d’energies renovables situades fora de les zones d’acceleració: l’autoritat competent disposarà de 45 dies, a comptar des del dia següent a la recepció de la sol·licitud d’autorització, per confirmar que la sol·licitud està completa.
• Els Estats membres proporcionaran els recursos adequats per garantir el personal qualificat en les autoritats competents.      
• Es crearà un sistema de finestreta única perquè el promotor tingui un únic punt de contacte per a tota la tramitació.
• Com a màxim el 21 de novembre de 2025, els Estats membres garantiran que tots els procediments de concessió d’autoritzacions es realitzin en format electrònic.

2. Procediment de concessió d’autoritzacions en zones d’acceleració renovable

• Termini màxim: 12 mesos (2 anys en projectes d’energia renovable marina).  Ambdós terminis seran prorrogables un màxim de 6 mesos.
• Termini màxim en projectes de repotenciació de plantes d’energia renovable, noves instal·lacions amb capacitat elèctrica inferior a 150 kW, instal·lacions d’emmagatzematge d’energia en coubicació i connexions a xarxa: 6 mesos prorrogables fins a un màxim de 3 mesos més (12 mesos en projectes d’energia eòlica marina prorrogables fins a un màxim de 6 mesos més). 
• Exempció de sotmetre els projectes a avaluació ambiental específica, només en el cas de projectes ubicats en zones d’acceleració que no coincideixin amb zones protegides, zones definides com a sensibles mediambientalment, principals corredors migratoris… 
• Sotmetiment dels projectes a un procediment de control de sol·licituds amb l’objectiu d’identificar aquells que puguin tenir efectes adversos en funció de la sensibilitat ambiental de la zona específica on s’ubiquin.
  • Si es demana informació al promotor, el procediment de control finalitzarà transcorregut un termini de 45 dies des de la data de presentació de la informació suficient. En projectes amb capacitat elèctrica inferior a 150 kW, el termini serà de 30 dies.
  • En cas de detectar-se efectes adversos en el projecte, el projecte es sotmetrà a una avaluació d’impacte ambiental que tindrà una durada màxima de 6 mesos prorrogables 6 mesos més. Es podrà eximir d’avaluació ambiental els projectes eòlics i solars fotovoltaics per raons d’acceleració del desplegament d’energies renovables, quedant el promotor obligat a adoptar mesures de mitigació o compensació. 
• La falta de resposta en el termini establert s’entendrà com a silenci administratiu positiu, excepte quan el projecte específic estigui sotmès a avaluació d’impacte ambiental, i no s’aplicarà a les decisions finals sobre el resultat del procediment de concessió d’autoritzacions, que seran explícites.

3. Procediment de concessió d’autoritzacions fora de les zones d’acceleració renovable 

• Termini màxim: 12 mesos (3 anys en projectes d’energia renovable marina).  Ambdós terminis seran prorrogables un màxim de 6 mesos).
  • En cas de ser necessària una avaluació ambiental, es realitzarà un únic procediment que inclogui totes les avaluacions pertinents. 
• Termini màxim en projectes de repotenciació de plantes d’energia renovable, noves instal·lacions amb capacitat elèctrica inferior a 150 kW, instal·lacions d’emmagatzematge d’energia en coubicació i connexions a xarxa: 12 mesos prorrogables fins a un màxim de 3 mesos més (2 anys en projectes d’energia renovable marina prorrogables fins a un màxim de 3 mesos més). 

4. Acceleració del procediment de concessió d’autoritzacions per a repotenciació 

• Termini: 3 mesos quan la repotenciació no comporti un augment de més del 15% de la capacitat d’energia de la planta en qüestió, els procediments de concessió d’autorització per l’accés a la xarxa no superaran, per regla general, els 3 mesos. 
• Possibilitat de veure’s sotmès a un procediment de control conforme l’art. 16 bis.
• Quan el projecte de repotenciació no impliqui l’ús d’espai addicional i actualitzi les mesures de mitigació ambiental establertes per a la instal·lació original amb les millors tecnologies disponibles, el projecte estarà exempt del procediment de control a efectes de realitzar una avaluació d’impacte ambiental.

5. Acceleració del procediment de concessió d’autoritzacions per a la instal·lació d’equips d’energia solar integrades en edificis, en estructures artificials existents o futures, amb exclusió de les superfícies d’aigua artificials      

• Termini màxim: 3 mesos (1 mes en procediments d’autorització d’instal·lació d’equips d’energia solar amb una capacitat igual o inferior a 100 kW, inclosos els autoconsumidors d’energies renovables i les comunitats d’energies renovables.)
• La falta de resposta en el termini establert s’entendrà com a silenci administratiu positiu, sempre que la capacitat de l’equip d’energia solar no superi la capacitat de connexió a la xarxa de distribució. 

En aquest sentit proposem:

 

Integració urbanística de la generació renovable i criteris tècnics de la ponència d’energies renovables

 

Tal i com s’ha assenyalat anteriorment, la Directiva 2023/2413 permet que aparegui la figura de l’interès públic superior en la consideració de la planificació, la construcció i l’explotació de plantes d’energia renovable, la connexió d’aquestes plantes a la xarxa, la infraestructura d’evacuació mateixa i els actius d’emmagatzematge. Així, proposem que l’interès públic superior s’ha d’incorporar a la deliberació de la ponència d’energies renovables per garantir la priorització dels projectes d’energia renovable quan puguin veure’s afectats altres drets i interessos legítims.

En aquest sentit proposem:

 

 

Flexibilitat del criteri de l’acord amb la propietat

 

Actualment, el DL 16/2019 en el seu art 14.3 bis requereix un acord amb la propietat del 85% de la superfície ocupada per a poder tramitar la Declaració d’Utilitat Pública i  traslladar-ho a la fase d’Autorització Administrativa Prèvia. 

Bona part dels  projectes, especialment els eòlics, pateixen modificacions importants d’ubicació al llarg de la tramitació i això afecta l’ocupació de terrenys. És un gran esforç de temps i recursos sotmès  a condicions variables, que sovint condueix a la frustració dels propietaris  de terrenys que finalment no acullen el parc i als promotors que es veuen obligats a tornar a aconseguir l’acord amb la nova propietat quan l’emplaçament determinat per l’estudi d’impacte esdevé ferm.

Es proposa modificar l’article 14 del Decret 16/2019 d’impuls a les energies renovables per tal de distingir entre projectes eòlics i fotovoltaics, eximint als primers del tràmit previ d’acord amb la propietat, deixant la demostració d’aquest acord com a tràmit posterior un cop l’avaluació ambiental ha determinat la millor alternativa d’emplaçament.

 

Facilitar la transmissió de l’autorització en matèria d’energia

 

Actualment la normativa no permet la transmissió de l’autorització administrativa prèvia i de construcció si el parc eòlic o la planta solar fotovoltaica no estan executats totalment ni compten amb l’acta de posada en marxa definitiva. Aquest fet suposa que tramitacions de parcs en els quals el promotor ha de desistir, perdin els drets de connexió a la xarxa i no puguin continuar la seva tramitació amb un nou promotor. 

1- Es proposa aplicar el silenci administratiu positiu un cop transcorregut el termini establert per a la resolució de la petició de transmissió.       

2- Es proposa modificar  l’art. 21.1 del Decret llei 16 /2019 apartat a)         “a) El parc eòlic o la planta solar fotovoltaica compten amb l’autorització administrativa prèvia i de construcció o estan executats totalment i compten amb l’acta de posada en marxa definitiva.”

 

Ampliem els cercles de la inversió

 

La normativa actual sobre la participació ciutadana en el capital social dels projectes s’ha mostrat ineficaç i ara mateix únicament  suposa un tràmit afegit que retarda la tramitació de projectes. Es suggereix suprimir-la o  bé reformar l’article 9 bis del Decret llei 16/2019, de manera que es pugui ampliar l’àmbit de participació, amb les mesures següents:

1- Modificar l’art. 9 bis 2 per incrementar el radi d’influència molt més enllà del municipi i els municipis limítrofs a partir del qual poden participar les persones físiques i jurídiques, de manera que com a mínim sigui d’àmbit comarcal o vegueria, i d’àmbit català per als organismes públics, comunitats energètiques i entitats socials de Catalunya.       

2- Permetre l’entrada en la participació social a empreses que vulguin vincular-se amb el projecte mitjançant un contracte PPA (Power Purchase Agreement) en un l’àmbit de vegueria o demarcació”

 

Obrim l’emmagatzematge

 

La nova norma, o la reforma del Decret llei 16/2019, ha d’obrir un nou marc en matèria d’emmagatzematge, de tal manera que es faciliti la implantació de bateries. 

Per millorar l’eficiència del desplegament de les renovables i maximitzar la potència instal·lada és imprescindible que l’emmagatzematge avanci en paral·lel a la implantació de més potència renovable. Urgeix una regulació d’acord amb la nova Directiva 2023/2413, que faciliti la implantació de bateries  d’emmagatzematge elèctric i tèrmic, tant si estan integrades en projectes de  generació, com en sistemes independents (projectes de bateries  “stand alone”), o en models d’emmagatzematge distribuït. En aquest sentit proposem:

1- Incloure al Decret 16/2019 d’impuls a les energies renovables el procediment de tramitació de l’emmagatzematge distribuït, conforme als terminis i condicions establerts en la Directiva, amb opcions de bateries que estaran entre els models “stand alone” i els “behind the metter”.       

2- S’adaptarà la normativa urbanística per tal que els projectes de bateries “stand alone” puguin ubicar-se en espais com polígons industrials i que es consideri que urbanística i ambientalment és una activitat apta per ocupar aquests espais.

3- S’introduirà l’emmagatzematge energètic des de la lògica d’una activitat logística específica per energies renovables, orientada a  garantir el subministrament amb aquesta energia. (logística de l’energia).

4- El PLATER reservarà espais de sòl no urbanitzable propers a les subestacions elèctriques per tal que es puguin desenvolupar projectes  d’emmagatzematge d’envergadura que donin estabilitat a la xarxa.

5- Incloure en l’article 48.bis del Decret 1/2010 d’Urbanisme (modificat per l’article 5,2 del Decret 16/2019) l’emmagatzematge com a sistema d’interès públic.

 

Una nova proposta per la repotenciació

 

La repotenciació és una oportunitat notable per a incrementar l’eficiència i la producció d’energia renovable. Es proposa que, d’acord amb el que estableix la nova Directiva 2023/2413, la repotenciació tingui un tractament normatiu específic que faciliti i agilitzi aquest procés a  Catalunya i que a aquest efecte s’incorpori al nou marc. Es proposa que el Decret 16/2019 d’impuls a les energies renovables inclogui:

1- Procediments simplificats, reduint els temps de resposta i  incrementant la predictibilitat per als inversors i operadors.       

2- Criteris tècnics específics i clars per la repotenciació, incloent-hi les  especificacions sobre la substitució o millora dels aerogeneradors  existents, amb especial atenció a la introducció de les millores tècniques i tecnologies disponibles per a la prevenció i mitigació de l’impacte ambiental i per a la minimització de l’impacte paisatgístic.

3- Garantir l’accés prioritari a la xarxa elèctrica.

4- Prioritzar l’ús de terrenys i infraestructures existents minimitzant l’impacte sobre nous terrenys.

5- Exempció del tràmit d’avaluació ambiental d’acord amb el que estableix la nova Directiva.

 

Autoconsum

 

A Catalunya la fotovoltaica en autoconsum supera en molt la fotovoltaica a terra instal·lada. Malgrat tot, les pràctiques dilatòries de les companyies distribuidores esdevé avui el principal obstacle per l’autoconsum. Tanmateix encara hi ha una gran quantitat de teulades i espais urbans desaprofitatss que impedeixen a les zones urbanes treure pressió a la instal·lació de renovables en sòl no urbanitzable. En aquest sentit proposem:

1- Aplicar l’EU Solar Rooftop Standard segons allò establert a la Directiva 2024/1275, d’eficiència energètica dels edificis, com adenda al Decret legislatiu per tal d’establir l’obligació d’instal·lar energia solar:
– A les teulades dels nous edificis no residencials i públics amb superfície útil > 250 m² des de 2027;
– Des de 2028 a tots els edificis públics existents amb superfícies útil > 2000 m², així com a tots els edificis existents no residencials amb superfície útil > 500 m² que siguin objecte d’una renovació important;
– Des del 2029 a tots els edificis públics existents amb superfície útil > 750 m²;
– Des del 2030, a tots els edificis residencials nous i a tots els aparcaments coberts propers a l’edifici;
– Des del 2031 a tots els edificis públics existents amb àrea útil > 250 m².       

2- Simplificació del procediment de l’activació d’autoconsums col·lectius  i individuals mitjançant un portal web de la Generalitat que funcioni com a finestreta única per a les noves instal·lacions d’autoconsum amb o sense excedents, de forma que sigui la Generalitat a través d’aquest portal qui trameti les dades a les companyies distribuidora i comercialitzadora corresponent, i n’estableixi uns terminis verificables per a l’alta de la instal·lació.

 

 

 

Ajuda’ns amb el teu donatiu a accelerar la transició energètica!