Fins ara, l’Administració ha respost a la vulnerabilitat energètica associada al gas amb un “escut” centrant-se en evitar talls i esmorteir factures. Però a mesura que la transició energètica avança, aquest enfoc pot tenir un efecte pervers: deixar justament les llars amb menys recursos atrapades en un consum fòssil cada vegada més car i volàtil.
En la consulta pública del MITECO per reformar el marc del gas, Renovem-nos ha defensat un canvi de paradigma: protegir, sí, però facilitant la sortida ordenada del gas i accelerant l’electrificació eficient.
La resposta tradicional de l’Administració per protegir famílies vulnerables consumidores de gas ha estat, sobretot, defensiva i reactiva. En els darrers anys s’ha prorrogat la prohibició de tallar subministraments bàsics (inclòs el gas) a consumidors vulnerables en cas d’impagament, com a part de les mesures de “escut social”. També s’han aplicat mecanismes per contenir pujades de la tarifa regulada de gas (TUR) i s’ha mantingut una TUR específica per a comunitats de veïns amb calefacció central de gas, precisament per frenar l’impacte de la crisi de preus. En paral·lel, les ajudes a la pobresa energètica han pivotat sobretot sobre el bo social elèctric i el bo social tèrmic, que cobreix despesa de calefacció, aigua calenta o cuina (on el gas hi pot tenir pes).
Aquesta arquitectura ha tingut utilitat immediata (evitar talls i cops de preu), però té un límit estructural: protegeix “dins del gas”. I aquí apareix el risc que s’anomena el «lock-in», és a dir quedar-se atrapat en una tecnologia fòssil ineficient a mesura que la resta de la societat avança en la transició energètica. Quan la demanda de gas natural tendeix a reduir-se (per electrificació, eficiència, renovables i canvis normatius), els costos fixos d’infraestructura i regulació poden recaure sobre una base d’usuaris cada vegada més petita. Si no es planifica bé, el resultat pot ser una espiral regressiva: el gas esdevé proporcionalment més car i els últims usuaris —sovint llars vulnerables amb habitatges pitjor aïllats i menys capacitat d’inversió— queden atrapats en el vector més car i més exposat a la volatilitat. I això és exactament el contrari del que hauria de fer una política de protecció.
Aquest canvi de context està escrit en el nou marc europeu i en les orientacions de política energètica a l’Estat. La consulta del MITECO per modificar el RD 1434/2002 reconeix que cal reforçar la protecció del consumidor de gas i que això s’ha de fer “respectant” el marc europeu recent (Directiva (UE) 2024/1788 i Reglament (UE) 2024/1789), amb especial atenció a drets del consumidor i vulnerabilitat. La Directiva (UE) 2024/1788, a més, ja introdueix explícitament drets i proteccions “en relació amb el phase-out del gas natural” (article 13) i preveu orientacions específiques per protegir llars vulnerables quan es planifica la sortida del gas o el desmantellament de xarxes (article 27).
En paral·lel, el Govern espanyol ha donat instruccions a través de l’Ordre TED/1318/2025 perquè la regulació no incentivi nova gasificació fòssil en municipis ni en nous subministraments residencials o del sector serveis, i perquè s’evitin inversions que puguin quedar infrautilitzades a mig termini. És a dir: el “phase-out” ja està entrant per la porta de la regulació econòmica del sistema. El problema és que la protecció al consumidor, si es queda només en moratòries i informació comercial estàndard, pot anar en direcció contrària sense voler-ho.
Per això, des de Renovem-nos hem defensat a la consulta pública d’aquest projecte de Decret un enfoc diferent: traslladar la protecció del consumidor del “mantenir dins del gas” al “protegir facilitant la sortida del gas”. El MITECO mateix planteja que vol traslladar al gas mesures de protecció ja implantades en el sector elèctric i avançar cap a un enfoc coherent i integrat de la protecció del consumidor energètic. La clau és aprofitar aquest objectiu per introduir mecanismes que redueixin el risc de lock-in.
Les propostes de Renovem-nos s’han concretat en quatre línies regulatòries:
- Informació obligatòria “de veritat” abans de contractar o renovar: una fitxa estandarditzada que no només expliqui preus i condicions, sinó que informi de manera clara sobre alternatives d’electrificació eficient (per exemple, bomba de calor) i vies d’ajut. Si el consumidor decideix, ha de poder decidir amb totes les opcions sobre la taula.
- Protecció de vulnerables orientada a solució estructural: mantenir moratòries i mecanismes anti-tall, sí, però vinculant-los a itineraris d’acompanyament (serveis socials + assessorament + programes d’eficiència i electrificació) per reduir l’exposició al gas, no cronificar-la.
- Tallar el lock-in comercial: prohibir pràctiques agressives (com les trucades no sol·licitades, que el MITECO ja identifica) i evitar incentius comercials que, de facto, empentin noves altes o permanències al gas.
- Dret a sortir del gas i transició ordenada: establir un marc perquè, quan la planificació energètica i la realitat del sistema ho facin necessari, la desconnexió/retirada de xarxes es faci amb consulta, calendari, proteccions reforçades i repartiment just de costos, evitant que el pes recaigui sobre els “últims consumidors”.
En síntesi: protegir consumidors de gas és imprescindible, però avui ja no n’hi ha prou amb copiar l’escut d’emergència. La protecció ha d’estar alineada amb la direcció del sistema: menys dependència del gas i més electrificació eficient, especialment per a qui menys marge té per defensar-se.
Més informació
– consulta pública del MITECO sobre protecció del consumidor de gas i modificació del RD 1434/2002 (miteco.gob.es)
– Comença l’eliminació progressiva del gas i del gasoil als edificis (Renovem-nos)
– El Govern atura l’expansió del gas fòssil a Espanya (Renovem-nos)
– Directiva (ue) 2024/1788 (mercats interiors gas/hidrogen) – articles 13 i 27 sobre phase-out i protecció (Eur-Lex)
– Reglament (ue) 2024/1789 (mercats interiors gas/hidrogen) (Eur-Lex)
– Pròrrogues de l’“escut social”: prohibició de tall de gas a consumidors vulnerables i mesures TUR (miteco.gob.es)
– Ajudes a vulnerables: bo social elèctric i bo social tèrmic (La Moncloa)
