L’auge de la intel·ligència artificial ha posat els centres de dades al centre del debat energètic. També a Catalunya, on diversos projectes han obert preguntes sobre el seu impacte en el sistema elèctric. Però quanta energia consumeix realment la IA? Quin impacte té fer una pregunta al chat GPT o a Gemini? El darrer informe de l’IEA dona resposta a aquestes preguntes i alerta que l’impacte no depèn tant d’una consulta concreta com de l’escala global d’aquesta tecnologia i la quantitat de renovable que l’alimenta.
L’Agència Internacional de l’Energia (IEA) ha publicat recentment un informe específic sobre la relació entre energia i intel·ligència artificial que posa xifres i matisos a aquest debat. L’organisme alerta que la demanda elèctrica dels centres de dades està creixent ràpidament, impulsada en gran part per la IA, però també subratlla que el seu impacte s’ha de llegir dins del conjunt del sistema energètic global i en relació amb altres factors com l’eficiència tecnològica o el tipus d’energia utilitzada.
Quant consumeix una pregunta a la IA?
En realitat fer una pregunta a un chatbot, que és el que la majoria de la gent fa amb la IA en el seu dia a dia, consumeix molt poca energia. Segons l’informe de la IEA al voltant de 0,3 Wh per consulta de text típica (0.24 Wh per consulta de text mitjana mitjançant Google Gemini (publicat per Google) i al voltant de 0,34 Wh per consulta mitjana de ChatGPT (Sam Altman). Per posar això en context, fer ChatGPT o Gemini 10 preguntes simples és equivalent a uns 10 segons de microones o només segons de dutxa amb termo elèctric.
Aquest consum d’energia varia segons la mida de la consulta de text. Depèn molt del model i del tipus de consulta. No és el mateix generar text que imatges o vídeo. Les aplicacions més avançades poden consumir deu, cent o fins i tot mil vegades més per tasca.
Els números semblen indicar un consum modest. Un centenar de preguntes a la IA tenen una empremta d’uns 30 Wh. Aquesta és aproximadament la quantitat d’electricitat que consumeix un europeu mitjà cada dos minuts i mig.
Per posar-ho en context i comparar-ho amb altres activitats digitals habituals, una cerca a internet consumeix menys energia que una consulta d’IA (aproximadament un terç), però la diferència no és enorme. En canvi, activitats com veure un vídeo en streaming tenen un impacte molt superior. Un sol minut de vídeo pot consumir diverses vegades més energia que una consulta de text amb IA, i una hora de streaming a Netflix pot equivaler a centenars o milers de consultes.
Ara bé, les tasques més complexes consumeixen més energia. Un cop entrem en l’àmbit de les tasques d’agent, raonament o agents amb raonament, entrem en el rang de diverses a desenes de watts-hora que poden estar actives durant moltes hores al dia. Per tant, l’important no és l’ús cotidià que en fem sinó el consum del conjunt del sistema. Ni cal exagerar l’impacte ni tampoc banalitzar-lo, sinó dimensionar-lo correctament.
Quin és el consum global?
L’any passat, al voltant de l’1,5% de l’electricitat mundial es va utilitzar per alimentar els centres de dades. Ara bé, no tots els centres de dades són d’IA. La majoria són instal·lacions que contenen els servidors i la infraestructura que hi ha darrere de tots els nostres serveis digitals. Això inclou tot internet, des de Netflix a whatsap, banca en línia, etc.
Els centres de dades que no són d’IA consumien el 2025 més del doble d’electricitat que els centrats en la IA. Per tant, la IA va consumir al voltant del 0,5% de l’electricitat mundial el 2025 (155 TWh/any). I si tenim en compte que l’electricitat és només un subconjunt de l’ús total de l’energia, la IA representa menys del 0,2% de l’energia final mundial.
Ara bé, segons l’Agència Internacional de l’Energia, aquest consum podria duplicar-se abans de 2030, impulsat en gran part per la IA. Els centres de dades podrien arribar a representar al voltant del 3% de la demanda elèctrica mundial en els pròxims anys.
Cal tenir en compte que aquestes xifres tenen un marge d’incertesa elevat: depenen molt del tipus d’ús i de la tecnologia, i es basen sovint en estimacions perquè les dades reals dels centres de dades no són del tot transparents.
Impacte climàtic a Catalunya
Un mateix centre de dades pot tenir un impacte climàtic molt diferent segons d’on provingui l’electricitat. Si funciona amb renovables, les emissions poden ser molt baixes. Si depèn de combustibles fòssils, l’impacte augmenta significativament.
Per tant, el factor determinant no és només el consum de la IA, sinó el sistema energètic en què s’insereix i les emissions associades a aquest sistema.
Aquest és un element clau en el debat actual a Catalunya, on hi han 17 centres de dades operatius, amb una potència total d’uns 120 MW, i 26 projectes nous que podrien multiplicar aquesta capacitat en els pròxims anys. Tot i que no tots aquests projectes es materialitzaran, el volum previst dona una idea de la magnitud del canvi que pot experimentar el sistema elèctric en determinades zones del territori.
La implantació de nous centres de dades planteja oportunitats però també reptes que no estan resolts com la xarxa elèctrica necessària i sobre tot evitar que aquest desenvolupament tecnològic incrementi les emissions globals de Catalunya. Ara mateix, els centres de dades de Catalunya funcionen amb un 77,5% de l’electricitat generada sense emissions directes de CO₂, però cal tenir en compte que això és gràcies a la nuclear. Si no volem que aquesta tecnologia romangui segrestada per l’energia nuclear cal incrementar substancialment la generació renovable que ara mateix representa tan sols el 18,1%.
Des d’un punt de vista energètic, reduir o evitar l’ús puntual de la IA té un impacte limitat fins i tot menor si el comparem amb la descarbonització del sistema elèctric, del sector dels transports, residencial o industrial, però tot suma i cal preveure’n els creixements previstos. En el debat sobre el futur de la IA a casa nostra no cal ni banalitzar ni exagerar-ne el seu pes, sobretot si el comparem amb la magnitud l’impacte dels transports, la climatització o el sector industrial. En canvi, si que és important que tinguem en compte que la intel·ligència artificial té un cost energètic real, i si volem que el país no perdi l’oportunitat d’esdevenir referents en aquesta tecnologia, on cal fixar la mirada és en les emissions del sistema elèctric que l’haurà d’alimentar .
