UNEFCAT, CEEC, EOLICCAT, el Col·legi d’Enginyers de Catalunya i Renovem-nos presenten una al·legació conjunta perquè les zones de prioritat superior del PLATER no siguin només una categoria cartogràfica, sinó la base per designar zones d’acceleració renovable amb efectes reals sobre la tramitació, la xarxa, l’urbanisme i la seguretat jurídica dels projectes.
Catalunya necessita accelerar el desplegament de les energies renovables, amb criteris ambientals I planificació territorial, però també amb xarxa elèctrica suficient i amb procediments administratius clars. Aquest és l’objectiu de l’al·legació conjunta que UNEFCAT (entitat que agrupa al sector de l’energia solar), EOLICCAT (entitat que agrupa al sector de l’energia eòlica) , el Cluster d’energia eficient de Catalunya (CEEC), el Col·legi d’Enginyers de Catalunya i Renovem-nos han presentat en el tràmit d’informació pública del projecte de decret del PLATER.
Les entitats demanen que el Pla territorial sectorial per al desplegament de les energies renovables incorpori de manera expressa les zones d’acceleració renovable —les ZAR—, una figura prevista pel dret europeu i estatal per facilitar la implantació de renovables en àmbits especialment adequats i de baixa sensibilitat ambiental.
El PLATER ja identifica zones de prioritat superior i zones prioritàries per al desplegament de generació renovable. Però, segons les entitats signants, aquesta jerarquia territorial encara no té prou efectes normatius ni procedimentals. El risc és que les zones de prioritat superior quedin reduïdes a una simple classificació cartogràfica, sense capacitat real per accelerar projectes ni per donar seguretat jurídica a promotors, ajuntaments, òrgans ambientals, gestors de xarxa i ciutadania.
Per això, l’al·legació proposa que les zones de prioritat superior del PLATER esdevinguin la base territorial preferent per a la designació formal de zones d’acceleració renovable a Catalunya per tal que el PLATER, sigui l’instrument per anticipar la delimitació territorial, la justificació energètica, l’avaluació ambiental estratègica i les mesures de mitigació necessàries.
Les ZAR no poden ser només zones “on es pugui posar renovables”. Han de ser zones on el desplegament sigui ambientalment compatible, tècnicament viable, econòmicament raonable i administrativament accelerable.
Una regulació específica dins el decret
Les entitats demanen que el decret del PLATER incorpori un capítol específic sobre zones d’acceleració renovable. Aquest capítol hauria de definir què són les ZAR, com es delimiten, quina relació tenen amb les zones de prioritat superior del PLATER i quins efectes tenen en matèria ambiental, urbanística, de xarxa, evacuació, emmagatzematge, terminis de tramitació, participació pública i règim transitori per als projectes en curs.
L’objectiu és que el PLATER no es limiti només a ordenar el territori, sinó que es converteixi en una eina efectiva per desbloquejar el desplegament renovable en els àmbits on aquest desplegament té més sentit.
Això implica delimitar les ZAR amb criteris ambientals, territorials i energètics clars. Les entitats proposen prioritzar superfícies artificials i espais de baixa conflictivitat ambiental. Però també defensen que es puguin incloure sòls no artificialitzats de baixa sensibilitat quan siguin necessaris per assolir els objectius energètics i compleixin els criteris ambientals i territorials del PLATER.
Accelerar sense rebaixar garanties ambientals
Un dels punts centrals de l’al·legació és el règim ambiental. Les entitats no demanen eliminar l’avaluació ambiental dels projectes, sinó fer que l’avaluació ambiental estratègica del PLATER tingui efectes pràctics.
Si una zona ja ha estat analitzada en el marc del Pla, si s’han definit mesures de mitigació i si un projecte és coherent amb aquestes condicions, la tramitació ambiental posterior s’hauria de centrar en els impactes adversos imprevistos, les afeccions sobrevingudes o les singularitats concretes del projecte. El que no té sentit és reobrir de manera ordinària qüestions que ja han estat avaluades en el planejament territorial sectorial.
Aquesta és una de les claus de les zones d’acceleració renovable: concentrar l’esforç d’avaluació allà on aporta valor, sense duplicar tràmits ni informes, però mantenint les garanties ambientals i de participació pública.
Terminis clars i avantatges reals de tramitació
Les entitats també reclamen que els projectes situats en ZAR tinguin terminis màxims de tramitació clars i verificables. Com a mínim, el procediment complet d’autorització no hauria de superar els 12 mesos, excepte en supòsits excepcionals degudament justificats, d’acord amb allò establert en la directiva europea.
Ara bé, l’al·legació va més enllà d’un termini global. Demana que el decret incorpori un calendari màxim per fases: admissió a tràmit, consultes, informació pública, informes urbanístics i sectorials, control ambiental, proposta de resolució, autorització administrativa i, quan correspongui, autorització de construcció i tramitació de les infraestructures de connexió, evacuació i emmagatzematge associades. Cal establir avantatges procedimentals concrets: tramitació preferent, impuls d’ofici, coordinació administrativa reforçada, tramitació simultània dels tràmits quan sigui possible, no duplicació documental i terminis màxims per a l’emissió d’informes. Sense aquests instruments, les ZAR podrien quedar en una etiqueta sense efectes pràctics.
La xarxa elèctrica, peça imprescindible
L’al·legació també subratlla que les zones d’acceleració renovable no es poden delimitar només en funció de la disponibilitat de sòl. Han d’anar associades a una planificació explícita de la infraestructura elèctrica necessària per fer-les viables.
Això vol dir identificar, per a cada ZAR o conjunt funcional de ZAR, les necessitats de connexió, evacuació, reforços de xarxa, noves subestacions, ampliacions de subestacions existents, corredors elèctrics i actius d’emmagatzematge. També vol dir que el PLATER ha de servir com a base territorial i energètica perquè la Generalitat pugui defensar aquestes necessitats en la planificació estatal de la xarxa de transport, en l’avaluació dels plans d’inversió de les distribuïdores i en els procediments d’autorització d’infraestructures elèctriques de la seva competència.
Les entitats són clares: una ZAR sense xarxa, sense capacitat d’evacuació o sense possibilitat raonable de reforç pot ser ambientalment adequada, però no servirà per accelerar el desplegament renovable. La viabilitat elèctrica ha de formar part de la planificació des del principi.
Viabilitat tècnica i econòmica
El document també reclama que el PLATER incorpori una capa específica de viabilitat tècnica i econòmica. Aquesta capa hauria de tenir en compte el recurs renovable disponible, la proximitat i capacitat de la xarxa, el cost estimat d’evacuació, la possibilitat d’integrar emmagatzematge, la geometria útil de les parcel·les, la fragmentació del sòl, l’accessibilitat i el cost energètic resultant.
Les entitats proposen que s’utilitzi una metodologia pública, homogènia i revisable, amb indicadors com el cost normalitzat de l’energia —LCOE— o un indicador equivalent. L’objectiu és evitar que es designin com a zones d’acceleració àmbits que, tot i ser ambientalment compatibles, no siguin materialment aptes per accelerar el desplegament renovable per raons tècniques, econòmiques o de connexió.
Aquesta mirada és important perquè la transició energètica no es pot planificar només sobre mapes de sensibilitat ambiental. També cal saber si els projectes són connectables, construïbles, finançables i capaços de produir energia renovable a un cost raonable.
Seguretat jurídica urbanística
Un altre bloc de l’al·legació fa referència al règim urbanístic. Les entitats demanen que, dins les ZAR, la compatibilitat urbanística i territorial d’un projecte es presumeixi quan sigui coherent amb la zonificació, les directrius i les mesures de mitigació del PLATER.
Aquesta presumpció no elimina l’anàlisi de les singularitats del projecte concret, però sí hauria d’evitar que el tràmit urbanístic torni a discutir de manera discrecional qüestions ja resoltes pel planejament territorial sectorial i per la seva avaluació ambiental estratègica.
En altres paraules: si el PLATER identifica un àmbit com a adequat, si aquest àmbit ha passat l’avaluació ambiental estratègica i si el projecte compleix les condicions fixades, qualsevol denegació urbanística hauria d’estar especialment motivada. Les ZAR han de donar seguretat jurídica, no obrir una nova capa d’incertesa.
Interès públic superior
Les entitats també reclamen que el decret incorpori expressament la presumpció d’interès públic superior dels projectes renovables situats en ZAR, així com de la seva connexió a la xarxa, les infraestructures d’evacuació, els reforços necessaris i els actius d’emmagatzematge associats, tal i com estableix la Directiva europea.
Aquesta presumpció, prevista pel marc europeu, ha de tenir efectes reals quan l’Administració ponderi interessos ambientals, territorials, urbanístics o sectorials. No es tracta d’atorgar carta blanca als projectes, sinó de reconèixer que el desplegament renovable és una infraestructura essencial per a la descarbonització, la seguretat energètica i la salut pública.
Participació local i actualització periòdica
Finalment, l’al·legació demana que les ZAR no quedin congelades. El decret hauria de preveure un mecanisme d’actualització periòdica, com a mínim en els cicles quinquennals de revisió del PLATER.
També es proposa que l’ICAEN, els ajuntaments, els consells comarcals, els promotors i altres agents interessats puguin proposar nous àmbits susceptibles de ser designats com a ZAR o la modificació dels existents, sempre que compleixin els criteris ambientals, territorials, energètics i de participació aplicables.
En cas que la incorporació d’al·legacions i nous àmbits comporti canvis substancials, les entitats demanen que el text refós i la cartografia actualitzada se sotmetin a una nova exposició pública abans de l’aprovació definitiva. Això permetria conèixer el resultat final del procés i formular observacions sobre els canvis introduïts.
Una oportunitat per fer que el PLATER sigui realment operatiu
El missatge conjunt que les entitats volen fer arribar al Govern és que Catalunya no pot perdre l’oportunitat d’aprofitar el PLATER per adaptar-se plenament al nou marc europeu i estatal d’acceleració renovable.
Les zones d’acceleració renovable no han de ser una rebaixa de garanties, sinó una manera més intel·ligent de planificar. Han de concentrar els projectes en àmbits adequats, amb menor sensibilitat ambiental, amb viabilitat tècnica i econòmica, amb xarxa prevista, amb criteris urbanístics clars i amb procediments administratius més eficients.
Si el PLATER només dibuixa zones prioritàries però no les dota d’efectes reals, Catalunya continuarà tenint un problema de desplegament renovable. Si, en canvi, les zones de prioritat superior es converteixen en la base de les ZAR, el país disposarà d’una eina molt més potent per ordenar, accelerar i fer viable la transició energètica en els espais més idoni i que tenen major consens social.
