Red Eléctrica (REE), com a operador del sistema, ha fet públic per primer cop el mapa de capacitats d’accés per connectar nova demanda i nova generació elèctrica als nusos de la xarxa de transport. A partir d’ara, a més, ho actualitzarà cada mes. En el cas de Catalunya, la publicació és especialment reveladora: segons el mapa de REE, el marge ‘lliure’ per connectar nova demanda a la xarxa de transport és pràcticament nul.

Què vol dir “capacitat d’accés de demanda”
En un nus de la xarxa, la capacitat d’accés és el límit de potència addicional que es pot autoritzar perquè s’hi connectin noves demandes sense comprometre la seguretat i el funcionament del sistema. És una dada clau perquè, sense accés, un projecte de consum elèctric intensiu (o un creixement urbà/industrial) no pot tirar endavant, encara que hi hagi voluntat i inversió.
Per què fins ara no es publicava?
El canvi no és voluntarista: està empès per regulació i per una demanda sostinguda del sector. En un context de pressió amb la xarxa aparentment saturada, però sense visibilitat pública, fa temps que els grans consumidors i nous projectes industrials alerten que moltes peticions de connexió es rebutgen per falta de capacitat, cosa que frena l’electrificació dels consums fòssils i les inversions en descarbonització. Des de la banda de promotors i inversors, també hi ha hagut conflicte i crítica recurrent sobre opacitat i incertesa en l’accés a xarxa (qui pot connectar-se, on i amb quines condicions). Aquesta tensió ha estat el caldo de cultiu perquè el regulador posi ordre i obligui a publicar.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va aprovar les “especificacions de detall” per calcular aquesta capacitat i va establir la publicació mensual dels mapes. La data de primera publicació es va fixar per al 20 de febrer de 2026, i la CNMC va rebutjar ajornar-la per garantir transparència i seguretat jurídica.
Les noves dades que han aflorat
Per primer cop, surten xifres agregades (i un llistat per nusos) que permeten entendre dues coses alhora: on hi ha marge real i quanta capacitat està compromesa però encara no s’ha materialitzat.
A la xarxa de transport hi ha atorgats permisos d’accés i connexió per a 129 GW d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, 16 GW d’emmagatzematge i 19 GW d’instal·lacions de demanda. Els titulars disposen de cinc anys des de l’obtenció del permís per materialitzar la connexió. Altres dades que s’han fet públiques:
— 11,8 GW de nova demanda amb permís atorgat des de 2022… però sense entrar en servei encara. REE diu explícitament que s’han concedit 11,8 GW de capacitat d’accés per a noves demandes (a la xarxa de transport) des de l’aprovació de la planificació vigent, i que aquesta nova demanda encara no s’ha posat en servei.
— Encara hi ha capacitat disponible en el 25% dels nusos de transport. És rellevant perquè trenca el relat de “tot està saturat a tot arreu”, però també posa el focus en el detall: en quins nusos, en quines condicions i amb quin mecanisme d’assignació (prelació o concurs).
Detectar “acaparament” i capacitat segrestada
La publicació fa visible un problema que fins ara era difícil de quantificar: que hi hagi molts permisos concedits que no es converteixen en consums reals durant anys pot bloquejar projectes que sí estarien a punt per executar-se.
Quan una capacitat queda “reservada” però el projecte no avança, el sistema es torna ineficient. I si no hi ha transparència, el debat públic es queda en percepcions (“no hi ha xarxa”, “és culpa del regulador”, “és culpa de les elèctriques”, “és especulació”…). Ara, amb dades públiques, es pot començar a separar el que és manca real d’infraestructura del que és acumulació de drets d’accés sense desplegament efectiu.
Catalunya sense marge “lliure” i molta capacitat ja compromesa
Segons les dades publicades per REE (20/02/2026), dels 118 nusos que consten a Catalunya només 2 surten amb marge positiu per a nous accessos de demanda per la via ordinària: Franqueses 220 i La Roca 220, amb 92 MW cadascun (184 MW en total). En la pràctica, això vol dir que a la xarxa de transport gairebé no queda marge “lliure” per connectar nova demanda (indústria, habitatge, centres de dades, etc.), perquè la capacitat ja està majoritàriament ocupada o compromesa: 5.752 MW corresponen a drets d’accés atorgats (aprox. el 56,5% de la capacitat ocupada) i 4.424 MW són consum “reservat” com a valor de referència per a connexions que acabaran entrant per xarxa de distribució; en total, el fitxer reflecteix 10.176 MW ocupats/assignats i només 184 MW disponibles (un 1,8% del total “visible” al dataset). A aquesta pressió de demanda cal sumar-hi 5.258 MW d’emmagatzematge ja atorgats a Catalunya que, a efectes d’accés, computen com a demanda.
Pel costat de la generació, el dataset de REE recull 16.364 MW ja atorgats a projectes eòlics o solars i 3.644 MW d’emmagatzematge atorgat que computa com a generació; i el marge disponible per connectar projectes directament a la xarxa de transport és molt reduït (358 MW). Per això, el que suggereixen aquestes dades és que, si hi ha nou espai per connectar generació, tendeix a concentrar-se més en l’àmbit de la distribució (on es connecten projectes més petits) que no pas en nous grans punts d’evacuació a transport.
Dit això, aquesta foto no és immutable. D’una banda, la planificació de xarxa de transport 2025–2030 està concebuda precisament per reforçar la infraestructura necessària per a l’electrificació i la integració de renovables, i hauria d’anar millorant la capacitat física en els punts més tensionats. De l’altra, el regulador i l’operador ja apunten mesures per recuperar marge amb la mateixa xarxa: Les actuacions contra l’acaparament de drets d’accés que no s’executen, l’evolució de requisits tècnics que, segons REE, podria incrementar notablement la capacitat atorgable en molts nusos avui limitats i les noves ofertes flexibles de demanda que podran oferir-se en franges horàries en les que la càrrega del sistema és menor. En resum: el mapa de capacitats fet públic és una fotografia dura per a Catalunya que requereix de mesures urgents per tal que l’electrificació no es vegi aturada, però també serveix per identificar on calen reforços i quines mesures poden desbloquejar capacitat abans que arribin les noves línies i subestacions.
Més informació
— Notícia d’Energética 21 (resum i xifres clau): (Energética 21)
— Nota de premsa de REE: (ree.es)
— CNMC (fixa data, condicions i avisa de possibles variacions futures): (cnmc.es)
— BOE: resolució CNMC 1/12/2025 (marc tècnic i obligacions): (BOE)
— Fitxer amb el llistat de capacitats de demanda (excel publicat 20/02/2026)
— Fitxer amb el llistat de capacitats de generació i emmagatzematge (excel publicat 20/02/2026)
— Planificació de xarxa de transport 2025–2030 (Renovemnos)


