Reforç al Pla de xarxes elèctriques per a Catalunya…

La nova proposta de planificació de la xarxa de transport elèctric fins al 2030 augmenta les actuacions previstes a Catalunya i planteja donar capacitat a 3,8 GW de nova demanda, 3 GW de nova generació renovable i 1,5 GW d’emmagatzematge. Les modificacions van en la direcció de diverses de les al·legacions presentades per Renovem-nos, especialment pel que fa al reforç de l’àrea metropolitana de Barcelona i del pol industrial de Tarragona, però caldrà esperar la publicació del document detallat per comprovar-ne l’abast real.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha avançat els principals canvis introduïts en la Proposta de planificació de la xarxa de transport d’energia elèctrica amb horitzó 2030 després d’analitzar les 2.566 al·legacions rebudes durant el període d’informació pública.

La revisió suposa un increment substancial de l’ambició inicial. En el conjunt de l’Estat, la inversió prevista passa dels 13.600 milions d’euros inicials a més de 17.000 milions, un 30% més. També augmenten un 52% les posicions de la xarxa de transport destinades a atendre noves demandes procedents de la distribució, mentre que les previstes per a ferrocarril i electrificació de ports creixen un 75%.

3,8 GW de nova demanda a Catalunya

En el cas de Catalunya, el MITECO anuncia 96 posicions noves en subestacions, la construcció de 437 quilòmetres de noves línies i la repotenciació de 640 quilòmetres de línies existents.

Aquestes actuacions haurien de permetre atendre 3,8 GW de nova demanda directament des de la xarxa de transport, als quals s’haurà d’afegir la nova capacitat que els reforços permetin aflorar posteriorment a les xarxes de distribució.

La indústria concentra el 53% de la nova demanda prevista. La resta correspon, entre altres usos, a nous habitatges —325 MW—, producció d’hidrogen, electrificació ferroviària i portuària, i a infraestructures com les dessalinitzadores de Cubelles i la Muga.

La nova proposta també incrementa la capacitat d’accés prevista per a la generació renovable en 3 GW i per a l’emmagatzematge en 1,5 GW, amb actuacions destinades a noves centrals hidroelèctriques reversibles i a facilitar més de 1.500 MW d’autoconsum.

Barcelona i Tarragona, dos dels punts que Renovem-nos havia assenyalat

Les noves dades són especialment rellevants perquè coincideixen amb alguns dels principals colls d’ampolla que Renovem-nos havia identificat en les al·legacions presentades al novembre de 2025.

La nostra anàlisi de la proposta inicial advertia que la xarxa prevista podia resultar insuficient per absorbir simultàniament el fort increment de generació renovable que necessita Catalunya i el creixement de la demanda derivat de l’electrificació de la indústria, la mobilitat, els ports i altres activitats. També reclamàvem una millor coordinació entre la xarxa de transport i la distribució.

Entre les actuacions que consideràvem especialment necessàries hi havia el reforç de l’àrea metropolitana de Barcelona, el desenvolupament del nou nus Besòs Nou–Transbadalona i l’ampliació de posicions a 220 kV, així com la coordinació d’aquestes infraestructures amb la xarxa de distribució.

Precisament, el MITECO situa ara entre les actuacions preferents la “maximització de la interfície transport-distribució” a l’àrea metropolitana de Barcelona. És un canvi coherent amb el problema que assenyalàvem, encara que la informació publicada fins ara no permet determinar quina potència addicional correspondrà específicament a l’àrea metropolitana ni comprovar el calendari de cadascuna de les actuacions.

Una situació similar es produeix al pol industrial de Tarragona. Renovem-nos havia reclamat reforçar els punts de connexió necessaris per permetre l’electrificació dels processos industrials i la seva progressiva substitució dels combustibles fòssils. El MITECO identifica ara explícitament els grans polígons industrials —i en particular Tarragona— com una de les zones prioritàries per augmentar la capacitat entre transport i distribució.

Més xarxa per a renovables i emmagatzematge

Un altre dels punts centrals de les al·legacions de Renovem-nos era garantir que la xarxa disposés de capacitat suficient per absorbir el fort increment de generació renovable que Catalunya haurà d’assolir durant aquesta dècada.

La proposta inicial ja incorporava nombrosos reforços al Vallès, Maresme, Selva, Girona, Ponent, Pirineu, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Renovem-nos reclamava, però, comprovar que el conjunt de les actuacions fos coherent amb les necessitats de generació i electrificació previstes per la planificació energètica catalana.

L’anunci que la proposta revisada habilitarà 3 GW addicionals d’accés per a generació renovable i 1,5 GW per a emmagatzematge és, per tant, una dada positiva. Però encara serà necessari analitzar el repartiment territorial d’aquesta capacitat i la seva correspondència amb els projectes renovables, l’emmagatzematge i els nous consums previstos.

Aquesta comprovació és especialment important en un moment en què les dades de capacitat publicades pels operadors mostren una situació molt tensionada. L’anàlisi realitzada per Renovem-nos aquest estiu mostrava que aproximadament el 97% dels registres catalans de la xarxa de transport no disposaven de capacitat ferma per incorporar nova demanda, mentre que en la xarxa de distribució d’e-distribución la proporció se situava prop del 93%.

Construir més xarxa, però també utilitzar millor la que tenim

La planificació 2030 s’inscriu, a més, en un canvi regulatori més ampli que s’ha accelerat durant els darrers mesos.

El Reial decret 640/2026 ha ampliat els límits d’inversió regulada en xarxes fins al 2030 i ha introduït instruments com les inversions anticipatòries, que permeten reforçar una infraestructura abans que existeixi una petició concreta de connexió. És un canvi especialment important en un sistema que tradicionalment ha tendit a reaccionar a la demanda quan aquesta ja existia.

Paral·lelament, la CNMC ha posat en marxa els permisos d’accés flexible, que permetran connectar nova demanda en determinats punts encara que no existeixi capacitat ferma disponible durant totes les hores, sempre que el consumidor pugui modular temporalment el seu consum.

La solució als colls d’ampolla de Catalunya no dependrà, per tant, d’una única mesura. Caldrà combinar noves línies i subestacions, reforços i repotenciacions de les infraestructures existents, més interconnexió entre transport i distribució, emmagatzematge, digitalització i flexibilitat de la demanda.

El repte no és només planificar la xarxa, sinó executar-la

L’increment de les inversions previstes és necessari, però per si sol no garanteix que les noves infraestructures estiguin disponibles quan les necessiti el sistema elèctric.

La mateixa CNMC ha advertit sobre la persistència d’actuacions que es van desplaçant d’un horitzó de planificació al següent. Segons l’anàlisi de la proposta 2025-2030, una part important de les actuacions incloses ja procedien de planificacions anteriors: aproximadament un 30% figuraven en el pla 2015-2020 i un altre 20% en el 2021-2026.

Això significa que una part de l’augment aparent de la nova planificació correspon, en realitat, a infraestructures que encara no s’han arribat a executar.

El contrast amb el ritme inversor dels darrers anys mostra la dimensió del repte. Entre 2021 i 2025, Red Eléctrica va invertir prop de 4.000 milions d’euros en la xarxa de transport. En canvi, el nou marc regulatori permet una inversió pròxima als 14.000 milions entre 2026 i 2030.

Per tant, en els pròxims anys no només caldrà disposar de recursos econòmics, sinó també accelerar la tramitació administrativa, augmentar la capacitat d’execució de les infraestructures i evitar que actuacions necessàries per a l’electrificació tornin a passar d’una planificació a la següent sense materialitzar-se.

Una proposta encara pendent de l’aprovació definitiva

Malgrat l’anunci del MITECO, el nou Pla encara no està definitivament aprovat.

El Ministeri està presentant a les comunitats autònomes les modificacions introduïdes després de les al·legacions. Un cop finalitzada aquesta ronda, la proposta s’ha de remetre a la Comissió de Transició Ecològica del Congrés dels Diputats i posteriorment al Consell de Ministres.

En una transició energètica basada en electrificar la mobilitat, la indústria i els edificis i substituir progressivament els combustibles fòssils per electricitat renovable, la xarxa ja no pot anar per darrere de la transformació: n’ha de ser una infraestructura habilitadora.