El futur de l’energia és un model híbrid, on conviuran comunitats energètiques locals amb productors i consumidors intercanviant energia i, alhora, un mercat energètic de gran abast regional i internacional que obviament operarà amb la lògica de treure’n un benefici, tal com passa ara amb els combustibles fòssils.
L’ecosistema energètic ha passat de tenir unes poques empreses productores a tenir-ne centenars operant de forma descentralitzada. El canvi a renovables trenca amb l’oligopoli i dona opció a un mercat més obert i dinàmic.

Les ciutats depenen del territori circumdant. Tal i com passa amb l’alimentació o els productes manufacturats, un 61% de tota l’electricitat consumida a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) prové d’altres territoris, principalment de terres tarragonines on es produeix l’electricitat d’origen nuclear.

Tan sols un 6% del consum elèctric de l’AMB és d’origen renovable i es produeix en territori metropolità. La resta d’energia – el gas i els carburants – que representen tres quartes parts del consum també provenen de territoris llunyans d’altres continents.

Tots els estudis indiquen que les energies renovables són la font d’energia més barata en l’actualitat, a banda de ser energia neta i potencialment inesgotable, que en comptes de finançar una dependència de la indústria dels combustibles fòssils en altres zones del planeta, ens aporten independència i creen llocs de treball aquí.

Segons un estudi de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT), caldrien més de 18.000 persones treballadores qualificades per cobrir les necessitats d’avui del sector a Catalunya. A aquestes, s’han de sumar unes 6.000 persones anualment, fins al 2050, per donar resposta als objectius de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050).

En relació a l’eòlica marina, segons l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), el seu desenvolupament podria suposar la creació de  7.500 noves ocupacions a tot Espanya, entre el 2025 i el 2030. Per al període 2025-2030, l’aportació directa al PIB de l’eòlica marina seria de 6.116 millions d’euros.

La zonificació recollida als Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) s’ha planificat sobre les premisses d’un mínim impacte ambiental, un màxim benefici social i econòmic per al territori, i una òptima restauració de l’entorn al final de la vida útil de les instal·lacions. Alguns estudis apunten a que a mig termini pot tenir un impacte positiu per l’efecte escull davant la pesca d’arrossegament.

Dependrem d’importacions per complir objectius 2030, perdrem ingressos fiscals i oportunitats d’ocupació, i seguirem exposats als impactes climàtics.

Segons el l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, la previsió és que, si no es canvia la situació, el 94% dels objectius d’energia renovable que té Catalunya per al 2030 només es podran cobrir amb importacions de fora de Catalunya, la qual cosa suposaria un fracàs dels objectius compromesos en la transició energètica.

Haver d’importar energia que produeixen regions veïnes implicarà també la pèrdua d’una important quantitat d’ingressos fiscals. Renunciaríem, per tant, als beneficis (es calculen en prop de 10.000 milions d’euros) que la transició energètica implica pel que fa a impostos i taxes que reben els ajuntaments que allotgen els parcs eòlics i les plantes solars fotovoltaiques i els ingressos pels lloguers que reben els propietaris dels terrenys on s’instal·len els projectes.

Si no despleguem grans projectes d’energies renovables a Catalunya, Catalunya també renunciaria a l’ocupació directa, indirecta i induïda en la construcció, el manteniment i l’operació dels parcs eòlics i les plantes solars fotovoltaiques.

Finalment, hem de considerar que Catalunya és una dels zones d’Europa més vulnerables al canvi climàtic i ja en l’actualitat estem patint les greus conseqüències que això comporta. Com una de les zones més afectades d’Europa tenim el deure de reduir les nostres emissions.

En els últims 40 anys, segons dades de l’Idescat, el nombre d’explotacions agràries s’ha reduït un 60% i no ha estat per posar-hi plaques solars, sinó que les terres s’han abandonat i convertit en masses forestals, principalment.

Segons la Generalitat, per satisfer amb energia solar i eòlica el 92% de les necessitats energètiques del país de l’any 2050, només cal el 2,5% de la superfície total de Catalunya. Tanmateix, es poden integrar parcs eòlics i solars amb activitats agrícoles i ramaderes i, en tot cas, hi ha un límit d’ocupació dels projectes energètics en sòl agrícola és del 10% de superfície agrícola de secà i un 5% de regadiu del terme comarcal.

És cert que les tecnologies renovables (plaques solars, aerogeneradors, bateries, xarxes elèctriques) utilitzen minerals i metalls específics com el liti, el cobalt, les terres rares o el coure. Però:

• No en necessiten més que altres sectors actuals (armament, electrònica de consum, combustibles fòssils).

• El sistema fòssil també consumeix grans quantitats de materials (acer, ciment, tubs d’acer i d’alumini per oleoductes i gasoductes, refineries, etc.), només que això queda invisibilitzat.

• L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) calcula que hi ha prou reserves identificades per cobrir les necessitats globals de la transició si gestionem bé l’extracció i sobretot el reciclatge.

Segons un estudi recent, electrificar amb fotovoltaica és 23 vegades més eficient que cremar carburants produïts amb cultius energètics, i si aquests biocombustibles s’usen en un vehicle tèrmic aquesta diferència augmenta fins a 70 vegades en comparació a l’energia solar aplicada un vehicle elèctric.

Els barregen perquè, en molts casos, és la manera més eficient i estable de fer funcionar el procés. Els purins aporten aigua, estabilitat i activitat microbiològica. Els residus més concentrats aporten carboni i energia. Uns compensen les limitacions dels altres. El resultat és un procés més eficient, més estable i amb una major producció de biogàs. Per tant, la barreja de residus no és una anomalia del sistema. És la seva condició de funcionament òptim. Més informació.