Renovables i biodiversitat: el debat no és ‘sí o no’, és…

Una peça publicada a Nature Reviews Biodiversity defensa que els impactes de les renovables es poden minimitzar amb bon planejament i participació; a més, recorda que el contrafactual —continuar amb fòssils— és molt pitjor per a la biodiversitat.

A Catalunya el PLATER té el repte de proposar una cartografia de sensibilitat que aconsegueixi aquest equilibri.

La transició energètica necessita guanyar velocitat sense perdre biodiversitat. La bona notícia és que es pot: la peça publicada a Nature Reviews Biodiversity sosté que els trade-offs es redueixen molt quan s’aplica un bon emplaçament i mesures de gestió adequades. El punt de partida és clar: la dependència als fòssils és, en conjunt, molt més nociva per a la natura que la implantació de fotovoltaica ben planificada. Això ho hem de dir en veu alta cada cop que aparegui el dubte de “renovables sí o no”.

El factor decisiu és l’“on”. L’efecte ambiental de les renovables —en especial, solar i eòlica— es dispara quan es col·loquen en zones d’alt valor de conservació (corredors, àrees protegides). La solució és coneguda i assequible: planificació espacial i mapes de sensibilitat que indiquin on evitar i on prioritzar. De fet, a Catalunya aquest és l’objectiu del PLATER ,que properament s’aprovarà, coincideix amb les recomanacions explícites de l’article de prioritzar brownfields o sòls degradats, on fins i tot poden sorgir sinergies positives.

Per a fotovoltaica en sòl, hi ha marge per millorar hàbitats si es gestiona bé l’espai sota i al voltant de les plaques: la literatura recollida al comentari indica que es poden crear microhàbitats que afavoreixen invertebrats i pol·linitzadors; a l’inrevés, ubicar camps FV en zones riques en biodiversitat pot comportar pèrdua d’hàbitat i fragmentació. És un “com” molt tangible per a guies municipals i projectes locals.

A més, els reguladors poden exigir enfocaments integrats per garantir conservació o millora neta: per exemple, revegetació en entorns, mesures de circularitat i estàndards de “biodiversity net gain”. El text cita que al Regne Unit s’exigeix un 10% de guany net de biodiversitat per a instal·lacions solars, una referència útil per inspirar criteris a Catalunya.

El comentari també alerta d’un biaix de percepció: molts professionals sobrestimen l’impacte de les renovables i infraestimen altres pressions com agricultura i urbanisme. Situar bé el debat és clau per no aturar projectes transformadors amb arguments descompensats.

En l’eix social, la participació i la transparència milloren la legitimitat i el suport. L’evidència mostra que quan la comunitat percep mesures per minimitzar impactes sobre fauna, l’entusiasme puja; experiències a Califòrnia han definit àrees de “mínim conflicte” per a fotovoltaica en sòl i s’utilitzen en permisos locals. Repetir aquest enfocament a Catalunya ajudaria a accelerar sense perdre qualitat ambiental.

Què proposem des de Renovem-nos per al desplegament de la fotovoltaica

Aprovació urgent del PLATER (Pla Territorial d’energies renovables).
Publicació dels criteris per definir les zones d’acceleració en sòl no urbanitzable
Guia de gestió de microhàbitats en camps fotovoltaics (vegetació, farratges, marges florístics) per a pol·linitzadors.
Implantar el “guany net de biodiversitat” inspirat en el 10% UK per a projectes FV.
Processos participatius i beneficis comunitaris vinculats als projectes per reforçar acceptació i legitimitat.

El debat no és “FV sí o no”, sinó “on i com”: evitar zones sensibles (xarxa natura 2000), prioritzar sòls degradats o agrícola de baixa capacitat agroecològica per a definir les zones d’acceleració i gestionar bé l’espai sota les plaques. Amb aquests criteris, la fotovoltaica pot accelerar la protecció del clima i respectar la biodiversitat, mentre reduïm la dependència dels fòssils, que són el problema més gran per a la natura.