Renovem-nos, en una acció conjunta amb desenes d’entitats europees, demana excloure les empreses que obren nous projectes fòssils de totes les categories del SFDR que regulen els productes financers.

 

 La Comissió Europea té previst presentar una proposta de reforma del SFDR (Sustainable Finance Disclosure Regulation) durant el quart trimestre de 2025. El SFDR és la norma que obliga els gestors de fons i assessors financers a informar amb transparència sobre com integren aspectes ambientals i socials en els productes d’inversió (des de 2021) i és una peça clau per combatre el greenwashing als mercats financers europeus. La revisió busca resoldre problemes d’usabilitat, seguretat jurídica i riscos de greenwashing detectats en les consultes públiques de 2023 i té calendari oficial al programa de treball de la Comissió per al quart trimestre del 2025.

En paral·lel, l’autoritat europea ESMA, l’organisme de la UE que supervisa i coordina la regulació dels mercats financers europeus, ha publicat guies sobre l’ús de l’etiqueta ESG (Environmental, Social & Governance) als noms dels fons. Aquestes normes defineixen els factors no purament financers que s’usen per avaluar com opera una empresa i el seu impacte a llarg termini: exigeixen que almenys el 80% de les inversions responguin a objectius ESG i introdueixen criteris d’exclusió vinculats als benchmarks climàtics per evitar afirmacions enganyoses. Les guies s’apliquen als nous fons des de novembre de 2024 i als existents després d’un període transitori. Les guies de l’ESMA sobre termes ESG als noms dels fons aporten claredat en el naming i introdueixen algunes exclusions. No obstant això, no representen una reforma integral del SFDR que defineixi criteris mínims clars (llindars i exclusions) per a totes les categories de productes. Sense aquest marc comú dins del SFDR, persisteix el risc de greenwashing i d’informació poc comparable per al petit inversor.

Per què ens hi juguem tant?

Els pròxims mesos marcaran si el marc europeu a) dona claredat i credibilitat a la inversió sostenible o b) deixa porta oberta a missatges “verds” en productes que continuen finançant l’expansió fòssil. L’evidència científica internacional assenyala que no hi ha espai per a nous projectes de carbó, petroli o gas si volem limitar l’escalfament a 1,5 °C; a més, l’IEA preveu una sobrecapacitat global d’LNG aquesta dècada que fa innecessaris nous terminals i crea riscos financers. Continuar ampliant oferta fòssil allunya l’objectiu climàtic i perjudica la confiança dels inversors.

L’evidència científica internacional assenyala que no hi ha espai per a nous projectes de carbó, petroli o gas si volem limitar l’escalfament a 1,5 °C

Què hem fet des de Renovem-nos

Renovem-nos s’ha adherit, juntament amb ONG, acadèmics i actors financers europeus i internacionals, a una carta adreçada a la Comissió Europea en el marc de la revisió del SFDR. La carta demana que la reforma inclogui un criteri mínim obligatori per a totes les categories de producte: excloure les empreses que desenvolupin nous projectes de combustibles fòssils (nous jaciments d’“upstream” i grans infraestructures com terminals LNG o oleoductes, noves mines de carbó i centrals de carbó).

La carta explica que:

    • És una mesura objectiva i fàcil d’implementar (hi ha bases de dades d’accés obert com GCEL i GOGEL per identificar empreses en expansió fòssil).
    • Respon a les expectatives de ciutadania i inversors minoristes i restaura la confiança després d’anys de confusió i casos de greenwashing.
    • Evita dependència de criteris massa tous: alinear-se només amb les guies d’ESMA o amb les versions actuals dels benchmarks climàtics (PAB/CTB) no n’hi ha prou; cal actualitzar-los perquè excloguin explícitament l’expansió fòssil i fer-los servir com a referència per al SFDR.

Què és exactament el SFDR i què es vol canviar?

    • Què és: Reglament europeu de transparència: obliga a divulgar com un producte integra riscos i impactes de sostenibilitat, i com es defineixen i es mesuren.
    • Per què es revisa: perquè la pràctica ha mostrat complexitat i informació poc comparable per al petit inversor; la Comissió va recollir centenars d’aportacions i al 3 de maig de 2024 en va publicar un resum on es reclama més simplicitat i categories entenedores.
    • Què es planteja: passar d’un sistema basat en articles 6/8/9 a categories clares de productes (p. ex. sostenible, transició, col·lecció ESG), amb llindars i exclusions definides, pensades per a retail. Proposta de la Plataforma de Finances Sostenibles (desembre 2024) que la Comissió està considerant.

El nostre missatge clau a Brussel·les

Perquè el SFDR funcioni de veritat i no legitimi estratègies que dilaten la transició, demanem que la reforma incorpori un conjunt comú de criteris mínims per a totes les categories, amb un mínim irrenunciable: excloure l’expansió fòssil. És coherent amb la ciència climàtica, amb el que espera la ciutadania i amb el que ja apliquen diverses etiquetes voluntàries europees de fons.


Recursos per saber-ne més