En vistes al proper nomenament del nou director del Banc d’Espanya, Renovem-nos s’ha sumat amb altres organitzacions de l’estat per reclamar mesures econòmiques de l’emergència climàtica a l’agenda del futur responsable de la supervisió bancària.
Els plans de transició de la banca cap a la descarbonització els supervisarà el BCE, en la qual executiva s’asseurà el nostre proper governador nacional. Els bancs centrals tenen la capacitat de posar en marxa mesures concretes molt eficaces, com els préstecs a interès ‘verd’, més baixos que els convencionals, fins i tot del 0%, per aplicar a inversions sostenibles en àmbits com la renovació energètica dels habitatges.
Qui Governi properament el Banc d’Espanya ha de donar suport a una política monetària i prudencial que respongui al repte de la transició verda. Així ho demanem una sèrie d’organitzacions de vocació social i mediambiental, i associacions de consumidors, que representem la societat civil, en una carta adreçada al ministre de Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cos.
Hi ha moltes maneres d’assolir els objectius d’estabilitat de preus i estabilitat financera i el Banc Central Europeu ha de triar la manera que s’alineï millor amb els objectius d’una transició justa. Ara Espanya ha de designar el substitut d’Hernández de Cos i és la ocasió per decantar-se per un perfil que tingui aquestes prioritats en ment per seure a l’executiva del BCE, ja que el BCE supervisarà els plans de transició de la banca cap a la descarbonització.
I és que, segons el pla de finances sostenibles de la Unió Europea, aviat sigui obligatori per a les grans empreses definir el seu full de ruta cap a la descarbonització de les activitats. Després d’anys informant de les activitats de governança de la sostenibilitat (ASGs), la banca continua finançant pràcticament el mateix, sense deixar de banda les indústries intensives en combustibles fòssils ni finançar més les inversions sostenibles.
En aquest sentit, sabem que els models macroeconòmics que utilitzen els bancs centrals infravaloren de manera sistemàtica l’impacte dels riscos
climàtics. Davant aquesta situació és millor una austeritat de carboni preventiva que ens mantingui allunyats dels punts d’inflexió climàtics, que poden ser irreversibles. A més, els plans de transició de la banca no es poden quedar amb finançar activitats que ja neixen sostenibles, han d’apuntar també a finançar la transició. Per exemple, al sector de l’edificació, no n’hi ha prou amb finançar només els habitatges nous que tenen etiqueta energètica A i que són una minoria, cal finançar la rehabilitació del 80% dels habitatges més ineficients, perquè l’insostenible d’avui sigui sostenible demà, en línia amb el consell de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès) sobre la regulació de l’etiqueta de crèdit verd.
Un finançament per a la transició molt més assequible és possible. Els bancs centrals tenen la capacitat de posar en marxa un tipus d’interès verd que sigui més baix que el tipus d’interès convencional, fins i tot del 0%, però només aplicable a inversions sostenibles. Aquesta és una mesura perfectament viable, que es pot posar en marxa amb instruments que ja s’han fet servir en el passat, que van funcionar molt bé per sortir de la deflació que teníem fa uns anys, i permetria que s’assolís el llindar de rendibilitat de moltes més inversions necessàries per a la transició.
La carta conclou instant a nomenar una persona conscient de l’emergència en què ens trobem a nivell climàtic i ambiental, així com de les seves implicacions socials, que sàpiga entendre el gran paper que el Banc d’Espanya i el BCE poden i han de tenir amb una direcció audaç i decidida des dels nostres bancs centrals.
CONTACTE: Verónica Rodríguez. 629 35 58 92 – [email protected]
