L’apagada elèctrica del passat 28 d’abril, que va afectar la pràctica totalitat de la península Ibèrica, ha obert la capsa de pandora. Tothom s’ha convertit de cop en expert en xarxes i sistemes elèctrics de potència per aprofitar l’avinentesa i defensar el seu llibre. El pro-nuclears per clamar contra el seu tancament programat, els del gas per reivindicar-ne el paper indispensable, les elèctriques assenyalant les renovables per tal que ningú no qüestioni la seva manca d’inversió.
En mig d’aquesta olla de grills, des de l’endemà mateix de l’apagada, vam reclamar serenitat i rigor en les informacions i les Veus de Renovem-nos han intentat traslladar un missatge clar: aquesta situació no qüestiona la transició energètica cap a un sistema basat en fonts renovables. Ben al contrari, posa en evidència la urgència de caminar decididament cap a un model energètic més distribuït, resilient i renovable, reforçant la xarxa com a element clau i central del sistema.
Causes sota investigació
El passat 28 d’abril, una apagada elèctrica massiva va deixar a les fosques gairebé tota la península Ibèrica durant més de deu hores. Les causes exactes d’aquest gran tall de subministrament encara no s’han pogut determinar i s’investiguen a fons. Segons Red Eléctrica de España i fonts oficials, es descarta l’origen en un ciberatac, en problemes derivats de la integració de renovables o en cap fenomen meteorològic extrem. Tot apunta, en canvi, a una forta oscil·lació en el flux de potència i freqüència de la xarxa ibèrica, un fenomen complex que va desencadenar una desconnexió en cascada de centrals elèctriques. “El sistema elèctric va sortir del rang de 50 Hz per una causa encara desconeguda; això va provocar el tancament de la interconnexió amb França i la desconnexió automàtica de 15 GW de potència de determinades tecnologies”, explica l’ expert en energia Pedro Fresco sobre el que se sap fins ara. El que va fallar primer i va causar aquesta inestabilitat continua sota investigació, i els experts avisen que cal prudència abans d’assenyalar culpables sense evidències clares, però com diu Jose Luís Domínguez, responsable del departament de Sistemes Elèctrics de Potència a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i membre de Renovem-nos, “això no significa que les renovables en siguin les responsables”. Afirmar el contrari, sense tenir més dades de l’origen de l’oscil·lació de la freqüència, si aquesta va provocar una caiguda de la fotovoltaica o, al contrari, va ser la caiguda la que va provocar la pertorbació, és fer afirmacions interessades que ben segur amaguen altres interessos espuris. En tot cas, es tracta d’un episodi excepcional que ha servit d’avís important per repensar la robustesa del sistema elèctric.
Flexibilitat i inèrcia: el repte tècnic
Una de les principals lliçons de l’apagada és la necessitat de dotar la xarxa elèctrica de més flexibilitat i inèrcia. Aquestes propietats permeten absorbir fluctuacions sobtades sense col·lapsar el sistema. Per aumentar la resiliència cal inversió en tecnologies d’estabilització. José Luis Domínguez assenyala que l’increment de renovables ha restat part de la robustesa tradicional de la xarxa, “però se soluciona amb inversió” en noves infraestructures. En concret, els experts reclamen desplegar sistemes d’emmagatzematge i control avançat que aportin la flexibilitat i la inèrcia que abans donaven les grans turbines. “Les bateries poden actuar com les màquines inercials sense tindre un gran rotor”, destaca Pedro Fresco, subratllant que un sistema de bateries ben distribuït podria subministrar potència síncrona virtual i reaccionar fins i tot més ràpid que les hidroelèctriques o els cicles combinats de gas. Aquesta capacitat, coneguda com a tecnologia grid-forming, permet que les bateries i altres fonts electròniques es comportin com generadors que estabilitzen la freqüència de la xarxa. “Les bateries ens donen robustesa en molts sentits. Es carreguen a les hores de sol i aquella energia es pot fer servir al vespre; això ja hauria ajudat a l’estabilitat del sistema”, explica Mar Reguant, , professora d’Investigació per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i també membre de Renovem-nos, que afegeix que si s’hagués pogut emmagatzemar l’excés d’energia fotovoltaica del migdia “l’hauríem fet servir a la nit, quan la situació era molt delicada”. En resum, “Necessitem bateries per integrar més renovables, però també per tenir un sistema extremadament robust”, com diu Pedro Fresco perquè, siguin quines siguin les causes de la pertorbació, més bateries, sistemes d’emmagatzematge i gestió de la demanda haurien atenuat la gravetat del desajust i han de formar part de la solució tècnica per evitar futurs “blackouts”.
Les renovables: part de la solució, no del problema
Des de Renovem-nos i altres veus del sector s’adverteix que seria un error atribuir aquesta apagada al desplegament d’energies renovables. “És fonamental combatre els missatges que volen vincular irresponsablement aquest incident amb el creixement de les renovables”, vam subratllar en el comunicat fet l’endemà mateix de l’apagada. Fins ara no hi ha cap indici que una penetració elevada de solar o eòlica sigui la causa directa del col·lapse, i els experts ho descarten frontalment: “Dir que [l’apagada] és causada per una penetració excessiva de renovables no té cap sentit… Com podria caure tot el sistema per la desconnexió d’una central solar, per gran que sigui? No té sentit”, afirma Pedro Fresco, titllant aquesta teoria de “no versemblant”. De fet, un sistema elèctric convencional també pateix caigudes sobtades de producció (per exemple, l’aturada imprevista d’una nuclear d’1 GW) sense que el subministrament es vegi interromput. El que importa no és la naturalesa renovable o fòssil de l’energia, sinó comptar amb mecanismes adequats de regulació i reserva.
La transició energètica cap a les renovables no s’ha de posar en dubte arran de l’apagada, sinó al contrari, aquest incident és l’evidència tècnica indica que un sistema 100% renovable pot ser més segur i estable que l’actual, com ho demostren els països i regions amb una penetració renovable superior a la de la península Ibèrica. De fet, d’ençà del dia de l’apagada, hem tingut nombrosos dies amb un percentatge de renovables superior al que hi havia el 28 d’abril sense que això afectés gens ni mica la seguretat i estabilitat de la xarxa.
D’altra banda, la generació nuclear, per la seva rigidesa, va resultar “molt poc útil” en aquella situació, segons Mar Reguant perquè un cop iniciada la seva aturada va trigar dies a deixar de produir energia i encara més dies a poder-se tornar a connectar. Alhora, Reguant destaca que la fotovoltaica i l’eòlica ja són les fonts més econòmiques i netes. En definitiva, impulsar les renovables és imprescindible no només per motius ambientals, sinó també per garantir un subministrament elèctric sostenible.
Reforçar la xarxa i accelerar la transició, no frenar-la
Lliçons com la del 28-A posen de manifest que la solució passa per reinvertir i actualitzar la infraestructura elèctrica, no per fer marxa enrere en la transició verda. De fet, aquesta ja era una recomanació tant de l’Agència Internacional d’Energia (IEA), com de la Comissió Europea que en el seus reports de l’any 2024 sobre seguretat elèctrica destacaven la necessitat de realitzar inversions en la xarxa per assolir els objectius de renovables.
En aquest sentit, REE en el seu el Plan de Desarrollo de la Red de Transporte de Energía Eléctrica para el periodo 2021-2026 ja és a punt d’executar 14 importants obres en nusos elèctrics clau, com la nova subestació de Francolí a Vilallonga del Camp de 220KV amb la finalitat d’alimentar grans consumidors connectats directament a la xarxa de transport de Catalunya.
L’emmagatzematge esdevé en aquest context una peça essencial no solament perquè permet la penetració de més renovables al sistema al perllongar l’horari de gestió de l’energia solar, sinó que també i sobretot per la seva capacitat de donar estabilitat a la xarxa. El seu desplegament és indispensable i urgent perquè com diu l’enginyer expert en transició energètica i membre de Renovem-nos Pep Centelles, “El risc zero no existeix, però l’apagada no es pot repetir”. La transició cap a un model 100% renovable no és només viable, sinó que és l’única via per assolir un sistema elèctric més robust i sostenible.
Els episodis de caos generen comprensiblement preocupació, però cal abordar-los amb serenitat i rigor tècnic, fugint de l’alarmisme. “No es pot destruir el full de ruta de la transició energètica pel pànic”, adverteix Pedro Fresco, “perquè no hi ha cap motiu tècnic que ho justifique”. Per contra, la gran apagada evidencia la urgència d’accelerar les inversions en un sistema elèctric més modern, flexible i distribuït. Això implica desplegar amb celeritat les solucions esmentades: renovables arreu del territori, emmagatzematge a gran escala, xarxes intel·ligents i gestionables, autoconsum i comunitats energètiques locals, entre d’altres. Cada euro invertit en aquestes eines és una aposta per una xarxa més robusta, fiable i resilient, capaç de prevenir talls massius en el futur. Lluny de frenar el rumb, la transició energètica s’erigeix com la garantia per evitar noves apagades i per construir un sistema energètic més segur, econòmic i sostenible ambientalment.
