Skip to main content

El col·lectiu Renovem-nos ja ha enviat a la nova consellera de Territori, Habitatge i transició ecològica una proposta de reforma del marc normatiu vigent en matèria d’energies renovables i té previst de reunir-s’hi en els propers dies.

La proposta fa èmfasi en la necessària reducció dels terminis de tramitació per adequar-los al que estableix la Directiva europea, que els escurça a 12 mesos com a màxim per a nous projectes i 6 mesos en el cas de repotenciació de projectes preexistents. Per assegurar els terminis la proposta planteja aplicar el silenci administratiu positiu en els tràmits intermedis d’admissió de projecte i un automatisme en el tràmit urbanístic final, per evitar l’embús que ara mateix hi ha a Urbanisme de projectes amb avaluació ambiental superada i autorització energètica pendents del tràmit urbanístic, que la pròpia normativa vigent diu que ha de donar-se en 30 dies. Actualment hi han 41 projectes, que sumen una inversió en renovables de 534 milions d’euros, pendents d’aquest tràmit, alguns des de fa més d’un any.

La proposta de Renovem-nos també fa èmfasi a un altre mandat de la Directiva europea que estableix la necessària adequació jurídica de la normativa vigent a la figura d’interés públic superior que la Directiva atorga a les energies renovables. Aquesta adequació havia d’estar feta abans del 21 de febrer del 2024. En aquest sentit, Renovem-nos proposa una reforma exprés de l’article 34 del Decret 1/2010 d’Urbanisme que reculli aquest interès públic superior de les energies renovables considerant-les com a sistema urbanístic local o general, i de l’article 73, relatiu a la suspensió de tramitacions i llicències en curs per part dels ajuntaments.

Actualment hi ha més de 70 ajuntaments catalans en situació de moratòria sobre nous projectes de renovables que tenen paralitzats projectes amb tots els tràmits superats i autorització ferma de la Generalitat. La proposta de Renovem-nos proposa que aquestes moratòries no puguin fer-se amb caràcter retroactiu per aturar el que ja està aprovat sinó que es limitin als nous projectes que es puguin presentar. Tot i que aquest tipus de moratòries sols poden durar un any, i sols poder servir per a fer una planificació urbanística local, ja sigui per regular la implantació d’oci nocturn, limitar els allotjaments turístics o revisar el planejament, el cas de les energies renovables és l’únic en el qual s’admet la retroactivitat degut a la pròpia normativa de tramitació que fa que l’autorització energètica no sigui el darrer tràmit. La conseqüència en molts casos és que el projecte perd el dret de connexió a la xarxa elèctrica per caducitat dels terminis que tenia per adjudicar-lo. Renovem-nos considera incompatible aquesta situació amb la figura d’interès públic superior que mana la Directiva europea.

Tanmateix la proposta de Renovem-nos fa recomanacions de reforma del Decret 16/2019 per objectivar els criteris tècnics de la Ponència que valora els projectes. També demana flexibilitat en la transmissió del promotor, que sovint veu com després d’un inacabable procés de tramitació perd el finançament aparaulat i la normativa no li permet transmetre el projecte a un altre promotor que tingui la capacitat d’executar-lo i recuperar part de la inversió feta en el procés de legalització del projecte.

Un altre dels aspectes que demanen reformar del Decret 16/2019 és el de la participació ciutadana en el capital social dels projectes, que s’ha mostrat ineficaç i ara mateix únicament  suposa un tràmit afegit que retarda la tramitació de projectes. En aquest sentit, es proposa ampliar el cercle geogràfic admès de participació ciutadana al capital social, ara mateix restringit al municipi afectat i els adjacents, i considerar també admissible la participació social a empreses que vulguin vincular-se amb el projecte mitjançant un contracte PPA (Power Purchase Agreement) en un l’àmbit de vegueria o demarcació.

Per últim i no menys important, la proposta de Renovem-nos urgeix a una regulació, d’acord amb la nova Directiva 2023/2413, que faciliti la implantació de bateries  d’emmagatzematge elèctric i tèrmic, tant si estan integrades en projectes de  generació, com en sistemes independents (projectes de bateries  “stand alone”), o en models d’emmagatzematge distribuït. L’emmagatzematge és una peça clau en la transició energètica que ara mateix no està regulada la seva tramitació en la normativa d’energies renovables, ni la seva implantació està prevista en el territori pel Decret 16/2019. A conseqüència d’aquesta manca de normativa de la Generalitat ara mateix l’emmagatzematge sols es pot autoritzar pel Ministeri.

Renovem-nos proposa al Govern de la Generalitat que tots aquests canvis normatius s’incloguin en la Llei d’acompanyament als pressupostos o a través d’un Decret omnibus que permeti la reforma de diversos Decrets legislatius alhora.