Renovem-nos ha presentat al·legacions al projecte de Reial decret d’impuls del biometà per defensar que aquest recurs renovable, limitat i valuós, es destini prioritàriament als usos on pot aportar més valor climàtic: sectors difícils d’electrificar, usos industrials essencials i aplicacions vinculades al carboni biogènic. L’entitat reclama que la norma incorpori una jerarquia clara d’usos, garanteixi la traçabilitat fins al consumidor final i eviti que el biometà serveixi per prolongar consums de gas que ja poden substituir-se per electricitat renovable.
El Decret
Renovem-nos ha presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic al·legacions al projecte de Reial decret d’impuls del biometà, una norma que ha de regular la incorporació progressiva d’aquest gas renovable al sistema energètic espanyol. El Decret s’emmarca en la necessitat de reduir les emissions associades a la gestió de residus orgànics —com dejeccions ramaderes, residus d’escorxadors, fangs de depuradora, fracció orgànica municipal i altres residus de biomassa— i d’aprofitar millor el seu potencial ambiental, agronòmic, industrial i energètic. Aquests residus generen emissions de metà, un gas amb una capacitat d’escalfament molt superior a la del CO₂ (més de 80 vegades superior en un horitzó de 20 anys). Captar-lo i valoritzar-lo pot contribuir a reduir emissions, millorar la qualitat agronòmica del residu i substituir gas fòssil.
El projecte planteja una quota mínima obligatòria de penetració de biometà per a usos diferents del transport. Aquesta quota començaria el 2028 amb un 0,5% del gas natural i gas natural liquat consumit o subministrat al mercat estatal, i augmentaria progressivament fins al 6% el 2035. La norma també preveu que el biometà computable s’acrediti mitjançant garanties d’origen, regula els subjectes obligats a complir la quota i introdueix modificacions per facilitar la connexió de plantes de producció de gasos renovables a les xarxes de transport i distribució de gas.
Les al·legacions de Renovem-nos
Des de Renovem-nos compartim l’objectiu general d’impulsar la producció sostenible de biogàs i biometà a partir de residus orgànics inevitables. Només les dejeccions ramaderes —purins i fems— ja representen a Catalunya al voltant de 19 milions de tones anuals i són un dels principals factors de pressió sobre la qualitat de les aigües subterrànies per contaminació de nitrats. El debat necessari sobre la dimensió i la concentració territorial de la cabana ramadera no exclou la urgència de gestionar millor aquests fluxos orgànics i donar-los sentit dins d’una economia circular. A banda d’aprofitar-ne el valor fertilitzant, els gasos capturats, ben utilitzats, poden contribuir a la descarbonització de determinats processos industrials difícils d’electrificar.
Ara bé, el biometà és un recurs limitat. El PNIEC estima un objectiu de 20 TWh de biogàs el 2030 a tot Espanya. És una xifra rellevant, però modesta respecte al consum actual de gas. La demanda nacional de gas natural a Espanya va ser de 331,4 TWh el 2025. Per tant, el biometà no pot substituir de manera generalitzada l’actual consum de gas fòssil. No hauria d’utilitzar-se per prolongar usos gasistes que poden electrificar-se de forma més eficient. Per això, les nostres al·legacions defensen que el Decret incorpori una jerarquia clara d’usos admissibles. El biometà pot tenir usos amb més valor estratègic que la combustió generalitzada, com ara els processos industrials difícils d’electrificar o els usos materials del carboni biogènic en processos vinculats a la indústria química.
Aquesta és la principal mancança del text proposat pel Ministeri. El projecte crea una obligació general de consum o subministrament de biometà, però no defineix prou bé a quins usos finals s’hauria de destinar. Exclou del còmput alguns consums, com els cicles combinats, la cogeneració, el transport o determinats sistemes insulars, però no deixa fora de manera expressa els usos residencials, comercials o industrials electrificables. Això pot provocar que un recurs escàs es dilueixi dins del conjunt del sistema gasista, en comptes de dirigir-se als usos on realment aporta més valor climàtic i industrial.
Renovem-nos proposa que el biometà computable per complir la quota es concentri en quatre grans categories: processos industrials difícils d’electrificar, usos industrials essencials sense alternatives clares, usos materials del carboni biogènic i usos locals directes de biogàs o biometà quan aquests presentin un millor balanç ambiental i econòmic que la injecció indiferenciada a la xarxa.
Aquest enfocament de les nostres al·legacions també implica excloure del còmput els consums que haurien de descarbonitzar-se mitjançant eficiència, reducció de demanda o electrificació directa. La calefacció residencial i comercial, l’aigua calenta sanitària, la cuina domèstica i bona part de la demanda tèrmica de baixa i mitjana temperatura ja disposen d’alternatives elèctriques eficients, com les bombes de calor. Permetre que aquests consums es beneficiïn contractualment del biometà pot afeblir la senyal de sortida del gas fòssil i retardar decisions d’electrificació que són necessàries.
Per això proposem crear un registre d’usos finals admissibles de biometà. Només el biometà vinculat documentalment a punts de consum inscrits i justificats hauria de poder computar per al compliment de la quota. Aquesta vinculació hauria d’incloure garanties d’origen cancel·lades, categoria d’ús final, declaració del consumidor i, en el cas de la indústria, una justificació tècnica de la no electrificabilitat o de l’essencialitat del consum.
Injecció a xarxa i usos locals
La injecció del biometà a la xarxa gasista pot ser una via vàlida quan permet connectar producció dispersa amb consums industrials prioritaris, aprofitar infraestructures existents i donar flexibilitat al sistema. Però aquesta validesa tampoc no ha de convertir-se en una preferència automàtica. En alguns casos, el biogàs pot tenir més sentit en usos locals: autoconsum tèrmic en depuradores, explotacions agroalimentàries, indústria propera o xarxes de calor locals.
La xarxa pot ser útil com a instrument logístic i de connexió entre producció i demanda, especialment quan els punts de producció de biometà no coincideixen territorialment amb els consums industrials que més el necessiten. En aquests casos, rebutjar per principi la injecció a xarxa podria limitar l’aprofitament d’un recurs renovable que, ben assignat, pot contribuir a reduir emissions en sectors difícils de descarbonitzar.
Ara bé, acceptar la injecció a xarxa no significa defensar una continuïtat indiferenciada del model gasista actual. La nostra posició és que la xarxa només ha de servir per transportar un recurs escàs cap a usos prioritaris, no per justificar la permanència del gas en usos residencials, comercials o industrials que poden electrificar-se. El criteri no ha de ser maximitzar el volum de gas renovable injectat, sinó maximitzar la reducció neta d’emissions, l’eficiència econòmica i el valor del biometà.
Planificar la fi del gas fòssil
Finalment, Renovem-nos alerta que l’impuls del biometà no pot desvincular-se de la planificació del declivi del gas fòssil. A mesura que avanci l’electrificació d’habitatges, comerços i part de la indústria, la xarxa gasista tindrà menys demanda. Si aquest procés no es planifica, els costos fixos de manteniment, seguretat i operació poden repartir-se entre menys usuaris i generar impactes regressius, especialment sobre consumidors vulnerables o petits negocis amb més dificultats per abandonar el gas.
Per això proposem que el Decret incorpori una disposició addicional que fixi com a deure pendent una planificació explícita de reducció, reconversió o desmantellament progressiu de les xarxes gasistes associades a usos residencials, comercials i de baixa temperatura electrificable. També demanem una avaluació tarifària dinàmica que permeti anticipar els costos d’una xarxa amb demanda decreixent i evitar que la integració del biometà acabi carregant costos injustificats sobre el conjunt dels consumidors.
El biometà pot tenir un paper rellevant, però només si es prioritza allà on realment és necessari, si es garanteix la traçabilitat fins al consumidor final i si el seu desenvolupament no es converteix en una excusa per ajornar l’electrificació ni per perpetuar infraestructures gasistes sobredimensionades.
