Renovem-nos presenta al·legacions al Pla social pel Clima

El Pla Social pel Clima ha de servir per garantir que l’entrada en funcionament del nou mercat europeu d’emissions per als edificis i el transport per carretera no deixi enrere les llars vulnerables. Renovem-nos valora positivament l’objectiu del Pla, però alerta que alguns recursos poden quedar massa allunyats de la seva finalitat principal: reduir la dependència dels combustibles fòssils, abaixar les factures energètiques i facilitar l’accés real a alternatives renovables, eficients i assequibles.

El Pla Social pel Clima és l’instrument que ha de permetre a l’Estat canalitzar els recursos del Fons Social per al Clima, creat per la Unió Europea per acompanyar l’entrada en vigor de l’ETS2. Aquest nou sistema europeu de comerç d’emissions aplicarà un preu al carboni dels combustibles fòssils utilitzats en edificis i transport per carretera. No l’hauran de pagar directament les famílies, sinó els proveïdors de combustibles, però el risc és evident: una part d’aquest cost pot acabar traslladant-se al preu del gas, el gasoil, la benzina o el dièsel.

Per això, el Fons Social per al Clima no és un fons climàtic qualsevol. És una eina de protecció social i de transició justa. El seu objectiu és ajudar les llars vulnerables, les microempreses vulnerables i les persones afectades per la pobresa de transport a reduir la seva exposició als combustibles fòssils. La millor manera de protegir-les no és només compensar temporalment l’augment de preus, sinó facilitar inversions estructurals: rehabilitar habitatges, electrificar la climatització, desplegar renovables, millorar el transport públic, impulsar la mobilitat activa i garantir alternatives reals al vehicle privat.

Renovem-nos comparteix aquest enfocament general. El Pla Social pel Clima pot ser una oportunitat important per accelerar la transició energètica amb criteris d’equitat. Però perquè funcioni, cal que els recursos arribin allà on generen més impacte social i climàtic. Les nostres al·legacions plantegen millores en quatre àmbits especialment rellevants: el paper de l’habitatge social de nova construcció, el disseny de les ajudes a comunitats energètiques, la integració tarifària del transport públic i les condicions de finançament per a la renovació de vehicles.

El risc de desviar recursos de la rehabilitació energètica

Una de les principals alertes de Renovem-nos fa referència a la mesura C1.M4, dedicada a la promoció d’habitatge social. El Pla preveu destinar-hi 1.813 milions d’euros, cosa que la converteix en la partida més gran del component d’edificis.

Renovem-nos considera imprescindible ampliar el parc d’habitatge social. L’emergència residencial és real i requereix polítiques públiques ambicioses. Ara bé, el Pla Social pel Clima no hauria de convertir-se en l’instrument principal per finançar nova construcció d’habitatge públic. La finalitat del Fons Social per al Clima és reduir l’impacte social de l’ETS2 i disminuir la dependència de combustibles fòssils en llars vulnerables. En aquest sentit, la prioritat hauria de ser la rehabilitació energètica del parc residencial existent, especialment dels habitatges pitjor aïllats, amb sistemes tèrmics fòssils i amb famílies que pateixen pobresa energètica.

La nova construcció pot assolir altes prestacions energètiques mitjançant el Codi Tècnic de l’Edificació i altres instruments ordinaris de política d’habitatge. En canvi, el gran problema social i climàtic és el parc existent: edificis amb mala qualitat tèrmica, llars que no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern o a l’estiu, dependència del gas, el gasoil o el butà, i famílies sense capacitat d’avançar recursos per rehabilitar.

Per això, Renovem-nos proposa que la promoció d’habitatge social només tingui encaix prioritari dins del Pla quan serveixi per reallotjar persones que viuen en habitatges d’impossible rehabilitació tècnica o econòmica. En cap cas hauria de ser la partida principal del component d’edificis. Els recursos climàtics han de concentrar-se en rehabilitar, electrificar i reduir factures en el parc residencial existent.

Comunitats energètiques: una eina social que no pot funcionar a pèrdues

La mesura C1.M5 preveu finançar projectes de comunitats energètiques i col·lectius de consumidors actius. Renovem-nos valora molt positivament aquesta línia, perquè les comunitats energètiques poden ser una eina local molt potent per combatre la pobresa energètica. Permeten produir energia renovable de proximitat, compartir-la i implicar veïns, entitats, cooperatives i administracions locals en una transició més democràtica.

Ara bé, el Pla estableix que els projectes de generació hauran de destinar com a mínim un 10% de l’energia produïda a consumidors vulnerables de manera gratuïta. L’objectiu és correcte, però el disseny és insuficient. Si aquesta obligació recau directament sobre comunitats energètiques, cooperatives o associacions locals sense cap compensació específica, el resultat pot ser contraproduent: projectes que entren en pèrdues, entitats que renuncien a presentar-se a les ajudes o comunitats que no poden assumir els costos de gestió social, identificació de beneficiaris i seguiment.

La pobresa energètica no es resol carregant el cost sobre iniciatives ciutadanes que sovint ja funcionen amb marges molt ajustats. Per això, Renovem-nos proposa que el 10% social es canalitzi preferentment mitjançant convenis amb ajuntaments o ens locals. Les comunitats energètiques poden ser el vehicle tècnic i social per fer arribar energia renovable a famílies vulnerables, però l’assumpció del cost i la identificació dels beneficiaris haurien de recaure en les administracions públiques competents, amb criteris transparents i coordinació amb serveis socials.

Aquesta fórmula reforça el paper dels ajuntaments, evita tensionar econòmicament les comunitats energètiques i garanteix que l’ajuda arribi a qui realment ho necessita.

Un abonament social de transport que ha d’incloure també el transport autonòmic i urbà

En l’àmbit del transport, Renovem-nos valora positivament que el Pla inclogui la mesura C2.M2, dedicada al transport públic assequible i accessible. La pobresa de transport és una realitat sovint invisibilitzada: persones que han de dedicar una part excessiva dels seus ingressos a desplaçar-se, que depenen del vehicle privat per anar a treballar o que viuen en zones amb mala connexió amb serveis essencials.

El Pla planteja un Abonament Únic Social per facilitar l’accés al transport públic. La mesura és positiva, però només tindrà impacte real si s’integra amb el conjunt del sistema de mobilitat quotidiana. Per això, Renovem-nos demana que la integració tarifària no es limiti als serveis de titularitat estatal, sinó que incorpori també els transports de competència autonòmica, metropolitana i urbana.

A Catalunya, com a la resta de l’Estat, bona part dels desplaçaments quotidians depenen de xarxes gestionades per comunitats autònomes, autoritats metropolitanes, ajuntaments i operadors locals. Si l’Abonament Únic Social no inclou aquests serveis, pot quedar lluny de les necessitats reals de les persones vulnerables. Una tarifa reduïda només és útil si permet anar efectivament a treballar, estudiar, accedir a serveis sanitaris o fer desplaçaments quotidians sense dependre del cotxe.

Renovem-nos també defensa que la política tarifària ha d’anar acompanyada de millores de servei. La pobresa de transport no es resol només amb descomptes si no hi ha freqüències suficients, cobertura territorial, fiabilitat, accessibilitat física i connexions amb barris perifèrics, municipis mal connectats i polígons d’activitat econòmica.

Renovació de flotes: només zero emissions i amb infraestructura de recàrrega

La mesura C2.M6 concentra la partida més gran del component de transport: 2.269,6 milions d’euros per a la descarbonització del transport per carretera. Renovem-nos considera que la renovació de flotes pot ser necessària, especialment en el cas del transport públic, taxis, repartiment professional, petits transportistes i serveis essencials. Però també alerta que aquesta línia pot convertir-se en un programa generalista de substitució de vehicles si no s’hi incorporen condicions estrictes.

El finançament públic hauria de restringir-se a vehicles de zero emissions i a la infraestructura de recàrrega necessària per fer-los operatius. No tindria sentit utilitzar recursos del Fons Social per al Clima per subvencionar tecnologies que mantinguin la dependència dels combustibles fòssils o que no garanteixin una reducció real d’emissions.

En el cas del transport públic, Renovem-nos proposa prioritzar la substitució d’autobusos per vehicles de zero emissions i finançar les estacions de recàrrega associades. Sense aquesta infraestructura, l’electrificació de les flotes públiques pot quedar bloquejada o avançar massa lentament.

En el cas de vehicles professionals privats, les ajudes haurien d’estar condicionades a criteris clars: desballestament del vehicle antic, ús professional acreditat, reducció efectiva d’emissions, permanència del vehicle en l’activitat i prioritat per a microempreses realment vulnerables. El Pla no pot limitar-se a canviar motors; ha de reduir dependència fòssil, millorar alternatives de mobilitat i garantir que cada euro públic tingui impacte social i climàtic.

Una transició justa no és compensar, és transformar

El Pla Social pel Clima neix per evitar que l’ETS2 agreugi les desigualtats socials i evitar que les persones vulnerables quedin atrapades en sistemes cars, ineficients i dependents dels combustibles fòssils. La resposta ha de ser estructural: habitatges rehabilitats, climatització eficient i renovable, comunitats energètiques amb suport públic, transport públic accessible, mobilitat activa i flotes de zero emissions.

Renovem-nos defensa que el Pla ha de ser més precís, més exigent i més coherent amb aquesta finalitat. Cal evitar que els recursos es dispersin en polítiques que, tot i ser necessàries, ja haurien de tenir finançament ordinari propi. El Fons Social per al Clima ha de concentrar-se en allò que li dona sentit: garantir que les persones amb menys recursos també puguin sortir de la dependència fòssil i participar de la transició energètica.