L’entitat ha presentat propostes a la consulta pública prèvia del ministeri per reclamar que el primer concurs d’eòlica marina no es decideixi només pel preu, sinó també pel rigor ambiental, l’arrelament territorial, la participació ciutadana i la capacitat real d’executar els projectes.
Renovem-nos defensa que la zona LEBA-1, a la costa catalana, sigui una de les àrees prioritàries per iniciar aquest desplegament pilot.
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert la consulta pública prèvia per definir les bases de les primeres subhastes d’eòlica marina a l’Estat, dins el marc del Reial decret 962/2024. Renovem-nos hi ha presentat al·legacions amb una idea central clara: el primer procediment ha de servir per aprendre, demostrar que els projectes es poden fer bé i evitar que el desplegament arranqui amb errors de disseny que després siguin difícils de corregir.
Per això, l’entitat proposa que aquesta primera convocatòria es plantegi com un pilot ambiciós, amb prou escala per generar aprenentatges útils i consolidar capacitat industrial, però sense caure en la temptació d’apostar per un únic macroprojecte. Segons Renovem-nos, és preferible obrir diverses àrees i promoure projectes de mida mitjana, perquè això afavoreix una competència real, redueix la concentració de risc i limita els impactes acumulatius en aquesta fase inicial.
En aquest marc, Renovem-nos defensa que la zona LEBA-1, a Catalunya, sigui una de les prioritats del primer procediment. L’argument no és només tecnològic, sinó també energètic i territorial: el litoral gironí té un dèficit elèctric molt elevat, una implantació renovable molt baixa i afronta, a més, l’horitzó del tancament de les centrals nuclears catalanes entre 2029 i 2035. A això s’hi suma que bona part de les àrees amb potencial per a l’eòlica terrestre a l’Empordà coincideixen amb espais protegits, fet que reforça la necessitat d’explorar amb serietat l’opció marina.
L’entitat també subratlla que Catalunya reuneix condicions especialment favorables per fer aquest pas amb garanties: capacitat portuària, cadena de subministrament industrial, opcions de connexió a la xarxa i l’existència de la plataforma experimental PLEMCAT, que pot ajudar a generar evidència científica i tecnològica sòlida en condicions reals.
Un altre dels punts clau de les aportacions és que les subhastes no es poden decidir només pel preu. Renovem-nos reclama que els criteris de valoració donin un pes suficient a aspectes com la minimització de l’impacte ambiental, la qualitat del retorn industrial, la compatibilitat amb altres usos del mar, el suport social i territorial o la innovació en monitorització. També planteja que alguns requisits siguin obligatoris des del primer dia, com ara sistemes de seguiment ambiental robustos, compromisos industrials i laborals verificables, processos reals de transparència i participació, i garanties clares per al desmantellament al final de la vida útil.
En la mateixa línia, l’entitat demana reforçar la prequalificació de les empreses que vulguin competir a la subhasta. No n’hi hauria d’haver prou amb declaracions d’intencions: cal acreditar solvència econòmica, experiència en projectes offshore o comparables, una planificació realista de permisos i contractació, i garanties vinculades a fites concretes per reduir el risc que els projectes adjudicats acabin encallats o no s’arribin a executar.
Renovem-nos també posa l’accent en la participació ciutadana i territorial. La proposta és que hi hagi un compromís verificable perquè una part del capital o del finançament, fins a un 20%, es pugui obrir a actors locals, des d’administracions i empreses públiques fins a persones, empreses i entitats del territori afectat, amb condicions assequibles i límits que evitin operacions merament cosmètiques.
Pel que fa al règim econòmic, l’entitat defensa un esquema tipus contracte per diferència que doni estabilitat als projectes però eviti sobrecostos injustificats. També reclama regles clares sobre el tractament de les hores a preu zero o negatiu, una indexació acotada i transparent dels costos i un calendari exigent però realista per a la posada en marxa, amb fites intermèdies i conseqüències en cas d’incompliment.
En definitiva, la posició de Renovem-nos és que l’eòlica marina només tindrà recorregut si el primer concurs envia el senyal correcte: projectes executables, control ambiental seriós, retorn industrial tangible i una governança que doni veu al territori. El debat no és només quants megawatts se subhasten, sinó quin model de desplegament es posa en marxa.
Documents de referència
- Al·legacions presentades (Renovem-nos)
- Consulta pública prèvia de les primeres subhastes d’eòlica marina (MITECO)
- Reial decret 962/2024: és la norma estatal que regula la producció d’electricitat a partir de renovables marines i fixa el marc que haurà de respectar la primera subhasta. (BOE)
- Plans d’ordenació de l’espai marítim (POEM)
