Renovem-nos ha fet una revisió crítica de diversos estudis sobre el potencial fotovoltaic en espais artificialitzats a Catalunya. L’anàlisi qüestiona especialment les dades que aporten tres estudis sobre el potencial fotovoltaic en cobertes, espais urbans, sòls antropitzats i espais alternatius a Tarragona, Barcelona i Girona. L’informe conclou que aquests espais s’han d’aprofitar al màxim, però alerta que les xifres publicades tenen errors metodològics i sovint confonen potencial teòric amb potencial realment desplegable.
La transició energètica necessita aprofitar al màxim el que s’anomenen espais artificialitzats: les cobertes, els aparcaments, els polígons, les infraestructures viàries, els espais degradats i qualsevol superfície ja transformada que pugui acollir generació renovable amb un impacte territorial baix. Aquesta prioritat és indiscutible. Però cal ser rigorosos amb la seva quantificació i la funció real que poden jugar en la transició energètica. Aquests espais són necessaris, però no són suficients per substituir tota la fotovoltaica a terra que caldrà desplegar per descarbonitzar Catalunya, com pretenen alguns estudis fets amb errors metodològics que invaliden les dades.
Aquesta és la principal conclusió de l’informe Espais de baix impacte per a les instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. Una revisió crítica, elaborat per Renovem-nos. El document analitza diversos estudis publicats en els darrers anys sobre el potencial de generar electricitat solar en espais “alternatius”, “antropitzats” o de “baix impacte” a Barcelona, Tarragona i Girona.
La principal conclusió de l’informe és que aquests espais no seran suficients per cobrir la demanda elèctrica futura d’una Catalunya descarbonitzada. El document analitza tres estudis que han tingut una notable repercussió pública: l’estudi sobre el potencial d’autoabastiment elèctric dels municipis de Tarragona a partir d’energia fotovoltaica i eòlica en entorns urbans; el visor SITAC de la Diputació de Barcelona sobre potencial fotovoltaic en cobertes i sòls antropitzats; i l’estudi encarregat per la CUP a OICOS sobre espais alternatius per a la implantació de fotovoltaica a les comarques gironines.
Tots tres estudis tenen un valor: ajuden a identificar oportunitats i posen sobre la taula superfícies potencials a tenir en compte. Però també comparteixen un risc metodològic important: tendeixen a presentar com a potencial disponible allò que, en molts casos, tan sols és una possibilitat cartogràfica o teòrica.
El consum actual no és la referència correcta
El primer problema és que molts d’aquests estudis comparen el potencial de generació amb el consum elèctric actual. Aquesta comparació pot semblar útil, però és enganyosa si es vol analitzar la transició energètica.
La demanda elèctrica futura serà molt superior a l’actual. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, el sistema elèctric català haurà de cobrir uns 118.000 GWh anuals l’any 2050, aproximadament 2,1 vegades més que avui. Això vol dir que una xifra que sembla molt alta quan es compara amb el consum present pot tenir un pes molt més modest quan es posa en relació amb les necessitats futures.
La transició energètica no es pot planificar mirant només l’electricitat que consumim ara. Cal mirar l’electricitat que necessitarem quan el transport, la climatització dels edificis i bona part de l’activitat econòmica hagin deixat enrere els combustibles fòssils.
Per això, dir que un conjunt d’espais podria cobrir el 70%, el 90% o fins i tot més del 100% del consum elèctric actual d’una demarcació pot generar una percepció equivocada. El debat real no és si aquests espais són útils. Ho són. El debat és si permeten evitar la resta de desplegament renovable que Catalunya necessita. I la resposta és no.
Tarragona: el risc de comptar com a disponible tot l’entorn urbà
L’estudi sobre les comarques de Tarragona analitza el potencial de generar energia en cobertes i en espais urbans i periurbans. Considera instal·lacions fotovoltaiques dins del límit urbà i fins a 500 metres dels nuclis, i conclou que el conjunt de la demarcació podria arribar a generar més electricitat que la que consumeix actualment.
El problema és que aquesta conclusió depèn d’hipòtesis molt optimistes. Molts dels espais identificats com a aptes dins o al voltant dels municipis no són superfícies buides sense funció. Poden ser espais lliures urbans, parcel·les pendents de desenvolupament, zones amb usos socials, terrenys amb expectativa urbanística o àmbits molt propers a zones residencials.
Això té conseqüències. Una cosa és identificar una superfície mitjançant cartografia i una altra molt diferent és assumir que la propietat d’aquella superfície voldrà acollir una instal·lació fotovoltaica durant dècades sense conflictes urbanístics, econòmics o veïnals, quan pot tenir altres usos més adients a la trama urbana. Tampoc és evident que una planta situada al costat del nucli urbà generi menys oposició que una planta situada més lluny. En molts casos, pot passar exactament el contrari.
Per això, el potencial urbà i periurbà de Tarragona s’ha d’interpretar com un màxim teòric. Serveix per mostrar que hi ha oportunitats en l’entorn construït, però no per afirmar que la demarcació podria autoabastir-se només amb aquests espais.
Barcelona: quan “antropitzat” no vol dir necessàriament degradat
El visor SITAC de la Diputació de Barcelona ha tingut una lectura pública molt potent: les cobertes podrien cobrir una part molt important del consum elèctric actual de les comarques barcelonines, i els espais “antropitzats” hi afegirien un potencial molt elevat.
El problema apareix quan s’analitza amb detall què s’està classificant com a sòl antropitzat. Renovem-nos ha revisat diversos casos i ha detectat parcel·les cultivades, zones forestals, sòls urbanitzables, finques amb usos actius i àmbits on només una part molt petita podria considerar-se realment degradada. En alguns casos, el visor calcula el potencial com si tota la superfície de la finca fos ocupable, encara que hi hagi bosc, pendent, altres usos o una part agrícola clarament funcional.
Això sobredimensiona el potencial. Per exemple, un sòl urbanitzable no delimitat no és necessàriament un espai degradat i ben segur la seva expectativa serà la de construir i no hipotecar-la amb una instal·lació fotovoltaica. Un sòl nu urbà no és automàticament una bona ubicació per a plaques solars. I una finca on en el passat hi ha hagut alguna activitat extractiva no es pot considerar tota ella apta si actualment és un mosaic de conreus, bosc o altres usos.
També hi ha un problema de mida i rendibilitat. El visor identifica parcel·les molt petites com a aptes, però una instal·lació fotovoltaica a terra necessita una escala mínima, uns accessos, una línia de connexió, un tancament, tramitació i costos fixos que no són proporcionals a la potència instal·lada. Per tant, una part del potencial cartogràfic difícilment es transformarà en projectes reals.
La comparació amb el PLATER reforça aquesta conclusió. Segons l’anàlisi de Renovem-nos, el potencial dels espais “artificialitzats” que identifica el PLATER és molt inferior al potencial dels espais “antropitzats” del SITAC. Aquesta diferència no és menor: mostra que la definició d’espai de baix impacte és determinant i que utilitzar criteris massa amplis pot portar a xifres poc realistes.
Girona: l’agrovoltaica no és un espai alternatiu
El tercer cas analitzat és l’estudi encarregat per la CUP a OICOS sobre espais alternatius per a fotovoltaica a les comarques gironines. L’estudi identifica 5.145 hectàrees d’espais potencialment aptes: una part en sòls alternatius per a fotovoltaica convencional, una part en fotovoltaica flotant i una part molt important en agrovoltaica.
L’estudi inclou parcel·les petites i alguns àmbits que no sempre responen clarament a la idea de sòl degradat, artificialitzat o de baix valor. Alguns dels terrenys tenen altres usos, com els destinats al Campus d’Hipra i d’altres esdevenen inviables comercialment per la seva mida. En la fotovoltaica flotant, el potencial atribuït a l’embassament de Darnius-Boadella és especialment discutible, perquè no es pot considerar disponible tota la làmina d’aigua. El Reial Decret 662/2024 limita la superfície ocupable de cada embassament entre un 5% i un 15%, segons el seu estat ecològic o tròfic. Aquest percentatge sobre la massa d’aigua s’estableix per evitar impactes negatius en l’ecosistema.
Però el punt més important és l’agrovoltaica. L’estudi inclou 2.604 hectàrees agrovoltaiques, gairebé la meitat de tota la superfície identificada. De fet, cada cop hi ha més experiències agrovoltaiques en conreus extensius, fins i tot a Catalunya, compatibles amb la mecanització agrícola i també amb la ramaderia extensiva de pastura. Però per què restringir aquesta tecnologia només a conreus on serà més costós i complex com els fruiters de regadiu?
Tots els conreus poden ser aptes; la qüestió és que agricultors i empreses energètiques trobin la solució més idònia per ambdues parts, i en alguns casos pot ser perfectament que reservar una part de les finques per a generació intensiva d’energia amb pastura sigui una opció més avantatjosa que fer-ho amb fruiters com proposa l’estudi.
L’agrovoltaica encara presenta incògnites importants: cost de les estructures, adaptació a cada cultiu, efectes reals sobre la producció agrària, repartiment de rendes, acceptació per part de la pagesia i risc que alguns projectes acabin prioritzant la producció elèctrica per damunt de la funció agrària.
En qualsevol cas, aquests espais no són espais degradats ni artificialitzats i no es poden comptabilitzar com a tals. L’agrovoltaica pot tenir un paper positiu si ajuda a mantenir l’activitat agrària i aporta rendes complementàries a la pagesia. Però no s’ha de confondre amb l’aprofitament d’una pedrera, un abocador clausurat, un antic peatge o una parcel·la industrial degradada. Un camp agrícola continua sent sòl agrari encara que pugui combinar producció agrícola i generació solar. Per això, el potencial agrovoltaic s’ha de comptabilitzar a part. Barrejar-lo amb els espais alternatius infla artificialment la xifra total i pot portar a una conclusió equivocada: que existeix una gran disponibilitat de superfície de baix impacte quan, en realitat, una part molt significativa correspon a sòls agrícoles actius.
El potencial real és molt més modest
La revisió de Renovem-nos conclou que el potencial fotovoltaic a terra en espais degradats, artificialitzats o de baix valor ecològic és molt inferior al que suggereixen alguns estudis locals.
El PLATER atribueix als espais artificialitzats una potència fotovoltaica de 2.972 MW, que equivaldria aproximadament a 4.755 GWh anuals. Si es compara amb altres estimacions disponibles, el potencial a terra en espais degradats o de baix impacte ecològic podria situar-se entre 4.755 i 5.963 GWh anuals. Fins i tot en l’escenari més optimista, això representaria al voltant del 6% de la demanda elèctrica prevista per al 2050.
Aquesta xifra és important, però no canvia l’escala del repte. Aprofitar aquests espais és necessari. No aprofitar-los seria un error. Però confiar-hi com a solució principal també ho seria.
Planificar bé és millor que negar el problema
La conclusió de l’informe és clara: Catalunya ha d’aprofitar els espais ja transformats, però no pot construir la seva estratègia energètica sobre una expectativa que només se sosté sobre el paper. Cal accelerar les instal·lacions en cobertes, aparcaments, polígons, infraestructures, basses i sòls degradats. Cal facilitar l’autoconsum, les comunitats energètiques i els projectes municipals. Cal protegir els sòls agraris de més valor i evitar impactes ambientals innecessaris. Però també cal assumir que aquests espais no bastaran.
Els espais de baix impacte han de ser una prioritat. Però no poden convertir-se en una fantasia que retardi les decisions que Catalunya necessita.
Més informació
Espais de baix impacte per a les instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. Una revisió crítica
Estudi sobre espais alternatius i el seu potencial per la implementació d’energia solar fotovoltaica a la demarcació de Girona, elaborat per OICOS i encarregat per la CUP Comarques Gironines.
