Des de fa pocs mesos, el Departament de Territori està donant a conèixer les conclusions principals del Pla Territorial de les Energies Renovables (PLATER). Es tracta d’ordenar la implantació de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques seguint uns criteris objectius i homogenis a tot el territori, de manera que cada comarca hi contribueixi segons les seves possibilitats.
El potencial tècnic de generació eòlica es determina a partir de la velocitat mitjana del vent. El seu aprofitament comercial només és possible als extrems nord-est i sud-oest del país amb les limitacions imposades per l’impacte ambiental i paisatgístic de determinats emplaçaments.
Pel que fa a l’energia solar, tot i que la irradiació és gairebé la mateixa a qualsevol comarca, només es pot aprofitar si el pendent del terreny és prou suau i ben orientat. Per llei, es descarta ubicar plantes fotovoltaiques en espais protegits i es limita a un percentatge màxim d’ocupació dels camps de conreu de secà del 10% del terme municipal. Tot i que en general, l’ocupació serà molt inferior a aquest percentatge, ja que amb un 1,3% del territori de Catalunya (menys del 4,9% de la superfície cultivada) n’hi haurà prou per culminar la transició energètica a Catalunya.
El PLATER hauria de ser una bona notícia per a les comarques que fins ara han acollit més instal·lacions d’energia renovable, ja que estableix una quota de generació eòlica i fotovoltaica per a cada comarca. No pot ser que, tal com ha passat fins ara, l’oposició popular als projectes acabi determinant la seva ubicació. Com s’explica, si no, que amb un potencial eòlic semblant, a les comarques gironines encara no hi hagi cap aerogenerador, mentre que són habituals a les comarques de les Terres de l’Ebre? Amb els criteris objectius del PLATER aquests desequilibris es moderaran.
«l’impacte cal valorar-lo en relació al territori amb independència del nombre de persones que hi habiten»
Cal destacar que el criteri principal per a determinar la quota comarcal és el seu potencial de generació, i no pas el seu consum d’energia. Això és així per raons d’eficiència i d’un principi bàsic de corresponsabilitat territorial: cap comarca no tindrà futur si el conjunt del país no té futur. Per això sorprèn la reacció inicial del Consell Comarcal del Priorat davant la quota que li assigna el PLATER. (130 MW de potència fotovoltaica i 567 MW d’eòlica) argumentant que és excessiva a la vista de les necessitats molt inferiors d’una població que no arriba als 10.000 habitants.
L’impacte inevitable dels aerogeneradors i de les plaques solars s’ha de repartir. Ara bé, l’impacte cal valorar-lo en relació al territori amb independència del nombre de persones que hi habiten. En una primera aproximació, podem avaluar aquest impacte a partir de la potència mitjana instal·lada per unitat de superfície. D’acord amb el PLATER, al Priorat li tocarien 1,4 MW/km2; molt per sota de la mitjana catalana (1,8 MW/km2) i només per davant de 9 comarques. Aquest baix impacte s’explica, en part, perquè gairebé el 20% de la seva superfície l’ocupa el parc natural del Montsant, que quedarà lliure de qualsevol instal·lació.
Per contra, el benefici econòmic per càpita es multiplica quan la població és menor. Per al Priorat, amb la potència que li atorga el PLATER, els ingressos municipals en forma d’impostos el primer any sumaran més de 27 M€ i els ingressos anuals sumen 10 M€ més cada any; mil euros per habitant i any. Com per pensar-hi…
En conclusió, el PLATER és una gran oportunitat per a reequilibrar la contribució que les comarques fan a la generació d’energia renovable. En particular, és una bona notícia per a Tarragona i les Terres de l’Ebre, que fins ara eren les comarques que més portaven el pes de la transició energètica que ara es vol repartir més equitativament.
