L’any 2017, el món bullia de manifestacions climàtiques arreu amb la icona d’una jove Greta Thumberg donant veu a les generacions que més patiran l’inacció climàtica. Aquesta preocupació social va propiciar que institucions de tots els països aprovessin una Declaració d’Emergència Climàtica. A Catalunya, el Parlament va aprovar la Llei del canvi climàtic el 2017 i el Govern de la Generalitat va decretar l’emergència climàtica el 2019. Durant aquest periode moltes institucions municipals, supramunicipals i universitats també van declarar l’emergència climàtica. Poc després la pandèmia de la COVID19 va aigualir aquest impuls ciutadà.

Que ha esdevingut d’ençà d’aquelles Declaracions d’Emergència?

Amb l’objectiu de conèixer el grau d’efectivitat real que va comportar el fet d’elevar al grau d’emergència la situació climàtica, Renovem-nos ha efectuat una enquesta a 30 institucions catalanes, ajuntaments, Consells comarcals i Diputacions, per saber les accions que s’han emprès des de llavors i fins a quin punt la Declaració d’Emergència ha tingut alguna incidència en l’acció política.

aspectes d’adaptació al canvi climàtic. Pràcticament tots els ajuntaments enquestats tenen plans d’adaptació al canvi climàtic per incrementar el verd urbà, estan adaptant-se als escenaris de sequera recurrent, estan aïllant els edificis més vulnerables i han habilitat refugis climàtics pels períodes de calor.

Conclusions de l’estudi

La conclusió que fa Renovem-nos de la recerca és que les Declaracions d’emergència climàtica van ser un gest polític sense un contingut real i executiu al darrere. Llevat d’alguns casos on la voluntat política ha sigut palesa i la Declaració si que va significar un impuls a una inèrcia que ja existia, en la majoria o l’impuls ha anat perdent força des de l’endemà mateix de la seva aprovació, o bé no va passar mai de ser una declaració d’intencions.

Val a dir que malgrat tot, les administracions enquestades són aquelles que en el seu moment van aprovar una Declaració d’emergència climàtica, però la majoria d’ajuntaments ni tan sols van fer aquest gest institucional.

Renovem-nos considera que la manca d’una comptabilitat de les emissions del municipi juntament amb la manca d’un sistema de rendiment de comptes públic ha facilitat la relaxació de la política, climàtica un cop esvaïda la pressió social, sense que hi hagués cap sistema d’autocorrecció.

La campanya

Renovem-nos considera clau implantar a escala municipal la figura del pressupost de carboni, que ara està tramitant també la Generalitat, que és la que ha d’establir, segons la Llei del canvi climàtic, les emissions màximes per cada any i com aquestes es van reduint fins al 2050, any en què hauran d’arribar al valor zero.

Per tot això, el 2025, Renovem-nos està impulsant una campanya per omplir de contingut les Declaracions d’emergència climàtica amb accions concretes que provoquin una reducció real de les emissions i canvis normatius bàsics per evitar que se’n generin de noves.