Sense xarxa la transició energètica no passarà del paper

El PLATER ordena amb detall on han d’anar les renovables, però no desenvolupa amb la mateixa ambició el sistema que les ha de fer funcionar. El veritable repte és fer que aquesta energia arribi, s’aprofiti i sigui viable econòmicament. Si no es despleguen alhora xarxa, emmagatzematge i flexibilitat no es podrà satisfer la nova demanda ni transitar els consums fòssils a elèctrics i es pot frenar la inversió.

Catalunya s’ha fixat com a objectiu un sistema elèctric 100% renovable el 2050 i el PLATER és l’eina que ha de permetre ordenar territorialment aquest desplegament i fer-lo compatible amb el territori. Però, si es llegeix amb deteniment, el mateix document deixa clar que el repte no és només instal·lar més renovables, sinó construir un sistema elèctric completament nou.

La demanda elèctrica es multiplicarà per més de dos. El sistema passarà d’uns 44 TWh anuals a prop de 100 TWh, impulsat per una electrificació massiva de l’economia (fins al 76%). Això vol dir més consum, més dependència de l’electricitat i, sobretot, més exigència sobre com es genera, es transporta i es gestiona aquesta energia.

Per satisfer aquesta demanda, Catalunya haurà d’instal·lar desenes de gigawatts renovables: més de 23 GW d’eòlica, prop de 19 GW de solar a terra i més d’11 GW en teulades i 2,5 GW en zones antropitzades. En total, això suma 56.288,7 MW de les tecnologies que el mateix pla considera centrals per a la transició. És un canvi d’escala sense precedents.

La xarxa: la peça més crítica i menys visible

El PLATER fa una diagnosi detallada de les necessitats de xarxa a l’horitzó 2050. Identifica reforços i noves subestacions a partir de la previsió de demanda màxima per comarques i de la distribució territorial de la nova generació. El problema és que aquesta diagnosi no es trasllada amb la mateixa força a l’ordenació territorial.

Mentre que per a l’eòlica i la fotovoltaica el pla defineix una jerarquia clara d’àmbits, criteris i categories de prioritat, en el cas de la xarxa —nous nusos, subestacions i reforços— la proposta és molt més feble i queda, en gran part, en el terreny de la recomanació.

Aquesta limitació és especialment rellevant perquè la infraestructura de xarxa no és un element accessori del model energètic, sinó la seva condició material de possibilitat. Sense nous nusos, reforços, subestacions i capacitat de connexió, ni els objectius de renovables del PLATER ni la seva distribució geogràfica són realment sostenibles.

A banda, el reforç de la xarxa esdevé la peça essencial per a satisfer la demanda dels consums que fins ara eren fòssils i passen a elèctrics: mobilitat, indústria, calor i climatització…)

Les al·legacions de Renovem-nos

Les al·legacions de Renovem-nos posen el focus en la necessitat de planificar territorialment els espais reservats per a noves línies d’alta tensió, noves subestacions, nous nodes i punts d’evacuació, així com un augment de la capacitat de transport i de la interconnexió

El PLATER ja identifica passadissos per a aquesta infraestructura i reconeix la seva necessitat sistèmica. Però també posa en evidència una limitació estructural: la planificació de la xarxa de transport depèn de l’Estat.

Des de Renovem-nos defensem que malgrat que la Generalitat no té competència sobre la planificació vinculant de la xarxa de transport, sí té competències en ordenació del territori i urbanisme, i és precisament en aquest àmbit on el PLATER pot i hauria d’actuar amb més intensitat. Això inclou, com a mínim, la definició de directrius territorials, la identificació d’àmbits prioritaris, la previsió de reserves de sòl, la coordinació amb el planejament urbanístic, la jerarquització d’infraestructures associades al model energètic i la possibilitat d’estendre-hi tractaments procedimentals reforçats o prioritaris dins de l’àmbit competencial propi.

En aquest punt, la fragmentació competencial no és un argument per a la passivitat, sinó justament un argument per reforçar al màxim la densitat territorial del PLATER: com més explícit sigui el pla en l’exercici de les competències que sí té la Generalitat, més condicionarà la resta d’administracions competents i més forta serà la posició catalana en la planificació de transport, en els plans d’inversió de distribuïdores i en els procediments d’autorització de xarxa.

Aquest reforç planificador que proposa Renovem-nos és coherent també amb el dret europeu. La Directiva (UE) 2023/2413 no tracta la xarxa com un annex menor del desplegament renovable, sinó com una peça estructural de la seva integració. La directiva presumeix d’interès públic superior no només les plantes renovables, sinó també la seva connexió, la xarxa relacionada i els actius d’emmagatzematge, i estableix que les àrees d’acceleració i la infraestructura necessària per integrar-les han d’encaixar dins d’un mateix marc d’acceleració.

La Comissió Europea ha publicat tant el European Grids Package com guies específiques sobre connexions a xarxa i sobre àrees per a infraestructura de xarxa i emmagatzematge i el PLATER és l’instrument idoni per traslladar l’estratègia europea a Catalunya.