El MITECO ha activat PORT-EOLMAR, amb més de 160 M€ per adaptar ports a l’eòlica marina, i el Port de Tarragona ja reserva 300.000 m² per posicionar-se com a hub mediterrani. Unes jornades sobre eòlica marina flotant al Port de Tarragona han servit per atraure les empreses del sector.
Mentrestant, Port-La Nouvelle, a la Catalunya nord, ja opera com a centre d’assemblatge i França ja ha adjudicat els seus primers parcs flotants a la Mediterrània. El temps juga en contra per arrelar al territori el valor industrial, els llocs de feina qualificada i la nova economia blava.
El Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) ha obert a audiència pública la convocatòria PORT-EOLMAR, amb més de 160 M€ per adaptar ports de titularitat estatal al desplegament de l’eòlica i d’altres renovables marines (molls pesants, esplanades, accessos, grues). L’objectiu és reforçar la logística i la cadena de valor amb co-inversió privada per projectes estratègics a l’Atlàntic i al Mediterrani. Ministeri de la Transició Ecològica
En paral·lel, el Port de Tarragona ha posat la directa: ha anunciat la reserva d’uns 300.000 m² per a l’eòlica marina i ja ha iniciat contactes amb empreses interessades, amb la voluntat de convertir-se en hub logístic i industrial de referència per a l’energia eòlica flotant a la Mediterrània. El Govern subratlla que el port posa “la seva capacitat i historial com a operador logístic a escala europea” al servei de cadena de valor que aportarà la tecnologia eòlica marina.
La jornada CATFLOWE organitzada pel Port de Tarragona, l’ICAEN i l’IREC ha servit de punt de partida per aplegar inversions de les empreses interessades en situar-se en la nova infrastructura per al muntatge i la logística dels aerogeneradors marins flotants.
El moviment arriba en un context d’acceleració global. Segons l’últim informe del Global Wind Energy Council (GWEC), el 2025 es connectarà el doble de potència eòlica marina que el 2024, i el ritme continuarà creixent fins ben entrada la dècada, consolidant hubs que estiguin preparats a temps.
La lectura per a Catalunya és clara: les zones amb potencial ja estan definides, però els beneficis industrials se’ls queda qui té la infraestructura a punt. El cas del veí del nord és il·lustratiu. França ha adjudicat dos parcs flotants de 250 MW al Mediterrani (tender AO6), primer pas d’un esquema que preveu extensions de 500 MW per parc. I Port-La Nouvelle (Occitània) ja opera com a hub d’assemblatge d’eòlica flotant: el 2 de juny de 2025 s’hi va celebrar l’inici d’assemblatge de les primeres turbines del projecte. La regió promociona activament des del 2017 el “quai lourd” eòlic i la seva vocació d’energia neta i hidrogen verd queda plasmada en la celeritat amb que han construït un moll dedicat a l’elevació de càrrega pesada per 45 milions d’euros. Aquest moll de 250 metres, amb una profunditat d’aigua d’11 metres per 200 metres, està recolzat per una plataforma de 7 hectàrees. Per accedir-hi, es va dragar un canal, eliminant més d’1,2 milions de m3 de sorra. D’aquests, 250.000 m3 es van reutilitzar per a la plataforma, i la resta es va emmagatzemar mar endins per combatre l’erosió. Són actius tangibles que els permeten capturar pre-muntatge i logística per a projectes del seu entorn mediterrani.
La pregunta és si fem tard. Amb el programa PORT-EOLMAR en marxa i Tarragona movent fitxa, hi ha finestra d’oportunitat, però l’avantatge competitiu de ports com Port-La Nouvelle —i el calendari real dels projectes francesos— indiquen que la cadena de valor es fixa on hi ha garanties: espai disponible, molls pesants, equipaments, permisos i consens social. Si Catalunya triga a prendre decisions, els parcs al nostre litoral es poden fer igual, però una part substancial de l’assemblatge, la integració i el flux d’OPEX (operació i manteniment durant dècades) pot desplaçar-se fora.
Alhora, el missatge de fons és d’oportunitat. Encara que l’assemblatge pesant pugui ser complicat a la Costa Brava, molts serveis —enginyeria, fabricació auxiliar (fondejos, cablatge), logística, serveis marítims, drons i ROVs, inspeccions NDT, formació— sí poden arrelar a casa si es planifica a temps i es tanca un acord territorial que doni certeses ambientals i econòmiques. La convocatòria del MITECO puntualment dissenyada per ports i el full de ruta català de Tarragona apunten en aquesta direcció.
La notícia avui és doble: hi ha diners i marc (PORT-EOLMAR) i hi ha un port que es mou (Tarragona). Però el rellotge corre: França ja té adjudicats els primers parcs flotants mediterranis i un hub operatiu al costat de la Costa Brava. Per tant, el debat no és només “on posarem els aerogeneradors”, sinó on es quedarà el valor i quin paper voler jugar els ajuntaments de la Costa Brava per aconseguir que aquestes inversions quedin al territori. Caldran decisions polítiques àgils i consens social perquè una bona part de la nova economia blava de l’eòlica marina quedi al territori.
Més informació:
