En només una setmana, han decaigut dues normatives clau per a la modernització de la xarxa elèctrica i l’impuls de les renovables. Les causes? No tècniques, sinó polítiques. El 16 de juliol el Parlament de Catalunya no va convalidar un Decret del Govern de mesures urgents per al sistema elèctric. Aquest Decret havia de promoure l’emmagatzematge en bateries, facilitar l’autoconsum industrial i evitar la caducitat de molts projectes autoritzats. Malgrat la bondat de les intencions, ERC i Junts van voler enviar un avís al Govern del PSC sobre el finançament singular de Catalunya aliant-se amb PP i VOX per tombar el Decret. Un torpede polític en la línia de flotació d’un Govern en minoria que, per convenciment o conveniència, ha decidit impulsar les renovables per fer acció climàtica.
Una setmana més tard, el 23 de juliol, el Congrés dels Diputats tampoc ha convalidat el Reial Decret que es va fer per evitar noves apagades, reforçar el control de les elèctriques, incrementar l’autoconsum col·lectiu i atorgar un paper clau a les renovables en la xarxa elèctrica com a garants de l’estabilitat del sistema. En aquest cas, la bondat de les mesures tampoc no ha escapat als càlculs dels rivals polítics per acorralar al Govern de Pedro Sánchez fent descarrilar l’aprovació del Reial decret. En aquesta nova jugada també ha estat clau el paper de Junts que pretén pressionar així per l’avenç de les seves reivindicacions nacionals.
Curiosament els continguts dels dos decrets emanen d’una directiva europea que va ser votada favorablement al Parlament Europeu pels mateixos grups que n’han rebutjat la incorporació a l’ordenament nacional. Es podria argumentar en defensa d’aquestes accions que aquests tripijocs són propis de la política parlamentària i que són una eina dels grups minoritaris per assolir les seves legítimes reivindicacions, però hi ha temes que haurien d’estar fora del taulell polític. La transició energètica és l’única resposta factible per a l’escalfament global. I la ciència avisa que el temps per fer-la abans que s’accelerin els impactes s’acaba. I precisament en aquesta matèria Catalunya va molt endarrerida. Som una de les regions europees amb menys percentatge de renovables en el seu mix energètic.
Catalunya es troba en la zona zero del canvi climàtic. La Mediterrània occidental és una de les regions del món que més s’escalfa, però paradoxalment sembla que aquesta emergència no és percebuda com a tal pels nostres responsables polítics. Treure les renovables de la baralla política s’ha convertit en una imperiosa necessitat. No pot ser el tripijoc polític esdevingui el principal escull per a fer front a l’emergència climàtica. La jugada a curt termini ens pot sortir molt cara a llarg termini. Necessitem un rumb compartit. Una política que no depengui de qui mana, ni de quins suports té, perquè en aquest cas es tracta de la pervivència de la societat tal com la coneixem, del paisatge del nostre país, de la biodiversitat, la seguretat alimentària i la seguretat energètica de Catalunya. Massa temes i massa importants per a jugar-los en una partida de pòquer de curta volada. La transició energètica no pot ser ostatge de càlculs partidistes. Calen regles del joc estables i consensuades, coratge polític per no caure en el populisme i una visió de país a llarg termini per garantir una xarxa elèctrica moderna, oberta a les renovables i capaç d’evitar apagades. No podem continuar posposant les decisions que són imprescindibles pel planeta i pel país.
Jordi Vilardell
President de l’Associació Renovem-nos
