Un projecte de recerca fet al parc eòlic costaner de “Windtestfeld Nord” (prop de Husum) que combina radar ornitològic, càmeres amb IA i recerca de cadàvers per estimar el risc de col·lisió durant la migració apunta a una taxa d’evitació molt alta.
L’impacte sobre l’avifauna i les aus migratòries concretament és un dels debats més recurrents al voltant de l’eòlica i un dels temes més crítics durant les avaluacions d’impacte ambiental. Un estudi recent a Alemanya fet al parc eòlic costaner de “Windtestfeld Nord” (prop de Husum) suggereix que el 99,8% de les aus migratòries “esquiven” els aerogeneradors. La dada és prou interessant per analitzar la metodologia usada i extreure’n conclusions per al debat de l’energia eòlica a Catalunya.
Què s’ha mesurat?
L’estudi mesura “rotor transits” (travesses del pla del rotor) i estima l’“avoidance rate” (taxa d’evitació) comparant travesses observades amb les “esperades” si els ocells no fessin cap maniobra d’evitació. Quan les turbines estan actives (≥2 rpm), l’evitació estimada és 0,9987 a la nit i 0,9986 de dia, és a dir, 99,87% i 99,86% dels ocells que s’acosten a l’alçada del rotor evitarien travessar el pla del rotor.
“Evitació” vol dir que, en aquest lloc i amb aquest disseny, quan ocells migren i arriben a l’altura del rotor a prop de turbines en funcionament, la gran majoria ajusten trajectòria (macro-evitació i/o micro-evitació) i no travessen el pla del rotor.
I encara un altre dada clau: el risc global estimat de col·lisió per vols que travessen l’àrea del parc entre 25 i 1.025 m és molt baix (0,0016% per migració nocturna i 0,0020% per moviments diürns, en termes de “vols” esperats que acabarien en col·lisió).
És fiable l’estudi?
És una dada de camp (post-construcció) i no una estimació. Està feta amb una definició operativa clara:
- Robustesa metodològica: triangulen tres fonts independents
- Radar ornitològic vertical (BirdScan MR1) per quantificar intensitat migratòria (MTR) i distribució d’alçades (FHD).
- Càmeres (infraroig + IA) instal·lades en dues turbines per registrar travesses del pla del rotor de dia i de nit.
- Recerca de cadàvers post-construcció (PCFM) cada 5 dies, corregint per àrea cercada, eficiència del personal i persistència del cadàver.
Aquesta triangulació els permet fer una cosa que en estudis d’impacte ambiental és molt important: contrastar si el que “preveu” el model s’assembla al que detectes al terreny. Ells mateixos destaquen que l’estimació de col·lisions del model Band CRM (Collision Risk Model) amb evitació empírica i la del PCFM (Post Construction Fatality Monitoring) se solapen fortament (76,6 vs 99,7, amb intervals amplis).
Un resultat que incomode: el “curtailment” per pics migratoris pot ser poc eficient
L’estudi posa a prova un supòsit molt estès: “si hi ha més migració (MTR alta), hi haurà més col·lisions”. Segons l’estudi, no es troba una relació positiva forta entre la taxa de transits i l’MTR; fins i tot en nits d’alta migració, la probabilitat de transits (i per tant col·lisions) no augmenta. Això els porta a una conclusió pràctica: aturar turbines “només” perquè hi ha pic migratori pot ser ineficaç, perquè assumeix una relació directa que aquí no es confirma.
L’estudi qüestiona les mesures de mitigació que es fan “per inèrcia” i no basades en l’evidència de quins mecanismes generen risc real (p. ex. combinacions de visibilitat/meteorologia, il·luminació, comportament d’aproximació, etc.), que justament és el que l’estudi diu que cal seguir investigant.
Més transits quan la turbina està aturada
L’estudi també destaca una diferència enorme segons l’estat operatiu: quan la turbina és inactiva, la taxa de transits seria ~20 vegades més alta que quan opera, suggerint una resposta d’evitació menor davant turbines “parades”. Això trenca un imaginari habitual (“si parem turbines, eliminem el risc”) i obliga a matisar aquesta tècnica. Parar pot reduir el risc de col·lisió amb pala en moviment, però no necessàriament redueix l’exposició (ocells passant pel pla del rotor), i per tant la gestió del risc ha de ser més complexa que un “on/off”.
Conclusió: què pot canviar en les estimacions d’impacte ambiental
Aquest estudi té una implicació directa per a les avaluacions d’impacte ambiental (EIA): posa el focus en el paràmetre que més fa ballar els números dels models de risc de col·lisió (CRM), especialment el “Band model”: La taxa d’evitació. L’informe recorda que petites diferències en l’evitació assumida (per exemple, 98% vs 99%) poden multiplicar les prediccions de fatalitats, i mostra valors d’evitació empírica molt alts quan les turbines operen. Això pot empènyer les EIA a (1) justificar millor els valors d’evitació que s’utilitzen, (2) prioritzar dades locals o comparables (radar, càmeres, seguiment postconstrucció) en lloc de “defaults” genèrics, i (3) dissenyar mesures de mitigació més fines: si la relació entre intensitat migratòria i travesses/col·lisions no és forta en aquest cas, les aturades basades només en pics de migració poden ser menys eficients del que sovint s’assumeix.
Dit això, cal esmentar que l’informe ha estat finançat per l’associació eòlica (BWO), fet bastant raonable atès que són els principals. Això no l’invalida metodològicament (la força principal és la triangulació radar–càmeres–PCFM i la comparació entre estimacions), però sí que fa especialment necessari que centres de recerca independents el repliquin i el validin en altres llocs i condicions abans de convertir aquests valors en “estàndard” per a qualsevol projecte.
Més informació: The collision risk of migrating birds at wind farms
