Un estudi sobre el parc eòlic marí flotant WindFloat Atlantic, a Portugal, aporta dades rellevants al debat sobre l’impacte ambiental de l’eòlica marina. Després de diversos anys de seguiment, els resultats no mostren una degradació general de l’ecosistema; al contrari, apunten a més abundància i biomassa de peixos i pop dins l’àrea del parc eòlic, probablement per l’efecte refugi derivat de l’exclusió de pesca, i a la creació de nous hàbitats marins sobre les plataformes flotants.
Un nou estudi sobre el parc eòlic marí flotant WindFloat Atlantic, situat davant la costa de Viana do Castelo, a Portugal, aporta dades rellevants sobre un dels grans debats al voltant de l’eòlica marina: el seu impacte sobre els ecosistemes marins.
El resultat principal és clar: després de diversos anys de seguiment ambiental, l’estudi no detecta una alteració general del funcionament ecològic de la zona. Al contrari, mostra que dins l’àrea del parc hi ha més abundància i biomassa de peixos i pop que a les zones de control, i que les plataformes flotants han estat colonitzades per comunitats marines pròpies dels substrats durs, generant un efecte escull local.
WindFloat Atlantic és un projecte precomercial de 25 MW format per tres aerogeneradors flotants, en funcionament des del setembre de 2020 a uns 18 quilòmetres de la costa portuguesa i en aigües d’entre 95 i 100 metres de profunditat. Precisament pel seu caràcter pioner, el projecte ha estat sotmès a un programa ampli de monitoratge ambiental abans i després de la seva posada en marxa.
L’estudi ha analitzat plàncton, invertebrats nektobentònics, peixos, pop, mamífers marins, aus, ratpenats i la colonització biològica de les plataformes. També ha incorporat dades de qualitat de l’aigua i soroll submarí. La metodologia compara l’àrea del parc amb zones de control properes, cosa que permet diferenciar millor els canvis associats al projecte de la variabilitat natural de l’ecosistema.
Més peixos i més pop dins l’àrea del parc
Un dels resultats més destacats és l’augment d’abundància i biomassa de peixos dins l’àrea del parc eòlic. L’estudi identifica diferències significatives entre la zona del WindFloat Atlantic i les zones de control, amb valors més elevats dins l’àrea del parc. 272 espècies conviuen a l’entorn del parc. Pops, ratjades, taurons, dofins comuns, orques i un tauró pelegrí formen part d’un ecosistema que els investigadors no esperaven trobar amb aquesta densitat ni aquesta varietat.
Segons els autors, aquest resultat no s’explica només per la presència física de les plataformes. El fet que no hi hagi diferències clares entre punts més propers i més allunyats dels aerogeneradors suggereix que el factor determinant és sobretot l’exclusió o reducció de la pesca dins l’àrea del parc. En altres paraules: el parc funciona parcialment com una zona de refugi, on determinades espècies pateixen menys pressió pesquera.
Aquest efecte refugi beneficia especialment espècies associades al fons marí, com el pop, alguns llenguados i el gató. L’estudi també apunta que aquest increment de biomassa dins l’àrea protegida podria generar beneficis en zones properes a través d’un possible efecte de desbordament cap als caladors adjacents.
L’efecte escull: noves comunitats sobre les plataformes
L’altre resultat rellevant és l’anomenat efecte escull. Les plataformes flotants introdueixen substrat dur en una zona marina on predominen els fons tous. Aquest nou hàbitat ha estat colonitzat per organismes com musclos, percebes, algues kelp, anemones i altres invertebrats.
Aquesta colonització augmenta la complexitat estructural de l’hàbitat i pot oferir aliment i refugi a altres espècies. Segons l’estudi, les plataformes han generat comunitats biològiques diverses i han incrementat la biomassa local associada a aquestes estructures artificials.
Els autors alerten que la creació de nous substrats artificials també pot generar desequilibris o facilitar l’expansió d’espècies no natives, un fenomen generalitzat que no és exclusiu de les plataformes marines. En el cas del WindFloat Atlantic, s’han detectat set espècies no natives, tot i que la seva cobertura és generalment baixa. L’excepció és l’alga wakame, que ha augmentat durant els darrers anys de seguiment a les costes atlàntiques i que haurà de continuar sent monitorada en l’àmbit del parc eòlic marí.
Sense senyals d’alteració general del plàncton ni del funcionament ecosistèmic
Els resultats sobre plàncton són especialment importants perquè aquest grup d’organismes constitueix la base de la xarxa tròfica marina. L’estudi no detecta diferències significatives en abundància, biomassa ni composició del fitoplàncton i el zooplàncton entre l’àrea del parc i les zones de control. Les variacions observades responen sobretot a factors estacionals i interanuals naturals.
Aquesta dada reforça una de les conclusions centrals de l’estudi: el parc eòlic no ha provocat una disrupció general del funcionament ecològic de la zona. Els canvis detectats són locals i afecten sobretot grups concrets, especialment peixos, pop i comunitats associades a les estructures flotants.
Mamífers marins, aus i ratpenats: resultats amb cautela
L’estudi també analitza la presència de mamífers marins. No s’hi detecta un desplaçament generalitzat, i l’activitat acústica de dofins és més alta dins l’àrea del parc, possiblement per una major disponibilitat de preses. En canvi, les deteccions de marsopa són més baixes dins la zona del parc, un patró que els autors consideren coherent amb observacions fetes en altres parcs eòlics marins.
Pel que fa a les aus marines, la diversitat és similar entre la zona del parc i les zones de control, i l’abundància és més elevada dins l’àrea del WindFloat Atlantic durant la fase d’operació. La majoria d’aus observades es trobaven en vol, fet que suggereix que la zona funciona sobretot com a corredor de pas. L’estudi no registra mortalitat per col·lisió, tot i que el model de risc identifica algunes espècies —com grans gavines i el mascarell— volant a alçades compatibles amb el risc de col·lisió.
En el cas dels ratpenats, l’activitat detectada és molt baixa i vinculada sobretot a períodes migratoris. No hi ha indicis que les turbines s’utilitzin com a refugi o com a zona d’alimentació.
Una dada rellevant per al debat sobre l’eòlica marina
Aquest estudi no permet afirmar que tots els parcs eòlics marins flotants generin automàticament beneficis ambientals. Cada projecte depèn de la seva ubicació, escala, disseny, condicions ecològiques prèvies i règim d’usos humans, especialment la pesca.
Però sí que aporta una dada important al debat públic: en aquest cas concret, amb dades de seguiment ambiental, l’eòlica marina flotant no ha comportat el desastre ecològic que sovint s’anticipa en el debat social. Els resultats apunten més aviat en sentit contrari: absència d’impacte ecològic generalitzat, increment local de peixos i pop, efecte refugi associat a la reducció de la pesca i creació de nous hàbitats sobre les plataformes.
El WindFloat Atlantic mostra que l’eòlica marina flotant pot ser compatible amb la biodiversitat marina i, sota determinades condicions, pot generar beneficis ecològics locals. Però perquè aquests beneficis es consolidin com un guany ecològic net, cal mantenir el seguiment ambiental, controlar l’expansió d’espècies no natives i avaluar els efectes acumulatius a mesura que els projectes augmentin d’escala.
La PLEMCAT a Catalunya
La notícia que l’impacte negatiu esperat no tan sols no s’hagi confirmat, sinó que les dades apuntin a una convivència positiva entre eòlica marina flotant i biodiversitat, arriba a Catalunya a poques setmanes de l’autorització estatal de la PLEMCAT.
Aquest resultat reforça precisament la necessitat de disposar d’una infraestructura d’assaig com la PLEMCAT al golf de Roses: no per donar per bons tots els projectes d’eòlica marina, sinó per obtenir dades pròpies, locals i verificables abans de fer el salt a escala comercial. L’estudi de WindFloat Atlantic mostra que el disseny, la ubicació, el règim d’usos —especialment la pesca— i el seguiment ambiental poden determinar si un parc flotant genera impactes negatius o, al contrari, efectes ecològics positius com l’efecte refugi i l’efecte escull. En un entorn sensible com el golf de Roses, on ja s’ha assenyalat la necessitat de més recerca in situ sobre possibles afectacions a espècies vulnerables, la PLEMCAT pot ser clau per testar tecnologies, fondejos, distàncies, materials, mesures de monitoratge i criteris de gestió que permetin identificar quin disseny minimitza riscos i afavoreix millor la biodiversitat marina abans d’autoritzar desplegaments més grans.
