A les Garrigues (Lleida) s’està tramitant un cas especialment interessant perquè posa a prova, sobre el terreny, una idea clau per a la transició energètica: aprofitar infraestructures renovables ja existents i, alhora, mantenir l’activitat agrària. Tres parcs eòlics en funcionament (Sant Antoni, Monclues i Solans) volen incorporar nova generació solar sobre 72 hectàrees, amb un plantejament “agrovoltaic” compatible amb conreus i amb hibridació elèctrica al mateix node.
Segons la informació publicada i els expedients de tramitació, el projecte consta de tres parcs eòlics als que se’ls afegeix una potència solar total de 40 MW, mantenint els 124 MW eòlics existents. El resultat és una central híbrida (eòlica + fotovoltaica) que, en principi, maximitza energia produïda aprofitant xarxes i subestacions ja implantades.
Si anem parc per parc, el detall “sòlid” el donen les publicacions al BOE:
- Sant Antoni: hibridació del parc eòlic amb una planta fotovoltaica de 10,20 MW .
- Monclues: la planta fotovoltaica s’hibrida amb el parc eòlic, amb connexió a la SET Monclues (132 kV).
- Solans: Una “planta híbrida agrovoltaica” de 16,20 MWn (17,01 MWp), amb una superfície d’afectació d’uns 26,51 ha; i fixa que la potència conjunta de la instal·lació híbrida eòlica + fotovoltaica serà de 60,20 MW.
Què vol dir hibridar?
En termes simples, hibridar és afegir una segona tecnologia de generació (en aquest cas, solar) a una instal·lació existent (eòlica) compartint, en la mesura del possible, infraestructura elèctrica i punt de connexió. Per això, als expedients apareixen elements com la interconnexió a subestacions existents i aprofitament de les línies per integrar la fotovoltaica amb el parc eòlic (per exemple, al cas de Monclues).
Per què interessa? Perquè, ben plantejada, l’hibridació pot reduir necessitat de noves línies d’evacuació i millorar l’ús d’una connexió a xarxa que ja existeix. Això no elimina impactes (n’hi ha igualment), però ajuda a evitar que cada projecte nou obligui a “repetir” infraestructura elèctrica a escala territorial.
Què és agrovoltaica?
A Catalunya hi ha una instrucció tècnica específica (DACC) que marca el llistó perquè una instal·lació es pugui considerar agrovoltaica: la idea no és “plaques en sòl rústic i ja està”, sinó combinar, en la mateixa superfície, producció agrària i generació elèctrica, mantenint l’ús agrícola real al llarg de la vida del projecte.
Un criteri especialment clar (i mesurable) és el del rendiment: el document estableix que s’ha de garantir que el rendiment del cultiu a la superfície total del projecte, un cop construïda la instal·lació, sigui com a mínim el 60% del rendiment de referència.
Aquesta condició, ben aplicada, obliga a dissenyar (alçada, separació, ombreig, maniobrabilitat de maquinària, gestió del sòl) pensant en l’agricultura, no només en la generació elèctrica. I també obliga a definir com es mesurarà i verificarà aquest rendiment (mètode, sèrie temporal, comparatives, etc.), perquè “compatible amb cultius” sigui una afirmació comprovable.
El projecte d’hibridació de Sant Antoni, Monclues i Solans
El cas de Lleida és interessant perquè desplaça el debat del renovables vs. agricultura i en mostra la compatibilitat. Si l’agrovoltaica es fa bé, pot ser una peça de reconciliació entre transició energètica i preservació del sòl agrari.
En aquest cas de les Garrigues, la informació publicada parla d’agrovoltaica compatible amb cereals. La clau és que “compatibilitat” no vol dir només que encara queda un tros per conrear o que es conrea als marges, sinó que l’activitat agrícola ha de ser central i sostinguda en el temps.
- Disseny agronòmic: distàncies entre files, alçada d’estructures, tipus de fonamentació i grau d’alteració del sòl (compactació, drenatge).
- Operativa agrícola: possibilitat real de sembra, tractaments i collita amb maquinària, i costos afegits.
- Seguiment i transparència: dades anuals de rendiment agrari
El projecte de l’IRTA com a precedent
A Ponent ja hi ha un precedent útil per entendre què vol dir “agrovoltaica” quan es fa amb criteri: l’IRTA (Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària) està treballant amb un projecte pilot a la finca experimental de Mollerussa on es combina producció agrària i generació fotovoltaica al mateix espai, amb l’objectiu de mesurar de manera sistemàtica com afecten els panells (ombra, microclima, gestió de l’aigua i operativa agrícola) al rendiment dels cultius i a la viabilitat del sistema. Aquest tipus d’experiències són especialment rellevants perquè posen dades a una pregunta clau: l’agrovoltaica és rendible? El projecte demostra que el conreu es pot mantenir amb garanties i permet obtenir dades reals amb un seguiment que permeti validar les millors tècniques de compatibilitat agrària.
