Fa pocs dies, la Unió Europea va publicar un informe en el qual identifica els reptes per a impulsar una transició energètica que combini seguretat, assequibilitat i descarbonització. Segons aquest informe la volatilitat dels preus energètics i la dependència dels combustibles fòssils importats exigeixen una reforma profunda del mercat elèctric, amb un marc normatiu que afavoreixi l’electrificació industrial i doni més sostenibilitat a la inversió en renovables.
La irrupció de les renovables ha provocat una forta baixada dels preus de l’electricitat en els països de la UE amb una major penetració de l’energia solar. Aquest fenomen, que és bo per a la indústria i els consumidors, provoca de retruc una desincentivació de la inversió en nous projectes solars pel fet que els marges es redueixen i augmenten els terminis d’amortització. Per a evitar aquest fenomen i accelerar la descarbonització, la UE proposa destinar esforços a electrificar consums que ara funcionen amb combustibles fòssils, entre ells l’electrificació de la mobilitat i especialment del sector industrial, però aquestes inversions necessiten una certa estabilitat de preus per assegurar-ne l’amortització.
Un dels elements clau és la promoció de contractes a llarg termini per estabilitzar costos i reduir la vinculació entre els preus de l’electricitat i els del gas. Els Power Purchase Agreements (PPA) permeten a la indústria assegurar un subministrament estable d’energia neta a un preu fix prèviament acordat, cosa que dona estabilitat tant al productor com al consumidor. L’altre mecanisme que la UE vol incentivar són els Contractes per Diferència (CfD), en aquest cas productor i comprador acorden un preu fix. Si el preu de mercat és més alt que l’acordat, el comprador paga la diferència; si és més baix, el productor retorna l’excés. Tant un mecanisme com l’altre ofereixen una eina eficient per garantir ingressos previsibles als productors de renovables i permeten al sector industrial realitzar les inversions per electrificar-se sense els riscos de la volatilitat dels preus.
Segons REE, Espanya compta avui amb 64.830 MW de renovables funcionant i hi ha 107.500 MW d’instal·lacions en tramitació, dels quals 59.800 MW ja compten amb Autorització Administrativa de Construcció. Per evitar la canibalització de preus, el MITECO continuarà celebrant subhastes de Règim Econòmic (REER) vinculades pel costat de l’oferta, a través de contractes per diferència (CfDs), com a eina clau per proporcionar certesa i seguretat als inversors, garantint la rendibilitat de les instal·lacions. En aquest equilibri entre oferta i demanda el tancament progressiu de les nuclears serà clau per facilitar la penetració de més renovables amb uns preus que garanteixin la recuperació de les inversions necessàries per a la transició energètica tant per part de productors com pels consumidors.
